Dones Visuals al Parlament: Comissió d’Estudi sobre el Racisme Institucional i Estructural

abril 30, 2022 8:42 pm

Published by Leave your thoughts

El passat 20 de maig, Salima Jirari va comparèixer representant a Dones Visuals a la Comissió d’Estudi sobre el Racisme Institucional i Estructural del Parlament de Catalunya. L’objecte d’aquesta comissió és l’estudi del racisme institucional i estructural a Catalunya en tots els àmbits, des de la seguretat fins a la igualtat d’oportunitats, passant per la representació social, política i econòmica, per a establir una diagnosi compartida sobre les mesures que cal prendre per a evitar qualsevol discriminació racial. 

(Intervenció de Dones Visuals a 01:32:40)

La falta de referents continua sent un problema

Durant 15 minuts, Dones Visuals vam exposar la importància de l’audiovisual per a la creació d’un imaginari sense discriminacions i amb referents positius per a les persones racialitzades. Com va afirmar Jirari, “a banda de l’extrema exposició dels cossos negres i de la representació de les persones migrades sempre en negatiu, també convivim amb la invisibilització de les persones racialitzades no migrades” i va insistir que és “molt difícil acceptar i construir la pròpia identitat quan no la veus representada enlloc. I això passa perquè no hi ha referents reals ni als mitjans de comunicació, ni a les històries de ficció que s’expliquen.”

Mesures correctores que augmenten la qualitat

Durant la compareixença, també es va posar de manifest que la partida i la diversitat en la composició dels equips són la clau per donar cabuda a totes les mirades. Les dades són alarmants, com ja vam posar de manifest en el seu moment analitzant les Candidatures als Premis Gaudí de l’Acadèmia del Cinema Català.

Dones Visuals reclamem mesures correctores per trencar les tendències de l’estructura patriarcal i desfer els biaixos de gènere i diversitats que es reflecteixen en aquestes dades. Com Jirari va expressar, “quan es parla d’implementar mesures correctores, com ara quotes per equilibrar la infrarepresentació de col·lectius històricament invisibilitzats, sovint s’apel·la a la meritocràcia, donant per fet que forçar la presència d’aquesta diversitat perjudicarà la qualitat de les obres. En si, aquesta afirmació és ofensiva: d’una banda, perquè la meritocràcia no existeix si no hi ha igualtat d’oportunitats. 

D’altra banda, i si parlem de qualitat, tenim referents d’altres països com Regne Unit o els Estats Units, on una creadora d’origen asiàtic com Chloé Zhao guanya 3 Oscars amb Nomadland o com l’afrodescendent Nia Da Costa, que va liderar la taquilla americana en la setmana d’estrena amb la seva pel·lícula Candyman. Sí, la diversitat i les històries ben explicades també són rendibles.”

Vivim en un context social on la violència travessa les nostres vides, a les escoltes, la sanitat, al carrer, amb les institucions i amb la policia; i també a la professió, quan algú menysté el teu talent, pagant-te menys o directament excloent-te de l’equip, d’un càsting. Se’ns demanen paciència, “això de la diversitat és molt nou”. Realment ho és? O simplement és un debat posposat durant dècades? 

Cap de Diversitat, Igualtat i Inclusió

Entre les demandes que Dones Visuals vam posar sobre la taula, vam incidir en seguir l’exemple del British Film Institute (que seria homòleg de l’ICEC al Regne Unit), ja que els seus estàndards en diversitat i com estan treballant pel reequilibri clarament són un model a seguir. En aquesta línia, vam demanar a la Comissió que recomani la creació d’un nou càrrec, cap de Diversitat, Igualtat i Inclusió, amb poder executiu transversal dins de la institució, tant dins de l’ICEC com dins de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. 

Jirari va exposar com la creació d’aquest càrrec va establir un seguit d’accions imprescindibles per a una transformació real: la creació d’un departament propi, l’encàrrec d’un estudi per fer un diagnòstic i saber quines polítiques aplicar, l’establiment d’uns estàndards de diversitat centrant-se en el procés de producció de l’audiovisual per augmentar la representació davant i darrere la càmera, entre d’altres. Un model d’èxit que podem aplicar al nostre país i ser-ne pioneres.

El CAC i el CCMA a la Comissió

En la mateixa sessió amb representació de Dones Visuals, també van fer els seus parlaments Laura Pinyol Puig, consellera al Consell de l’Audiovisual de Catalunya i Carmen Figueras Siñol, consellera a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, així com Lucía Mbomio, periodista i escriptora afrodescendent, que va fer una exposició molt completa sobre l’imaginari creat a través de l’audiovisual i com això afecta a tota la societat.

La mesa de la Comissió està formada per Jessica González Herrera del Grup Parlamentari d’En Comú Podem (presidenta), Basha Changue Canalejo del Grup Parlamentari de la Candidatura d’Unitat Popular – Un Nou  Cicle per Guanyar (vicepresidenta) i Najat Driouech Ben Mousse del Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana (secretària). La sessió va transcórrer sense la presència del grup parlamentari socialista.

Tags: , ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Comparteix