#EntrevistesDV · Lola Clavo

Tornem amb les #EntrevistesDV amb la Lola Clavo és cineasta i coordinadora d’intimitat, concretament és la primera coordinadora d’intimitat de Catalunya. La Lola va participar a la passada edició d’#AccióDonesVisuals i va compartir amb nosaltres la seva experiència i visió sobre la coordinació d’intimitat.

El seu treball es mou entre les fronteres del documental i la ficció i té un fort component social i de qüestionament dels rols de gènere, la representació del cos, la feminitat i la sexualitat. Clavo va fundar el 2012, juntament amb l’artista Mariana Echeverri, el col·lectiu artístic Exotica Loom, sota el qual elaboren projectes de curadoria, tallers i producció de cinema experimental en relació amb conceptes associats amb la sexualitat.

Què és una coordinadora d’intimitat? Quina és la història d’aquesta especialitat, on va començar?

Una coordinadora d’intimitat és una especialista en escenes íntimes per a les arts de l’espectacle, com ho és un coordinador de lluita per a les escenes de lluita.

La seva funció principal és la d’assegurar que ningú es fa mal fent aquestes escenes. Les ferides de les escenes íntimes solen ser internes, psicològiques, i, per tant, més difícils de veure i de curar. La següent funció és la d’ajudar a la directora o director a aconseguir que l’escena transmeti el que ells volen de la millor manera. En aquest sentit, funciona com amb qualsevol departament on hi ha converses sobre estil, coreografia, moviments de càmera, referències… Entrem a la fase de preproducció i estem creativament al servei de l’obra, sempre respectant la integritat física i mental dels intèrprets i l’equip tècnic.

La coordinació d’intimitat va començar al medi teatral d’EEUU cap al 2006 i al 2018, amb l’impuls de canvi que va suposar el moviment metoo, es va adaptar per a l’audiovisual per primer cop a la sèrie d’HBO The Deuce. L’experiència va ser tan bona que HBO va anunciar que instauraven la coordinació d’intimitat per a totes les seves produccions.

En l’actualitat quasi totes les majors y plataformes, com BBC o Netflix, ja inclouen sempre el departament i poc a poc està arribant a la resta d’indústries, com la nostra que ja compta amb diverses sèries rodades amb coordinació d’intimitat.

Quan i com vas decidir que això era el que volies fer?

Va ser a inicis del 2020. Estava muntant un curs per a escriure i dirigir escenes de sexe a la ficció i em vaig topar amb aquesta figura. Var ser com un flechazo. Com si algú hagués ajuntat tot el que m’interessa en un sol rol.

Com a directora sempre m’han interessat molt la sexualitat, la intimitat, el cos com a vehicle per entendre els personatges, les relacions de poder, el subtext, tot el que no podem dir en paraules i que apareix d’una manera molt clara a les escenes íntimes. Alhora, soc molt conscient de les problemàtiques que hi ha al medi relacionades amb la jerarquització extrema i les dinàmiques de poder, una de les raons que em van portar a voler crear col·lectivament i fora d’un marc industrial durant molts anys. Tot i això, disfruto molt treballant en equips grans i sota la direcció d’una altra persona, entenent la seva mirada, i al costat dels actors. Així que la coordinació d’intimitat i jo som un match total.

Quina és la dificultat més gran que té o que tu t’has trobat?

Que cadascú té sensibilitats diferents i que tots estem travessats pels nostres traumes. Per tant, mai no saps quina cosa pot afectar a qui i has d’estar molt alerta. Quan treballem amb nivells alts de vulnerabilitat també ho fem amb alts nivells de responsabilitat.

També que no tothom està disposat o preparat a acceptar això i de vegades hi ha molta resistència al nostre rol, sobretot de gent que porta molts anys al medi. Com si els estiguéssim dient que ho han fet malament tota la vida. És difícil canviar una cultura de treball tan arrelada a l’abús de poder i la jerarquia masclista.

Quines són les qualitats que has de treballar per poder-t’hi dedicar?

La comunicació, l’empatia, i fer molta autoreflexió. A algunes formacions no accepten persones de menys de trenta anys, per exemple, perquè es considera que has de tenir un recorregut personal mínim abans de poder-t’hi dedicar. Hi ha gent que ve del treball del cos i el moviment, de la coordinació de lluita, de l’activisme o la teràpia sexual…

Quins creus que són els passos que cal seguir per aconseguir-ho?

Primer pensar perquè ho vols fer realment i si estàs preparat/ada. És una feina complexa i que implica molta responsabilitat humana. Recomanaria llegir sobre el tema, mirar entrevistes, apuntar-te a alguna xerrada introductòria. I després ja apuntar-te a alguna formació oficial acreditada per SAG-AFTRA. Desgraciadament de moment totes les formacions són en anglès.

En la teva especialitat, es pot separar la tècnica de la creativitat? I en el teu cas concret, quin paper hi té la sensibilitat?

Suposo que es podria separar, sí. D’una banda, tota la feina relacionada amb la protecció dels intèrprets i l’equip (les trucades individuals sobre límits, els exercissis d’intimitat i consentiment, l’assessorament de riscos, el desglòs). I, d’altra banda, la part més creativa que són les converses sobre estil, la intenció, el treball d’interpretació, fer la coreografia o altres detalls o suggeriments que pots aportar per l’escena i que l’enriqueixen.

La sensibilitat té sempre un paper central a la nostra feina, tant a la part tècnica com creativa, i és quelcom que es pot afinar però ha de venir innat de base sinó serà molt complicat que puguis fer bé la teva feina.

En la teva especialitat, hi ha associacions de professionals? Quina? Hi estàs involucrada?

Sí, hi ha associacions de professionals de la intimitat i de fet han sigut clau per al reconeixement i regularització de la professió, treballant de la mà de sindicats d’actors. Aquestes associacions estan sobretot a Nord Amèrica i Regne Unit, però també van sortint a Europa. Jo soc cofundadora de RED ICIE – Red Internacional de Coordinación de Intimidad en el Espectáculo. És una xarxa que neix amb la vocació de ser un lloc de trobada per a professionals de la coordinació d’intimitat de països de l’Europa llatina i l’Amèrica llatina. Com tota la avantguarda sobre aquest rol ve de països anglosaxons, ens semblava important tenir un lloc on poder pensar la pràctica en un context cultural, lingüístic i industrial llatí.

Per què són importants les associacions de professionals en el teu àmbit?

D’entrada són importants com a lloc de trobada i acompanyament on compartir experiències, consells, etc., ja que és un departament molt nou. També per organitzar-nos per exemple a l’hora de fer un tarifari unificat, de decidir com regular la formació o quines demandes fer a les productores.

També són molt importats les associacions de cara, per una banda, a la difusió i formació dintre del sector de quina és exactament la nostra feina, i, per altra banda, per crear aliances amb altres associacions, com ha passat a EEUU amb SAG-AFTRA o per exemple com la que tenim des de RED ICIE amb Dones Visuals. Han sigut aquestes aliances les que han aconseguit la inclusió de protocols i regulacions a altres països i des de la xarxa aspirem a aconseguir-ho aquí també.

Què li diries a algú que es vol dedicar a la teva especialitat?

Tingues paciència i no vulguis córrer!

Ens pots donar referents femenins de la teva especialitat?

Sí, molts! És una especialitat amb un altíssim percentatge de dones. Les pioneres o més conegudes son Alicia Rodis, Amantha Blumenthal i Ita O’Brien, i totes elles tenen les seves pròpies associacions, formacions i/o agències.

A Espanya hi ha IntimAct, amb base a Madrid i format per la Lucía Delgado i la Tábata Cerezo. Formen part de la xarxa RED ICIE i són el primer col·lectiu de coordinació d’intimitat espanyol.

Una peli/sèrie que tothom que s’hi vulgui dedicar ha de veure:

I may destroy you (BBC&HBO)

Qualsevol cosa que vulguis afegir:

Si teniu projectes amb contingut íntim, sigui de naturalesa sexual o altre, i no heu treballat mai amb coordinació d’intimitat aprofiteu l’aliança amb DV. Teniu una sessió d’assessorament gratuïta amb mi i un superdescompte del 50% en cas que la producció decideixi incloure aquest departament al projecte. Volem fer de la coordinació d’intimitat un estàndard a la nostra indústria i pensem que la millor manera és que la gent provi a treballar amb nosaltres!