Protocol guia contra les violències en l’audiovisual de la mà de l’Acadèmia del Cinema Català

Els espais de seguretat es creen a partir de moltes decisions, eines i pràctiques, i és a partir d’aquesta multitud de mesures que a poc a poc i amb pas ferm es podrà anar consolidant un audiovisual lliure de violències. La setmana passada, l’Acadèmia del Cinema Català presentava una més d’aquestes eines, una d’essencial i transcendent, com és el Protocol Guia per la prevenció de les violències masclistes i LGBTI-fòbiques en el sector audiovisual. Des de fa un any està en actiu el servei d’atenció a les persones que hagin patit o siguin testimoni d’agressions o assetjaments. Ara, aquest protocol és un pas més per aturar les violències en el sector.

Ens sentim molt orgulloses d’haver contribuit en tot aquest procés des del Grup motor que va iniciar el Departament contra els abusos en el sector audiovisual i de les arts escèniques de Catalunya, fins a la redacció del protocol. És un moment de celebració que es suma al que ja vam viure amb la presentació de la Guía para el trabajo de escenas íntimas, de la Asociación Española de Profesionales de la Coordinación de Intimidad. 

Els protocols són una eina de formació, aprenentatge i diàleg, com també vam expressar a la presentació de la nostra guia ‘Transformem l’audiovisual. Bones pràctiques per a un audiovisual divers, igualitari i inclusiu davant i darrere de la pantalla’ és imprescindible “aplicar o crear protocols de prevenció i abordatge de la discriminació i l’assetjament, que tinguin en compte les potencials violències a què estan exposats els col·lectiu infrarepresentats: des de l’assetjament fins a la discriminació directa i indirecta.”

Com diu la introducció del protocol de l’acadèmia, aquest és un text pioner a l’Estat i acordat amb el sector que ofereix un model d’actuació i d’abordatge amb garanties de no repetició per assegurar la reparació integral de les persones afectades per violència física, psicològica, sexual o digital.

Una vegada més, volem posar de relleu que en qualsevol situació de violència sexual les supervivents han de ser el centre de la preocupació. Cada persona és un cas i tots els casos no necessiten les mateixes solucions. Cal entendre i respectar les necessitats de reparació de les supervivents, que en alguns casos no tenen perquè passar per la denúncia jurídica ni tampoc social.

Cada vegada s’estan posant més eines a l’abast de tot el sector per un audiovisual lliure de violències i discriminacions; el protocol de l’Acadèmia i la guia de Dones Visuals en són un bon exemple. Ara cal que tothom els tingui per referència, se’ls faci seus i els entengui com l’eina de transformació profunda que són amb la participació activa de totes les parts implicades.