Dones Visuals reclama mesures correctores urgents per falta de diversitat i paritat a les candidatures als Premis Gaudí

novembre 17, 2021 11:02 am

Published by Leave your thoughts
  • Els personatges de dones trans (2%), de lesbianes (1%) i els d’origen afrodescendent (5%), entre els més infrarepresentats. L’home cis, blanc i heterosexual ocupa l’espai principal davant i darrere de la càmera.
  • Quant als equips, no s’arribarà a l’equitat real fins al 2046: el sostre se situa al voltant del 30% en les categories de lideratge femení i un augment anual del 2%. 
  • Les directores treballen amb pressupostos un 40% més baixos i totes les pel·lícules per sobre dels 3 milions estan dirigides per homes.
  • Gràcies a la col·laboració impulsada per Dones Visuals amb l’Acadèmia del Cinema Català i el Col·lectiu Ficcial, enguany hi ha el primer recull de dades sobre diversitat.

Barcelona, 17 de novembre de 2021 · Dones Visuals, en representació de més de 500 dones professionals de l’audiovisual, reclama mesures correctores urgents davant la reiterada falta d’equitat i diversitat que mostren les candidatures als Premis Gaudí 2022 de l’Acadèmia del Cinema Català, una radiografia del sector cinematogràfic. Per primer any, i gràcies a la col·laboració de Dones Visuals amb l’Acadèmia i el Col·lectiu Ficcial amb l’objectiu d’augmentar la diversitat dins del sector audiovisual, s’ha fet un recull de dades sobre la representativitat en termes de diversitat dins dels equips, i també sobre com són els personatges principals i secundaris de les pel·lícules candidates a aquests premis. Els resultats evidencien la necessitat urgent d’una intervenció activa per part de tots els agents implicats en el sector.

L’agenda actual és discriminatòria, amb horitzó al 2046

Tot i que la representativitat de directores, guionistes i productores, el que anomenem lideratge femení en audiovisual, ha anat augmentant en el cas dels llargmetratges, aquest increment s’ha estancat al voltant del 30%, un sostre que fa tres anys que no se supera. Així es comprova en les candidatures del 2020, 2021 i 2022, en la presència de directores (32%, 24%, 24%), guionistes (34%, 34%, 37%) i productores (15%, 43%, 31%). El mateix passa en els càrrecs de difícil accés (21%, 28%, 21%), on s’inclouen caps d’equip de muntatge, direcció de fotografia, efectes especials, so i música original, on els números encara són més baixos.

La mitjana d’increment anual des del 2017 en les categories de lideratge femení és d’un 2%, per tant en les condicions més favorables s’aconseguirà la paritat el 2031. Si tenim en compte l’estancament de dades, podem afirmar que l’horitzó és encara més lluny. Les xifres ens parlen d’un sector amb resistència a una transformació real, que no afecta només al gènere, sinó sobretot a la  discriminació cap als col·lectius històricament invisibilitzats, ja sigui per raons d’edat, d’origen ètnic i/o racial, d’orientació sexual i diversitat funcional. En la majoria de casos, hi ha menys d’un  5% de representativitat d’aquests col·lectius en els equips, amb xifres molt alarmants com són les  d’origen ètnic i/o racial (afrodescendent, 1%; àrab, 1%; asiàticdescendent, 1%; gitano, 1%), segons dades recollides per l’Acadèmia. 

Si avui mateix s’apliquen urgentment mesures correctores quant a diversitat, i esperant que l’increment anual del 2% no s’estanqui com està passant, l’horitzó per a l’equitat real, per a totes les dones, s’allargarà fins al 2046. Aquesta espera suposa una violència afegida per a les creadores, a més d’una pèrdua per a la societat de cineastes, de referents, de noves narratives i relats encara no explicats.

Treballar amb un 40% menys de pressupost té conseqüències

Les directores treballen amb pressupostos un 40% més baixos i totes les pel·lícules per sobre dels 3 milions d’euros estan dirigides per homes. El pressupost més alt d’una directora és 1.800.000 €, el més alt d’un director és 6.500.000 €. Les implicacions de treballar amb pressupostos baixos són moltes i afecten diversos nivells. Les pel·lícules amb baix pressupost promouen carreres dèbils que no poden estabilitzar-se, depenent sempre d’altres ingressos. Un pressupost baix limita les expectatives de creació, ja sigui no accedint a gèneres més costosos (Western, Sci-fi) o a històries que demanen més dimensió econòmica. També són un biaix en la capacitat de promoció de les pel·lícules, que tenen més dificultats per arribar a les cartelleres.

Es repeteix un model caduc: el del binarisme blanc heterosexual

Les dades recollides a l’enquesta de l’Acadèmia del Cinema Català ens donen la possibilitat d’observar el mapa de personatges principals i secundaris de les pel·lícules candidates. En aquest univers, l’heterosexualitat és el 79% d’una falsa normalitat i l’home cis (52%) i la dona cis (41%) s’emporten la majoria de rols. Els personatges de dones trans (2%), els de lesbianes (1%), origen asiaticdescendent (3%), persones gitanes (1%) i els d’origen afrodescendent (5%) estan entre els més infrarepresentats. Per edat, les persones majors de 60 anys, apareixen en un 10% dels personatges, tot i que representen el 25% de la població catalana. Els personatges amb diversitat funcional, ja sigui per diversitat física, intel·lectual, mental o sensorial, sumen un ínfim 6% de representació.

Les dades recollides representen 51 produccions de les 53 candidates de producció catalana, i ens parlen d’una representació blanca i heteronormativa que no reflecteix la riquesa de la nostra societat. Per saber si es perpetuen estereotips, aquesta fotografia s’hauria de completar amb una anàlisi sobre com són aquests personatges, quins rols tenen dins de la història i en el context que s’explica. 

La voluntat de canvi del sector s’ha de transformar en accions

Les demandes de Dones Visuals van més enllà de les dades de representació. L’entitat alerta de la persistència de continguts discriminatoris, també recorda la potència de l’audiovisual com a generador d’imaginari col·lectiu i la responsabilitat de tot el sector, sobretot de les administracions públiques. En aquesta línia, la Comissió d’Igualtat i Feminismes del Parlament de Catalunya ha aprovat fa tres setmanes, entre d’altres i a demanda de Dones Visuals, la incorporació de persones expertes en perspectiva de gènere, interseccionalitat i especialitzades en cinematografia, en la valoració dels projectes audiovisuals candidats a tenir suport de fons públics. Aquest és un pas important per aconseguir un audiovisual més divers, però és urgent que aquesta proposta es converteixi en accions immediates i efectives.

Per tot això, Dones Visuals posa de manifest que cal un compromís de tot el sector per aconseguir no solament un imaginari audiovisual lliure de discriminació i racismes, sinó per enriquir-lo amb narratives, temàtiques i cinematografies que també necessiten una perspectiva diferent i renovadora dels cànons patriarcals.


Tags: , ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Comparteix