Ja disponible l’estudi ‘Violències i desigualtats a l’audiovisual català’

Dones Visuals i la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals (FIMA) de la Universitat de Barcelona hem publicat avui l’estudi ‘Violències i desigualtats a l’audiovisual català. Diagnòstic des d’una perspectiva de gènere interseccional’.

Es tracta del primer estudi a Catalunya que analitza diferents tipus de violències a la indústria audiovisual, qui les perpetuen, en quins espais succeeixen i quines conseqüències generen, i que ho fa amb una perspectiva interseccional. L’estudi, basat en 52 entrevistes a professionals dones i identitats de gènere dissidents racialitzades, LGTBIQA+ i/o amb discapacitat, aprofundeix en les dinàmiques estructurals que causen la infrarepresentació i exclusió del sector d’aquestis professionals.

Les violències estructurals impacten i exclouen

Una de les troballes principals de l’estudi és que la majoria de les persones entrevistades afirmen haver viscut alguna mena de violència al llarg de la seva trajectòria laboral a la indústria audiovisual. Una dada preocupant que mostra que la indústria construeix entorns que resulten violents i excloents per a professionals que escapen de la “norma”.

«Després de l’entrevista em van comentar que els hi havia agradat molt pel meu perfil i el jefe va dir, “No, es que es demasiado lesbiana y al cliente no le va a gustar”.» Paula

Les persones entrevistades destaquen una normalització i trivialització de les violències sexuals al sector, especialment a rodatges amb equips masculins. Algunes persones entrevistades s’han vist obligades a canviar d’àrea professional dins del sector per protegir-se de les violències.

«M’he acabat especialitzant en postproducció i muntatge perquè em trobava en espais violents que tenien a veure amb homes blancs cis i això ha influenciat que vulgui treballar sola.» Teresa

Per altra banda, l’estudi revela una manca estructural d’accessibilitat del sector audiovisual català, ple de barreres arquitectòniques i comunicatives que impossibiliten la participació de professionals amb discapacitat. També existeixen diferents casos de negació explícita d’oportunitats al sector per motius vinculats al racisme i la lesbofòbia. Hi ha molts casos de denegació d’accés a càstings i papers a actrius racialitzades pel simple fet de ser-ho. Tots aquests contextos propicien l’expulsió del sector.

«Vaig tenir una conversa amb les meves representants… i vaig parlar amb elles per dir “esteu tenint problemes per presentar-me com a dona negra?”, i em van dir “mira, amb tota la sinceritat, no està sent fàcil i estem trobant gent que s’hi posa molt de cul”.» Jenny

Violències invisibilitzades

Les pràctiques i formes  de violència que es recullen van des de les més evidents, com les agressions físiques, verbals i sexuals, fins a les més subtils o invisibles, com la manca d’accessibilitat, l’encasellament, la violència burocràtica, el mobbing o el hepeating -que succeeix quan un home repeteix com si fos seva una idea expressada anteriorment per una dona-, entre d’altres.

L’estudi assenyala que algunes d’aquestes experiències, que sovint es podrien percebre com a menors, tenen un impacte real i profund en les trajectòries professionals i en el benestar de les persones que les pateixen. Un dels valors afegits d’aquest informe és atorgar a aquestes pràctiques i formes de violència la mateixa rellevància analítica que a d’altres tradicionalment més visibilitzades, com ara la violència sexual o la física.

D’entre els motius principals que originen les violències destaquen el masclisme, el racisme, l’LGTBIQA+fòbia, el capacitisme, la xenofòbia, la intolerància religiosa o el classisme, entre d’altres. L’estudi també visibilitza que aquestes violències són sovint exercides per diversos agents de la indústria audiovisual, ja siguin superiors, equips de treball, empreses privades o col·legues.

Aquesta transversalitat posa de manifest les responsabilitats col·lectives i individuals en la perpetuació d’aquestes pràctiques i formes de violència, així com l’impacte directe en les trajectòries professionals, la salut mental i la sensació de pertinença de les persones afectades.

Urgeixen mesures de prevenció i reparació a la indústria

Les conclusions de l’estudi evidencien que lis professionals pertanyents a col·lectius infrarepresentats no només pateixen violències constants, sinó que també sostenen la càrrega de trobar les eines per defensar-se i continuar endavant per elles mateixes. Les mesures reparadores o de protecció impulsades des de la mateixa indústria són pràcticament inexistents.

L’estudi posa de manifest la urgència d’aplicar mesures concretes i eficaces per no perpetuar un sistema que exclou sistemàticament una part significativa del talent creatiu del país. “Cal impulsar polítiques públiques i accions concretes de la pròpia indústria que garanteixin la igualtat d’oportunitats i la seguretat professional en tots els àmbits de l’audiovisual”.

Col·laboració entre Dones Visuals i la FIMA

L’estudi, que s’inscriu dins d’un conveni de recerca i transferència entre les dues entitats, ha estat presentat per part de les autores en un acte organitzat en el marc de la Comissió d’Igualtat de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals.

Aquest treball és la primera llavor de la col·laboració entre Dones Visuals i la FIMA, i tindrà continuïtat amb el projecte de recerca “Sostres de cel·luloide i bretxes tecnològiques. Una anàlisi narrativa, multidimensional i col·laborativa de les barreres i oportunitats que experimenten les dones cineastes a Catalunya”, finançat pel Vicerectorat de Recerca de la UB a través de la convocatòria d’ajuts per a projectes en àrees singulars. L’estudi ha estat realitzat per Salima Jirari, Sofia Esteve i Fatima Kamaso, de Dones Visuals, i per Maria Jose Masanet, Marta Meneu, María Adell, Anna Iñigo, Aida Navas-Aparicio i Priscila Alvarez-Cueva de la Universitat de Barcelona.