Patricia Tamayo Aldana

Patricia Tamayo és cineasta i documentalista audiovisual. Ha estudiat psicologia, especialitzant-se en comportament de primats humans i no humans a la UdG i Fundació Mona, i documentació i film researching a la Universitat Oberta de Catalunya.

Ha escrit i co-dirigit dos llargmetratges fronterers entre realitat i ficció, Shanghai brillava entre línies, seguint la vida de l’artista barceloní Didac Alcaraz i Casa Bloc, rehabilitació d’una idea, documental que retrata l’emblemàtic edifici racionalista dissenyat pel GATCPAC durant la segona república espanyola. També ha creat la sèrie documental Escala 1:5, seguint el procés de rehabilitació de la Sala Beckett de Barcelona i l’obra dels arquitectes Flores & Prats, traslladant el seu treball, també, en La Cappella del Mattino (Biennal de Venècia).

Investigant en processos creatius, ha col·laborat amb la Universitat de Barcelona, la cooperativa de mitjans audiovisuals Drac Màgic, el laboratori ciutadà Citilab, Televisió de Catalunya i Televisió Espanyola, entre altres. Durant l’any 2020 se li va atorgar una beca ‘Premi Ciutat de Barcelona’ pel projecte híbrid entre ecosofía i art, Fake Nius. Va formar part d’un assaig artístic col·lectiu sobre el món per venir, Un vocabulari per al futur per al CCCB, incorporant les paraules i respectives peces audiovisuals Llar i Cosirar.

Forma part de les Comunalitats Urbanes del Baix Llobregat i és part de la Junta del projecte cooperatiu Cinebaix.