Dimarts de vídeo és el programa audiovisual del Santa Mònica amb projeccions gratuïtes i regulars cada dimarts a les 19h a la Sala Bar. La seva programació compta amb la col·laboració de diferents col·lectius, en un espai de treball coral i únic en constant construcció de significats col·lectius. Des de Dones Visuals, en formem part des d’aquest any, fent part d’aquesta programació.

El nostre objectiu ha estat nodrir aquesta programació amb una convocatòria de video-art als Dimarts de Vídeo. La convocatòria ha estat exclusiva per a sòcies, amb l’objectiu de donar visibilitat a aquelles peces acabades que s’enmarquen en un format més experimental.

A partir del proper mes de maig podrem gaudir de les primeres sessions, us convidem, de moment, a conèixer les artistes seleccionades d’aquesta primera convocatòria!

Artistes seleccionades

Pendent de data de projecció – LITOST és un concepte txec. Milan Kundera l’explicava així: litost és una sensació de patiment brusc que se’ns genera de manera repentina quan ens comparem amb els demés.

Partint d’aquesta premisa, Laura Searle, dissenyadora de moda, va desenvolupar una col·lecció homònima. A través del disseny va explorar un sentiment tan concret però, alhora, no conceptualitzat ni identificat en el nostre marc cultural.

Pendent de data de projecció – El Nadal del 2021, passejant per la ciutat de Terrassa em vaig acostar a una fira d’atraccions nadalenca. Vaig començar a fer proves d’enfocament, desenfocament i de moviments de càmera per filmar els llums de la fira amb la meva nova reflex. Posteriorment, em vaig recordar d’un treball de Marie Merken anomenat Lights, així que es va convertir en un homenatge casual a Merken, de la casual Sincronicitat.

6 de juny a les 19h – Sala Bar (Centre d’Arts Santa Mònica) – MY WORD és un projecte de creació audiovisual a partir de la tecnologia text-to-image latent diffusion model (LDM) que es serveix del biaix implícit en la tecnologia per formar part del debat sobre els biaixos inconscients que ha generat el sistema patriarcal i colonial. Parteix d’una investigació creativa de les eines actuals desenvolupades per relacionar la creació d’imaginari amb les noves apostes d’Intel·ligència Artificial.

Pendent de data de projecció – Daucus Buganvilia és un experiment que neix d’una vasta col·lecció d’elements de la naturalesa acumulats al llarg de diverses estacions. Quina marca deixen aquests elements en entrar en contacte amb la pell del cel·luloide? Com el cel·luloide pot ampliar el camp del visible i intensificar les nostres facultats perceptives? En una aproximació cinètica del món natural, aquest curt explora la dimensió epidèrmica de la matèria que la pel·lícula fa emergir en la seva pròpia pell.

4 de juliol a les 19h – Sala Bar (Centre d’Arts Santa Mònica) – A través de l’animació experimental, l’autora mostra i indaga en la seva història real. Va viure disset anys en la mateixa cara, i ara, s’ha d’acomiadar. 

Aquest projecte neix com una gran necessitat de dir adeu al passat, al dolor i a la violència vicària soferta de menor.

4 de juliol a les 19h – Sala Bar (Centre d’Arts Santa Mònica) – La pel·lícula crea un collage de micro-records personals, i alhora comuns a molts joves a Barcelona a final de 2000. Just abans de la crisi i de molts canvis, com el tancament de diversos llocs emblemàtics de la ciutat i l’increment del preu dels lloguers. A un nivell més concret, la pel·lícula fílmica també és un suport per a fixar la memòria, o no fixar-la si el procés falla (i es queda tot negre). El suport es fa metàfora de la memòria humana, personal i col·lectiva, que és ben fràgil.

Pendent de data de projecció – L’any 1838 Daguerre va prendre la primera foto de la història en la qual apareix un humà. Durant el temps d’exposició que va necessitar la cambra per a capturar la imatge, un gran aldarull de gent degué transitar el Boulevard du Temple. Solament el treballador que va romandre inmóbil lustrant les sabates del seu client, va quedar retratat.

2 de maig a les 19h – Sala Bar (Centre d’art Santa Mònica) – En aquests “ Funny games”, percebem una violència invisible plasmada a través de diferents jocs que es produeixen en la política, el turisme, l’oci, etc. desenvolupats en àmbits físics específics com són els espais públics, les places de toros i els centres comercials. El títol és l’homònim de la pel·lícula de Michael Haneke en la qual es desenvolupa un joc cruel. Aquest joc és percebut com perversament divertit per dos personatges que, en realitat, estan cometent un crim sostingut i abominable contra uns altres. La mostra proposa una reflexió sobre la nostra societat de l’espectacle des d’una perspectiva d’audiovisual experimental.

Primeres sessions

En el programa del proper trimestre del Centre d’Arts Santa Mònica podrem gaudir de les primeres sessions d’aquesta selecció.

2 de maig a les 19h – Sala Bar (Centre d’Arts Santa Mònica)

“Funny Games” de Noemi Sjöberg

6 de juny a les 19h – Sala Bar (Centre d’Arts Santa Mònica)

“My word” de Carme Puche Moré

4 de juliol a les 19h – Sala Bar (Centre d’Arts Santa Mònica)

“Agua y más agua” de Francesca Svampa i “Las heridas de mi casa” de Claudia Estrada