Els 12 projectes d’Acció Curts 2020

Acció Curts és el programa de Dones Visuals que impulsa la presència i la professionalització de totes les dones en l’àmbit audiovisual. Enguany, hem viscut la quarta edició del programa, on hem tingut un èxit de convocatòria amb més de 100 projectes presentats. Entre tots aquests, les directores Sally Fenaux Barleycorn i Irene Moray, i la productora Angeles Hernández, han hagut de seleccionar-ne 11 i han procurat que fos una se·lecció diversa, innovadora i actual. Com cada any, un dels projectes Acció Curts ve directament d’entre els presentats a l’Alternativa. En total, 12 projectes d’Acció Curts 2020 que ara us presentem un a un:

336 hores

336 hores són les que passen des que la Maria, la directora del documental, i el Mohammed, el seu amic rohingya, s’acomiaden a Copenhaguen. Ell fuig cap a Anglaterra, il·legalment, després d’estar vuit anys tancat en un centre d’internament per a estrangers, ella l’ajuda a escapar-se. La història de Mohammed ha impactat en la confortable vida de la Maria, una jove cineasta resident a Dinamarca. Per mitjà de les trucades telefòniques, la Maria descobreix els horrors del tràfic de persones, es pregunta sobre la responsabilitat europea i es planteja la culpabilitat de tots nosaltres.

Carmen: sense por a la lliberta

Carmen, murciana gitana feminista, està mobilitzant les dones del seu barri per lluitar contra el racisme diari al que s’enfronten. La seva figura pública és la d’una dona forta, resistent i tenaç. Es reuneix amb polítics, recorre escoles explicant la història esborrada del poble romaní i lidera protestes feministes. Es contraposa amb els moments de debilitat que mostra, només en la intimitat, amb la seva parella Ana, el seu únic punt de suport. A més, s’enfronta a una missió gairebé impossible: acabar amb l’antigitanisme, convertint-lo per primer cop a la història d’Espanya en delicte d’odi. Ho té tot perdut però ja no hi ha marxa enrere, hi ha masses expectatives posades en ella.

Descalça

La diana és una jove cantant lírica que mira d’obrir-se camí en l’escena professional tot fent malabars amb els seus traumes: víctima de gordofòbia i sense recolzament familiar, busca afecte a través de sexe. quan una amiga li proposa assistir a un cercle de dones, la diana no només descobreix que no ha investigat mai el seu propi plaer amb tendresa, sinó que s’odia. es confronta a reconstruir-se buscant una nova intimitat, iniciant un descobriment sensorial que repercuteix tant en la seva capacitat vocal com en les seves ganes de viure i relacionar-se.

Harta

La Carmela fa dotze anys i, com qualsevol altra nena de la seva edat, vol celebrar-ho amb les seves amigues. Tot i això, la seva realitat és molt diferent de la de qualsevol altra adolescent. Aquest mateix dia està obligada a veure al seu pare en un Punt de Trobada a causa de la violència de gènere que aquest va exercir contra la seva mare.

L’expedient Casanova

En una vella llauna de pel·lícula de 16 mm apareix el fragment d’un noticiari del desembre de 1935. Són tot just deu minuts on es narra la primera exposició celebrada a Espanya sobre art realitzat per malalts mentals. A la sala principal s’hi exhibeixen unes curioses fotografies: les de Constantino Casanova. El sexagenari que atresorava una col·lecció de 600 retrats en els quals posava com en una performance teatral.

L’univers à table

“Des d’una taula parada, on mengem cada dia, farem un viatge extraordinari cap a l’univers profund. Ens guiarà un got buit, amb llum pròpia, objecte aparentment banal però omnipresent en les nostres vides. Perquè, potser, en aquesta senzilla proximitat quotidiana també fa niu el més admirable.”

MAI

La vida de la Mina canvia quan un dia reben una trucada. De sobte la mare plora: l’àvia ha mort. L’àvia… ha… mort… i realment mai no ha pogut conèixerla de veritat. A partir d’aquest fet, la Mina s’endinsa en un procés de dol i d’acceptació de la pèrdua. “¿Hey, Mai cóm està avui…?”, li hagués agradat preguntar-li… Mai és un curtmetratge que abraça la nostàlgia

Maruja

El sentit de l’humor fet performance per una octogenària a Cornellà. María Antonia Bravo García, més coneguda com a Maruja, viu amb el seu marit i el seu fill a Sant Ildefons, un barri de la classe obrera de Cornellà, a la perifèria de Barcelona. Té 78 anys, s’avorreix a casa i sovint surt al carrer en busca d’aire fresc que la faci somriure, sempre amb el seu carro de la compra

Millor la llengua

Premi Acció Curts Dones Visuals

En Roc té 13 anys i encara no s’ho ha fet amb una noia. Amb un noi sí, però no va sentir-se bé. Amb el pànic de tornar a viure una mala experiència sexual es tira a la piscina i queda per internet amb la Mina que, tot i que li ha dit que és verge, sembla molt segura d’ella mateixa i del que estan a punt de fer. Mina el condueix cap a una fàbrica abandonada als afores de Barcelona i, pel camí, parlen de què volen ser de grans, s’expliquen com és la seva família i el Roc li diu que l’únic que vol és saber si és gai. Sembla que en Roc, amb tota aquesta càrrega a les esquenes, marxarà en un moment o altre, però es queda. En arribar, comencen a tocar-se tal i com marca la Mina: en Roc la masturba molta estona i li fa petons al coll. Però alguna cosa no va bé. A la Mina no li està agradant i, a diferència del que s’espera d’ella, li diu. Això sembla que podria desencadenar un conflicte, però, sorprenentment, i tot i no conèixer-se de res, és tot al contrari: això els fa sentir còmodes, lliures, i sense pressions per a fer el que realment volen fer: jugar i menjar chuches.

Ritual

Maria, una jove estudiant de Medicina, ha passat per una experiència traumàtica: els seus companys de pis van suïcidar-se mitjançant un ritual i ella, que no recorda res d’aquell dia, ha quedat traumatitzada. Es muda de ciutat per començar de nou i oblidar el que va succeir, però no serà fàcil ja que la presència de Lorena, Tere i Xavi, la perseguirà fins a una petita ciutat de províncies i l’obligarà a recordar aquell dia per poder completar la cerimònia i trobar la pau.

Thank you, sista!

Premi Aluzine Rentals

Ade és una dona afrodescendent que pateix micro agressions racistes diàriament. Julia és una dona blanca europea que estima a l’Ade i prova que s’enfronti a aquestes situacions de forma diferent perquè no l’hi afectin. En un viatge en bus es creuen amb l’Adanna i l’Ivonne, dues noies nigerianes. La presència de les noies farà que la relació de l’Ade i la Julia trontolli.

Viernes a las 6

És divendres d’un estiu calorós. El Carlos, el Juan, l’Olga, l’Isaac i l’Elias realitzen activitats rutinàries en un centre per a persones amb diversitat funcional i intel·lectual. Les hores van al so dels seus gestos mecanitzats mentre esperen ansiosament que toquin les sis de la tarda per crear una simfonia a través de les freqüències sonores que els seus cossos generen al ballar.