Analitzem les candidatures dels Premis Gaudí 2025 i celebrem les sòcies que en formen part. Agraïm a l’Acadèmia del Cinema Català la seva col·laboració per fer possible aquest anàlisi.

• El nombre de dones directores cau a la candidatura dels Premis Gaudí a Millor Direcció, amb solament un 26% de presència enfront del 74% d’homes candidats.

• El lideratge creatiu encara no és paritari. La mitjana de direcció, guió i producció compta solament amb una presència del 37% de dones.

• Els llargmetratges de ficció signats per homes tenen un 30% més de pressupost que els signats per dones.

• La diversitat no és una realitat del sector, amb xifres escandaloses del 0% en molts casos, i que en cap cas superen el 6,12%.

Les candidatures dels Premis Gaudí ens permeten tenir una fotografia del sector audiovisual català que, com cada any, ens serveix d’anàlisi per veure on estem, i sobretot d’on venim i cap a on volem anar. Aquest any, la imatge que ens retorna és plena d’escassetat. Lamentablement, les xifres d’enguany ens confirmen el que destacàvem l’any passat, i és que una sola fita no fa història. Les dades tornen a baixar quan a la presència de les dones en diversos càrrecs. Estem al 26% a Millor direcció i amb pel·lícules de ficció amb un 30% menys de pressupost que les dirigides per homes, per posar dos exemples. Això demostra que les mesures correctores que hi ha en aquest moment per al foment de gènere són encara imprescindibles per poder aconseguir un audiovisual igualitari. 

Si hi pensem en termes d’inclusió i diversitat, les dades dels Premis Gaudí ens parlen de la necessitat urgent de crear mesures incentivadores també en aquest territori que continua buit de possibilitats per a les persones pertanyents a col·lectius discriminats i infrarepresentats. Aquí us desglossem algunes de les dades que hem pogut extreure i que ens han de fer pensar, i molt, sobre la necessitat de continuar insistint en les diverses formes d’actuació que hi ha per a la transformació de l’audiovisual a un amb més igualtat d’oportunitats. 

Davallada del nombre de directores

Aquest 2025, el nombre de dones directores cau a la candidatura de Millor Direcció, amb solament un 26% de presència enfront del 74% d’homes candidats. Aquesta davallada marca l’any 2024 com a excepció (les dones directores van significar un 49%), i continua amb la tendència dels anys anteriors, en els quals les directores ocupaven entre un 24% i un 28% (entre 2021 i 2023). La ja baixa presència de dones a les candidatures d’aquest any s’agreuja a les nominacions: no hi ha cap dona nominada a Millor Direcció. No són dades aïllades ni excepcionals, a nivell estatal, el percentatge de directores en llargmetratges de ficció va ser del 29%, segons l’Informe CIMA 2023.

Tot i això, aquest 2025 cal destacar el 58% de dones candidates a Millor Direcció Novella i el 63% de nominades a la mateixa categoria, sempre tenint presents les dificultats de la indústria per incorporar aquest talent un cop realitzada l’òpera prima. Analitzant la totalitat de les produccions candidates als Premis Gaudí (llargmetratges de ficció, documental i animació, i curtmetratges) aquest 2025, les dones directores suposen solament un 34,6% enfront del 65,4% dels homes directors. La direcció, doncs, continua sent un dels grans reptes a assolir a nivell de gènere a la indústria cinematogràfica catalana.

La bretxa pressupostària 

Pel que fa als pressupostos, els llargmetratges de ficció signats per homes aquest 2025 tenen un 30% més de pressupost que els signats per dones, comptant les directores amb una mitjana d’1,9 milions i els directors d’una de 2,47 milions. Aquestes xifres posen sobre la taula una preocupant bretxa pressupostària de gènere al sector audiovisual, que observem també a altres anàlisis recents. Com s’exposa en aquests estudis, a nivell estatal, entre 2020 i 2023, els directors van rebre més de dos terços del pressupost que RTVE inverteix en pel·lícules nacionals, 60 milions, front els 27 que es van adjudicar a pel·lícules amb directores.

El lideratge creatiu, lluny de la paritat

El lideratge creatiu encara no és paritari. La mitjana de direcció, guió i producció de tots els llargmetratges candidats aquest 2025 compta solament amb una presència del 37% de dones, enfront del 63% de presència d’homes.    

Pel que fa al guió, les dones suposen el 40% de les candidatures al Millor Guió Original i el 30% al Millor Guió Adaptat. Un cas semblant és el de les dones productores, que signifiquen el 42% a les candidatures a Millor Pel·lícula i un 32% a Millor Pel·lícula en Llengua No Catalana, enfront del 58% i el 68% dels homes productors en cada cas.  

Càrrecs tècnics

Pel que fa als càrrecs tècnics de difícil accés (muntatge, música original, fotografia, so i efectes visuals), les dones tenen aquest any una presència mitjana del 35%.

Només les categories de muntatge i efectes visuals traspassen el 40% de dones a les candidatures, sense arribar mai al 50%. La direcció de fotografia i la música original són els més desiguals entre aquests càrrecs, amb una presència de dones de solament un 23% i un 28% respectivament. Cal destacar, a més, la nul·la presència de les dones nominades a Millor Direcció de Fotografia.

Més falses creences

Cal també començar a qüestionar les esteses concepcions sobre la marcada presència de dones directores al documental, així com sobre l’augment de la diversitat al nostre sector.

Aquest 2025, la candidatura de Millor Documental, les dones han significat un escàs 29% enfront del 71% d’homes directors. Aquestes xifres demostren un estancament de la presència de les dones en aquest gènere, que signifiquen solament un 37,5% de mitjana en els darrer quatre anys. 

D’altra banda, la diversitat està encara lluny de ser una realitat a la indústria audiovisual catalana. És especialment alarmant l’escassíssima presència als equips de professionals amb diversitat funcional intel·lectual (0%) i física (1,12%); de professionals trans i no binaris (2,04%); i la de professionals racialitzats (amb un 0% de professionals asiàticdescendents i àrabs, i amb un 6,12% de professionals afrodescendents, gitanos i nadiu-americans). 

Calen mesures incentivadores urgents per poder tenir un audiovisual lliure de discriminacions, inclusiu i amb tota la seva riquesa, com ja plantejàvem al Pla estratègic per a la igualtat i la inclusió, i del qual han sorgit eines com la Guia Dones Visuals Transformem l’audiovisual.

Sòcies nominades

I formant part d’aquesta transformació ens fa moltíssima il·lusió veure a les nostres sòcies nominades en diferents categories dels Premis Gaudí. Volem felicitar-les, així com a les candidates que han arribat fins aquí, i volem destacar el seu esforç i perseverança, necessàries per poder empènyer tan lluny els seus projectes. 

Aquí us presentem a les sòcies de #DonesVisuals que tenen alguna nominació o formen part de pel·lícules nominades en algun dels càrrecs que es tenen en compte en els Premis Gaudí de l’Acadèmia del Cinema Català: producció, direcció, guió, vestuari, so, muntatge, efectes especials, música original, direcció de fotografia, direcció de producció, direcció artística. Per a totes les altres sòcies que formin part dels equips d’aquestes pel·lícules, moltes felicitats! 

Millor pel·lícula

• ‘Mamífera’. Dirigida i escrita per Liliana Torres, i produïda per Miriam Porté Solano i Carla Sospedra Salvadó.

Millor pel·lícula en llengua no catalana

• ‘Los destellos’. Dirigida i escrita per Pilar Palomero, i produïda per Valérie Delpierre.
• ‘Los pequeños amores’. Dirigida i escrita per Celia Rico Clavellino.
• ‘Polvo serán’. Produïda per Ariadna Dot.

Millor pel·lícula documental

• ‘Diari de la meva sextorsió’. Dirigida i escrita per Patricia Franquesa. Produïda per Patricia Franquesa i Mireia Graell Vivancos.

Millor pel·lícula d’animació

• ‘Dalia y el libro Rojo’. Produïda per Ángeles Hernández.
• ‘Rock Bottom’. Produïda per Alba Sotorra Clua.

Millor direcció novella

• Celia Giraldo per ‘Un lugar común’.
• Mònica Cambra Domínguez i Ariadna Fortuny Cardona per ‘Un sol radiant’.

Millor guió adaptat

• Pilar Palomero per ‘Los destellos’.

Millor curtmetratge

• ‘Dol i fa sol’. Dirigit i escrit per Maria Besora.
• ‘Els buits’. Dirigit i escrit per Sofia Esteve i Isa Luengo. Produït per Carlotta Schiavon, Laura Rubirola i Ian de la Rosa.
• ‘El príncep’. Produït per Carlota Coloma i Marta Cruañas.

Millor direcció de producció

• Laia Gómez Roig per ‘Casa en flames’.
• Mayca Sanz per ‘Polvo serán’.

Millor direcció d’art

• Laia Ateca per ‘Polvo serán’.

Millor so

• Elena Coderch per ‘Casa en flames’.
• Eva Valiño per ‘El 47’ i per ‘Segundo premio’.

Millors efectes visuals

• Laura Pedro per ‘Casa en flames’.

*Hem fet una cerca per trobar la manera donar visibilitat a totes les sòcies nominades, però no som infalibles. Qualsevol sòcia/socii que formi part de les categories citades en les nominacions a millor obra i no estigui en aquest llistat, pot posar-se en contacte amb nosaltres a comunicacio@donesvisuals.cat i l’afegirem.