L’accessibilitat a l’audiovisual s’hauria de tenir en compte des de l’inici d’un projecte

novembre 20, 2020 3:35 pm

Published by Leave your thoughts

La taula rodona sobre violència masclista al cinema del proper 23 de novembre comptarà amb Fish Muvi per a l’accessibilitat a persones amb discapacitat visual i sonora. Fish Muvi és una productora audiovisual amb qui Dones Visuals ha establert una col·laboració amb avantatges per les seves sòcies. Aprofitem la col·laboració que hem començat amb elles per parlar sobre la importància de l’accessibilitat a l’audiovisual.

Marta de Muga és cofundadora amb l’Adriana Pérez de la productora audiovisual Fish Muvi i d’Inclús, Festival Internacional de Cinema i Discapacitat de Barcelona, que es podrà veure online del 24 al 29 de novembre.

Quan parlem d’accessibilitat pensem en rampes…, però l’accessibilitat és necessària a molts altres nivells. Què és l’accessibilitat a l’audiovisual?

L’accessibilitat és el que permet que tothom, sense diferenciació de les seves capacitats, pugui accedir a l’audiovisual en aquest cas, en igualtat de condicions. El que està més estès és l’accessibilitat física, però no podem oblidar el 10% de la població, que té discapacitat auditiva o visual. Per a ells és necessitat adaptar les peces audiovisuals, amb subtítols adaptats i audiodescripció respectivament.

Quines són les bones pràctiques que hauríem de portar a terme quan organitzem actes, tant presencialment com en línia?

S’ha de tenir en compte aquesta audiodescripció per persones amb discapacitat visual, i els subtítols adaptats per a sords; i l’accessibilitat física; però també la incorporació dels intèrprets de la llengua de signes per a les persones amb discapacitat auditiva que són signants. D’altra banda, és importantíssim remarcar que la cadena d’accessibilitat va molt més enllà de fer el producte en sí accessible: s’ha de saber comunicar bé que allò va dirigit per tothom. I ho has de fer de forma que els hi arribi la comunicació. Si fas subtítols per sords, però no els hi comuniques bé a la comunitat sorda que hi tindran accés, no vindran, perquè estan acostumats a quedar-se al marge. S’ha d’arribar a ells enviant-los el programa en llengua de signes per exemple. I el mateix a altres col·lectius: fer la nostra comunicació accessible —> web adaptada visualment, fulls de sala en braille si es cau, lectura fàcil, pictogrames si ens adrecem a públic amb TEA, etc.

El traspàs en línia del món audiovisual ha donat oportunitats que sigui més accessible, o encara ens queda molt camí per fer?

Queda molt camí per fer, però també en actes presencials. 

Traslladar els subtítols i l’audiodescripció (que pot anar per una app externa, independentment d’on s’emte el contingut) és relativament fàcil. Els altres aspectes de la cadena, és més complicat

En el procés de creació, producció i rodatge, també hem de tenir en compte aquesta accessibilitat, ens pots posar alguns exemples de com millorar en aquest terreny?

L’accessibilitat és quelcom que s’hauria de tenir en compte des de l’inici d’un projecte. Ha d’estar ja inclòs en la idea perquè sigui una accessibilitat més fluida. És com els edificis antics que s’han fet accessibles a posterior, posant rampes, com si fossin pegats. 

Si en un guió ja se sap que es farà accessibilitat, pot facilitar després la feina en aquest sentit. 

A banda que és una partida extra, que si no es contempla amb anterioritat, costarà més d’assumir, en produccions que ja de per si intentant ajustar al màxim els pressupostos (normal). Per això també cal l’ajuda institucional i de l’administració. I molta pedagogia perquè les creadores i els creadors siguin conscients de l’existeència/possibilitats i opcions per tal d’arribar a un públic més gran, que al final tots ens interessa.

Tenim un referent cinematogràfic molt bonic d’accessibilitat al cinema que és ‘Hacia la luz’ de Naomi Kawase. Allà veiem les dificultats que implica posar-se en la pell de l’altre i poder crear, construir aquest relat accessible, sense perdre l’essència de la pel·lícula. Quina és per tu la dificultat més gran que teniu a l’hora de fer accessible el material audiovisual?

El més complicat crec que és el fet que una peça no es concep per a aquests elements d’accessibilitat. Imaginem la nostra peli amb el seu àudio/banda sonora i amb la imatge super neta; i si no tenim la concepció de què l’accessibilitat s’incorporarà sobre d’això, ens sobta més o ens pot semblar que fins i tot taca la peça.

De totes formes, l’audiodescripció en aquest sentit no afecta la pel·lícula, perquè no s’incrusta en ella. És més un tema de dificultat en les peces en què hi ha molt diàleg o l’àudio és molt narratiu i deixa poc espai per a afegir les veus en off (que han d’aprofitar els silencis).

Els subtítols en canvi, sí. Però nosaltres defensem que, quan se subtitula una peli, ja estàs posant una marca a la imatge. Llavors, per què aquesta marca no està adaptada? El fet qee els subtítols tinguin colors i incorporin els són, al públic general no li molesta, i en canvi inclou a molta altra gent.

La taula rodona “Violència masclista a l’audiovisual: A la recerca de nous imaginaris” forma part de l’AccióEstudi de Dones Visuals, que compta amb el suport de:

  • AJUNTAMENT DE BARCELONA (DONES I LGTBI)
  • INSTITUT CATALÀ DE LES EMPRESES CULTURALS
  • INSTITUT CATALÀ DE LES DONES
  • DIPUTACIÓ DE BARCELONA (ÀREA IGUALTAT)
La violència masclista al cinema: a la recerca de nous imaginari
Tags:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Comparteix