#ReflexionsDV · Liderar des de la vulnerabilitat

A la passada edició d’Acció Dones Visuals. Dies d’Indústria, vam obrir un parell de caixes. Una, la que fa referència al poder i la forma com aquest ens estructura fins al moll de l’ós. L’altra, la que fa referència a les violències patriarcals derivades precisament de les estructures de poder. En els darrers mesos hem estat reflexionant sobre aquests temes, gràcies als articles de l’Anna Petrus. Amb aquest, el darrer d’aquesta sèrie, tanquem aquestes conclusions i ens posem a treballar en la propera edició d’Acció Dones Visuals.

Les entitats i els espais feministes tenim el repte d’organitzar-nos desde formes allunyades de les estructures de poder que el patriarcat ha implantat a la nostra societat. Aquesta va ser una de les qüestions claus que es van debatre en el conversatori “Com navegar en un context de poder patriarcal?” de la passada edició d’Acció Dones Visuals. Si bé fa unes setmanes reflexionàvem sobre la necessitat de deconstruir-nos per entendre de quina forma les estructures del poder patriarcal ens estructuren i regeixen la nostra vida, encara que sigui de forma inconscient, en aquest text volem indagar en les dificultats que implica organitzar-nos des de pràctiques col·laboratives i horitzontals.

En el conversatori de Dones Visuals es va posar en primer lloc sobre la taula el primer dels esculls amb què ens topem alhora d’organitzar-nos horitzontalment: la connotació negativa que col·lectivament associem a la noció de lideratge lligada a la d’autoritat i aquesta, un altre cop, al poder patriarcal. Aquesta accepció única del lideratge suposa un fre innegable alhora de buscar lideratges alternatius en els espais feministes donat que provoca incomoditat, sinó inacció, a les persones que han d’assumir rols proactius de presa de decisions. Tanmateix, formes de lideratges n’hi ha de molts tipus i el patriarcal o directiu en seria només un. Algunes formes de lideratge horitzontal, seguint els models proposats per Daniel Goleman, serien el lideratge capacitador, que és aquell que motiva les persones cap a una visió compartida; el democràtic, que busca el consens abans de la presa de qualsevol decisió; o el lideratge afiliatiu en què les persones i els valors estan per sobre de les tasques i objectius a assolir. Malgrat que sobre l’especulació teòrica els estils de lideratge alternatiu semblarien una opció saludable i alternativa a les formes d’organització patriarcal, en el conversatori es van posar sobre la taula les dificultats de posar-ho a la pràctica en primer lloc perquè són pràctiques que requereixen espais de comunicació constants i impliquen una dedicació de temps que sovint xoca amb la inèrcia de la vida contemporània. En aquest sentit, les ponents parlaven de la importància d’habilitar espais de cures que permetin revisar no només el benestar de les persones sinó també oferir el temps necessari per valorar el sentit i l’eficàcia d’aquests estils de lideratge. Per altra banda, una segona dificultat apuntada a la taula rodona a l’hora d’organitzar-nos des d’un altre lloc serien els lideratges ocults. Són lideratges que adopten una forma patriarcal, que emergeixen sovint desde posicions inconscients, i que suposen una trava alhora de revisar les dinàmiques de treball i avançar vertaderament cap a formes organitzatives horitzontals.

Finalment, una pregunta important llençada al conversatori fou la que fa referència al lideratge desde la vulnerabilitat, a la possibilitat de liderar mostrant i posant sobre la taula les febleses i els dubtes abans que les fortaleses i les certeses. En aquest sentit, s’apuntava que aquest horitzó és per força només possible en espais segurs. Tanmateix, aquí sorgia una altra pregunta clau: existeixen els espais vertaderament segurs? Martu Pericas, activista sordi signante, no-binaria, queer, i una de les ponents, reflexionava que no sempre els espais feministes són espais segurs i apuntava que en el cas de la diversitat funcional sovint hi ha una problema d’accessibilitat el que no deixa de ser una forma de violència que apunta precisament a la vulnerabilitat de certs col·lectius. Des d’aquesta perspectiva, la vulnerabilitat només la podem entendre com ho fa la filòsofa Judith Butler quan l’equipara a una forma de resistència. Els espais feministes, per la seva pròpia naturalesa, haurien de ser espais que no només acullin la vulnerabilitat, en totes les seves formes i diversitats, sinó espais que es resisteixen, amb convicció i desde les cures, a les formes d’organització patriarcal generadores de tantes violències.

ET RECOMANEM

Si vols saber més sobre lideratges, et recomanem l’artícle sobre algunes de les experiències que ens va traslladar Mariana G. Roberts, gestora, directora i mestra de teatre, que ens va parlar de lideratges i participació en un col·lectiu feminista, en la passada edició de Generamma.

ALTRES ARTÍCLES DE CONCLUSIÓ DE LES JORNADES

Les caixes obertes

Qui s’ha de fer responsable de la violència?

Què hem de fer amb les persones agressores?

Deconstruir-nos del poder patriarcal