Les nostres reflexions sobre els abusos i les violències masclistes

Una vegada més, Dones Visuals condemnem qualsevol tipus de violència, abús o assetjament sexual en qualsevol àmbit i volem donar el nostre suport a les supervivents. També ens agradaria compartir algunes reflexions:

• La responsabilitat d’aturar els abusos no és de les persones que han patit abús o assetjament, sinó de les administracions, les empreses, la comunitat de cada sector i, per suposat, de cada una de les persones que excerceixen aquesta violència.

• Cada persona és un cas i tots els casos no necessiten les mateixes solucions. Cal entendre i respectar les necessitats de reparació de les supervivents, que en alguns casos no tenen perquè passar per la denúncia jurídica ni tampoc social.

• En el cas de les persones que vulguin denunciar, ja sigui jurídica o socialment, per fer aquest pas necessiten una xarxa de confiança, de suport i de sanació. Un punt fonamental d’aquesta xarxa són els protocols per a la prevenció de l’assetjament i l’abús. Aquests protocols no solament s’han d’establir en els diferents nivells del sector, sinó que s’ha de fer un seguiment de la seva existència i de la seva bona aplicació.

• Aquesta xarxa necessària per denunciar els assetjaments i abusos no pot recaure només en l’existència de protocols, si no també en la construcció d’una comunitat compromesa i receptiva als valors de respecte, confiança i credibilitat de les supervivents, així com la voluntat d’establir mesures que ho facin possible com poden ser formacions de què és l’assetjament i l’abús i com evitar-lo i/o promoure’l.

• Les persones que han patit abús o assetjament han d’estar al centre de la preocupació, amb un seguiment i protecció absoluta de la seva intimitat, així com un acompanyament professional durant i posterior al procés que els permeti una sanació del trauma que han viscut.

• El moviment #MeToo ha aconseguit moltes coses, potser una de les més importants és el fet que les agressions no s’acceptin com a normalitat. No s’ha de permetre cap tipus d’agressió, sota cap circumstància.

• L’imaginari imperant d’una violència reiterada sobre els cossos de les dones, i en especial sobre els cossos racialitzats, juga en contra d’aquesta xarxa de suport i confiança que cal per fer denúncies. Cal treballar per un imaginari que no converteixi el cos de les dones en un receptacle d’agressions ni justifiqui o exhibeixi la cultura de la violació.

• L’assetjament sexual està directament relacionat amb el poder i sobretot amb aquest concepte del “poder inqüestionable”, per tant també cal canviar les dinàmiques de poder i explorar noves formes de relacionar-nos i treballar. 

• És important donar difusió als contactes que estan oberts per les personens que han patit o han sigut testimoni de violència, en el cas del món del cinema, l’Acadèmia del Cinema Català té un telèfon i un correu electrònic d’atenció totalment confidencial: 648 526 848 abusos@academiadelcinema.cat