#ReflexionsDV · Qui s’ha de fer responsable de la violència?

desembre 3, 2022 10:02 am

Published by Leave your thoughts

Una de les qüestions claus que es van debatre al conversatori “Com fer possible un audiovisual lliure de violències?” la passada edició d’Acció Dones Visuals és la que fa referència a la responsabilitat. Qui és, o hauria de ser, responsable davant de qualsevol situació de violència? La pregunta no és de fàcil resposta doncs amaga una gran complexitat perquè confrontar la violència implica tenir en compte els diversos estadis que la permeten: l’abans, el durant i el després. En aquest sentit, una de les grans conclusions que va aportar el debat és la necessitat de tenir clares les responsabilitats compartides. Eradicar les violències implica tenir-ne una visió global, entendre tots els mecanismes que no només la permeten sinó que la potencien, i entendre que la tasca de responsabilitzar-se’n és a tots nivells i ens apel·la tant individualment com col·lectivament. Tanmateix, aquesta evidència obra un neguit segurament més gran: com evitar que les responsabilitats individuals quedin diluïdes dins de les responsabilitats col·lectives? Com omplir aquest buit de responsabilitat?

Una de les grans conclusions que va aportar el debat és la necessitat de tenir clares les responsabilitats compartides.

Anna Petrus

Al conversatori es va parlar de protocols i formació pel que fa a la prevenció de la violència. També es va parlar de les cures com a necessitat transversal que acompanyi tot el cicle de la violència i de la mediació de persones expertes en situacions i espais  especialment vulnerables i propensos a una violència estructural que ha estat normalitzada al llarg del temps. Tanmateix, els interrogants sobre com afrontar de facto les situacions de violència segueixen oberts. Són realment efectius a la pràctica els protocols? Existeixen mecanismes eficaços per aplicar-los? Qui n’ha de garantir l’aplicació? La formació per prevenir la violència ha de ser obligatòria? Qui la de facilitar i en quins espais o àmbits? Com s’acompanya una persona que ha patit violència? Com s’assenyala l’agressor o agressora i què s’ha de fer amb aquesta persona?

Aquesta caixa oberta és evident que l’hem de seguir discutint i debatent. Per això, les vostres opinions i reflexions són tan importants. Estem aquí per escoltar-vos i entre totes seguir contribuint a la transformació.

CONVERSATORI: COM FER POSSIBLE UN AUDIOVISUAL LLIURE DE VIOLÈNCIES?

Quines eines i mecanismes tenim al nostre abast per garantir espais lliures de violència en el sector audiovisual? Ja fa 5 anys que el moviment #Metoo es va fer mundialment conegut, però al nostre sector encara és una novetat l’aplicació de bones pràctiques per combatre les violències històricament normalitzades. Sens dubte queda un llarg camí per a l’erradicació de totes elles. En aquesta taula, Yolanda Sey, Sónia Herrera i Lola Clavo parlen sobre les mesures existents, d’altres possibles i com se n’hauria de garantir la seva aplicació. #AccióDonesVisuals #Feminismes #Audiovisual #Feminism #Cinematografia #EspaisSegurs #ViolènciaAudiovisual

Aquest article forma part d’una sèrie dedicada a recuperar les reflexions que vam fer a la darrera edició d’Acció Dones Visuals – Dies d’indústria (14-17 de juny del 2022) al voltant de temes com la violència masclista, el poder o el racisme.

Articles a càrrec d’Anna Petrus, cineasta i crítica.
Tags: , , , , ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Comparteix