Com vam dissenyar un conversatori accessible per a persones sordes i oients

Fa anys que en els nostres Dies d’Indústria apliquem mesures per fer unes jornades més accessibles i inclusives per a totis, amb la incorporació d’interpretació en llengua de signes o l’ús d’espais accessibles per a persones amb mobilitat reduïda. Enguany, l’accessibilitat no va ser només una qüestió d’accés, també va esdevenir un dels temes centrals del contingut de la 5a edició d’Acció Dones Visuals. Vam dissenyar un conversatori on pensar en l’accessibilitat com a punt de partida de la creació audiovisual, i no solament com una etapa final del projecte. La conversa va ser conduïda per tres creadores sordes: la Berta Frigola, la Miriam Garlo i la Daniela Muñoz. Podeu trobar un resum de la taula en aquest article.

Perquè crear espais més accessibles i inclusius és una responsabilitat col·lectiva, en aquest article volem compartir els nostres aprenentatges i el procés de creació de taula: des de reunions prèvies amb les creadores sordes fins a la coordinació entre equip, intèrprets en LSC i LSE, equip de transcripció en directe, tècnics, participants i públic.

Dispositiu d’accessibilitat

Com comentàvem, l’objectiu de la taula era posar en el centre a creadores amb necessitats d’accessibilitat per pensar noves maneres de fer cinema. Vam tenir la sort de comptar amb Miriam Garlo, actriu protagonista de la pel·lícula ‘Sorda’, amb Daniela Muñoz, directora i productora qui té un procés creatiu directament traspassat per la sordesa, i amb Berta Frigola, actriu i directora, que va moderar la taula. Tot i que les tres creadores fossin sordes, com és lògic, cadascuna tenia unes característiques i necessitats diferents. La Miriam va néixer en un entorn oient i va perdre l’oïda de petita, és sorda oralista i llegeix llengua de signes espanyola. La Daniela va començar a perdre l’oïda d’adulta. Ella no es comunica en llengua de signes sino que llegeix els llavis i utilitza transcriptors de veu. La Berta és sorda de naixement i té família sorda, sent la llengua de signes catalana la seva llengua materna. Degut a les diferents necessitats, vam dissenyar un dispositiu d’accessibilitat per adaptar la taula tant per a les participants com per al públic oient i sord.

Per preparar el contingut de la taula, un mes abans vam fer una reunió online amb les tres ponents i una intèrpret en llengua de signes, qui va ser el pont entre persones oients i sordes, oralitzant i signant en llengua de signes.

El dia del conversatori, vam comptar amb un equip d’intèrprets de llengua de signes que va arribar unes hores abans de l’inici de l’acte per rebre a les ponents, fer de pont durant les entrevistes i atendre el públic sord. Durant la taula, vam tenir quatre intèrprets: un primer intèrpret al costat de l’escenari, que signava en LSC pel públic sord i per la Berta, la moderadora; un segon intèrpret assegut a primera fila, que signava en LSE per la Miriam; un tercer intèrpret també a primera fila que oralitzava en castellà tot el que es siganava pel públic oient; i un quart intèrpret de suport. També vam disposar d’un servei de transcripció en directe, que mostrava el text en castellà en una pantalla per la Daniela i una altra pantalla cap al públic.

En el torn de preguntes, tot i que el públic va ser meitat sord i meitat oient, totes les intervencions van ser de persones sordes signants en LSC. Va ser molt interessant perque es va crear un espai de debat i reflexió que mostrava les barreres amb que es troba la comunitat sorda per accedir a la cultura com a espectadors i com a creadors.

Compartim els nostres aprenentages

En la realització d’aquesta taula, ens hem reafirmat que l’accessibilitat és una necessitat i una qüestió de responsabilitat i compromís col·lectiu continu per garantir la participació de tothom. Hem vist com construir espais més amables, segurs i accessibles requereix coneixements i assessorament especialitzat en les diferents realitats i necessitats que existeixen. Volem agrair la feina imprescindible de les intèrprets de Festesamans i de la transcripció en text de Plurals, i a la SGAE Catalunya el suport tècnic i econòmic que va possibilitar el dispositiu d’accessibilitat.

Com a reflexió final, tot i que inicialment pensàvem l’accessibilitat enfocada a les persones sordes, hem entès durant el procés que les persones oients també necessitem mesures d’accessibilitat. Tot depèn del context on ens trobem, ja que en un espai on hi havia moltes persones sordes, si no hagués estat per l’intèrpret que oralitzava, les persones oients no hauríem entès res. Aquesta experiència ens recorda que l’accessibilitat és una manera de construir un pont entres les diferents realitats comunicatives que tenim totis. És una estructura esencial que totes les persones, independentment de la nostra manera de comunicarnos, necessitem i mereixem accés.

Per acabar, si ets una persona oient, et compartim una guia bàsica per relacionar-te amb persones sordes (i no caure en capacitismes) per afavorir espais accessibles i inclusius, lliures de discriminacions i violències.