Barcelona
Dona suport econòmic al projecte de Dones Visuals
Muntatge, creació audiovisual i fotografia.
CV: Graduada en comunicació audiovisual – USC (2009-2013) , Màster en Estudis de Cinema i Audiovisual Contemporanis – UPF (2014-2015) i Postgrau de Muntatge Audiovisual – UPF (2016-2017).
La seva obra explora la relació entre cos, memòria, veu, imatge i arxiu, amb una atenció especial a les narratives femenines i als processos de creació híbrids entre cinema i escena.
El 2021 desenvolupa INCORPOREA, del qual és guionista, directora i muntadora, projecte seleccionat a la 9a edició de les jornades professionals Mentoring Projects del Festival L’Alternativa – Festival de Cinema Independent de Barcelona, i a les jornades d’indústria audiovisual Acció Curts de Dones Visuals. El mateix any realitza Concrete Matter, the movie(2021), una pel·lícula experimental creada a partir del procés creatiu de la companyia de teatre Los Detectives Salvajes, presentada com a work in progress al Festival TNT – Terrassa Noves Tendències.
Ha treballat com a muntadora en llargmetratges de ficció amb ampli recorregut internacional, com Les Perseides (2019), dirigida per Annia Gabarró i Alberto Dexeus i produïda per Boogaloo Films, presentada a festivals com BAFICI (Argentina), Cinespaña, Festival de Cinema i TV del Regne de Lleó, FIX Xixón, Rotterdam Cinemart o REC Festival; i Yo la busco (2018), dirigida per Sara Gutiérrez i produïda per Nanouk Films, guardonada al Festival de Màlaga (Premi Movistar+ a la Millor Pel·lícula Zonazine) i al Som Cinema de Lleida.
En l’àmbit de la creació pròpia destaquen peces d’experimentació audiovisual com Les Murs (2017), on investiga la relació entre imatge, text, veu i cos a partir de fragments de Les Yeux Bleus, les cheveux noirs de Marguerite Duras; i A Manuela (2017), relat ficcionat construït a partir de la manipulació d’arxius familiars del fons Your Lost Memories. El mateix any codirigeix i comunta Memòria sense cos (2017), dins del programa Soy Cámara del CCCB.
Ha participat també en projectes documentals i col·lectius com COPEL, una història de rebel·lia i dignitat (2017), produït per Metromuster i Producciones La Hormiga; el webdoc Persones que es mouen (2017), dirigit per Metges del Món; així com Videocartes Galiza–Berlín (2014), i Un xasmín en maio (2013), documental basat en el llibre Futur imperfecte de Xulia Alonso Díaz.
És autora de la recerca La petjada del femení en Djibril Diop Mambéty (2015), tesi del Màster en Estudis de Cinema i Audiovisuals Contemporanis (UPF), centrada en el realisme màgic, Touki Bouki i la representació de la dona africana dins del cinema senegalès.
Actualment compagina la creació cinematogràfica i audiovisual amb la docència en cicles formatius de grau superior, desenvolupant projectes que connecten pedagogia, cinema i pràctiques contemporànies de la imatge.
