Recollir dades a favor de la diversitat i la inclusió

Les percepcions ens poden ajudar a saber que les coses han de canviar, però també poden enganyar-nos i fer-nos creure que tot està bé quan, en realitat, encara no ho està. El desig i la resistència al canvi, segurament no a parts iguals, ens fan multiplicar els èxits de les cineastes, però quan mirem les dades, ens adonem que la desigualtat i falta d’equitat encara és el pa de cada dia en la majoria de rols i situacions. Per això és tan important poder recollir dades, poder-nos conèixer, saber com som més enllà del “creiem que” per poder tenir una radiografia real de l’àmbit audiovisual. 

Recollir dades ha estat una demanda històrica de Dones Visuals, que l’octubre del 2021 va trobar el compromís del Parlament de Catalunya a través de la Comissió d’Igualtat i Feminismes, on es va aprovar la resolució que insta al Govern a aplicar mesures concretes, com són l’anàlisi continu del sector des d’una perspectiva de gènere i diversitat, així com la incorporació de persones especialitzades en perspectiva de gènere i diversitat a les comissions. Però avui aquest anàlisi encara no ha arribat.

Les dades es poden recollir, però cal tenir clar per què i com

A l’espera que aquesta resolució tingui una acció pràctica en forma d’estudi continu, Dones Visuals hem continuat indagant en les possibilitats de recollir dades segregades no solament per identitat de gènere, sinó també per orientació sexual, origen ètnic i/o racial, discapacitat/diversitat funcional i/o intel·lectual, estat de la carrera professional, responsabilitat de cures, ingressos, situació laboral, tipus d’educació i religió.

Aquesta indagació és en part fruit de la negativa d’institucions i entitats del sector a recollir dades segregades amb l’excusa que el Reglament europeu de protecció de dades (RGPD) ho impedeix. Aquest reglament va sorgir per aplicar els drets i llibertats de les persones en relació amb el tractament de dades de caràcter personal, un tractament durant molt temps indegut i que havia portat a utilitzar les dades personals per discriminar a diversos col·lectius. És, per tant, una regulació que protegeix la manera com aquestes dades es tracten i s’usen. Però aquesta regulació no pot convertir-se en un escut quan precisament es volen usar les dades per reequilibrar la situació d’aquests col·lectius. Per sort, la llei és clara i sí que permet aquesta tasca, sempre que es faci bé, i a més l’objectiu per fer-ho sigui lícit.

També és cert que l’aplicació del reglament no és fàcil, sobretot perquè hi ha molta desinformació en una part de les empreses tecnològiques que tracten dades; en molts casos la informació dels seus webs és enganyosa, ja que diuen que compleixen la llei però en realitat no ho fan. D’altra banda, algunes empreses són modèliques i sí tenen ben explicada la seva responsabilitat en el procés. El que hem detectat és que la gran majoria delega tota la responsabilitat en la usuària i, tot i que la usuària ha de vetllar per una gran part del procés, els sistemes han d’estar preparats perquè això sigui possible. Sobretot, són les empreses i els sistemes que ofereixen els que han de complir amb una sèrie de requisits.

Com ho hem fet a Dones Visuals

Us expliquem, en el nostre cas, quins passos hem seguit per fer una recollida de dades en tota la seva diversitat, de manera legal i responsable: 

Una política clara

És important que la recollida d’aquestes dades s’ampari en una política de l’associació que expressi l’interès legítim de promoure la diversitat, i argumenti que per fer-ho necessita dades, en el nostre cas, de les participants a les accions, sòcies i usuàries dels nostres serveis, per poder analitzar-les i prendre mesures correctores. Per exemple, una de les mesures que podem prendre gràcies a aquestes dades afecten als criteris de selecció, per poder establir espais reservats a persones de col·lectius discriminats i/o minoritzats.

Una persona responsable

El procés de recollida de dades i tot el que implica el correcte funcionament per portar-la a terme, demana d’una persona responsable de dades dins de l’associació. Aquesta persona responsable, necessita un perfil tècnic que pugui entendre els processos i portar-los a terme. Cal destinar una quantitat de temps considerable, sobretot per iniciar el procés, decidir proveïdors, etc.

Acompanyament especialitzat

La recollida de dades necessita d’una figura independent per al tractament de dades sensibles que és el Delegat de Protecció de Dades, que ha de tenir coneixements especialitzats en dret i òbviament en protecció de dades. Aquesta figura realitza les seves funcions de manera independent, entre les que podem destacar informar i assessorar, així com supervisar l’acompliment del citat RGPD per part de la persona responsable de dades dins l’associació. Aquest Delegat ha d’estar inscrit en un registre públic com a tal.

Entorn tecnològic garantit

El marc legal que protegeix les dades demana que l’entorn tecnològic pugui garantir les exigències d’integritat i confidencialitat de les dades. Això significa fer una inversió de temps i diners en utilitzar/contractar serveis que garanteixin aquestes demandes. Per exemple, cal que els serveis de mailing tinguin els servidors a Europa, o que les empreses on s’emmagatzemen les nostres bases de dades puguin encriptar correctament les dades que contenen.

Avaluació d’impacte

Precisament perquè les dades que es demanen són sensibles, és necessària una avaluació d’impacte externa que analitzi punt per punt el compliment de les exigències de la regulació. En aquesta avaluació es tindrà en compte, a banda del ja explicat, que la informació recollida sigui realment útil i necessària per l’associació, i que els mitjans per obtenir-la siguin proporcionals, és a dir, que dita informació s’obtingui d’una manera no automatitzada i el menys invasiva possible. 

Aplicació dels canvis i recomanacions de l’avaluació d’impacte

De l’informe de l’avaluació se’n desprenen els canvis que són necessaris i que s’han d’incorporar per garantir no solament l’acte de responsabilitat que representa tenir cura d’aquestes dades, sinó que a més forma part de les obligacions de proactivitat en matèria de protecció de dades que exigeixen els reglaments europeus.

La creació del qüestionari

Les dades que decidiu demanar, hen de tenir sentit per a la política de l’entitat, així com per les mesures correctores que se’n vulguin despendre. També cal fer-los en comunicació i diàleg amb els col·lectius dels quals es demana informació, per utilitzar correctament els conceptes i evitar nomenclatures o fórmules ofensives. Finalment, és molt important que les persones a qui va dirigit el qüestionari tinguin la manera d’enviar els seus comentaris de millora.

La lectura de les dades

Cal tenir clar des del principi per a què volem les dades, i així també restringir de manera exacta per a què s’utilitzaran. En aquest sentit, és idoni no utilitzar mitjans automatitzats per avaluar els resultats i prendre mesures. En el cas de Dones Visuals, tant l’avaluació com les mesures es prenen per les persones autoritzades.

A banda d’aquest aprenentatge que hem fet en el procés de responsabilitzar-nos de la recollida de dades, hi ha altres eines que us poden ser útils. Com aquest document publicat per l’Institut Català de les Dones, una guia per introduir la perspectiva de gènere interseccional a les estadístiques.

Aquesta article ha estat possible gràcies a la informació i coneixements que la nostra companya Leonor Miró ens ha traspassat. Ella ha dedicat moltes hores a recopilar informació i formar-se per poder fer possible una tasca tan important com la recollida de dades amb una mirada interseccional.