Judit Aranda Moreno

Com a periodista em motiva explicar histories de caire social. Des de testimonis de supervivents, a la incansable tasca de moltes organitzacions que treballen per prendre part en el conflicte i fer avançar la nostra realitat.

Per mi, l’instrument clau per dur a terme aquesta tasca, són les imatges.
Veure una realitat a través de la pantalla ajuda a deconstruir-la, a analitzar-la des de molts punts de vista i a transmetre-la de moltes maneres diferents.

Però de què serviria aquesta potencialitat de les imatges sense una comunitat amb qui compartir-les?

Les xarxes socials i les plataformes digitals són l’element clau per fer visibles totes aquestes realitats, no només per la presencia d’un públic quasi infinit, també per un públic amb capacitat de resposta. L’anàlisi d’aquestes audiències i les diferents maneres que tenen per respondre als continguts és el que pot fer útil, compromesa i responsable tota la tasca de comunicació.

Clar que, per mi, qualsevol feina ben feta parteix i segueix d’una trobada cara a cara on compartir totes les experiències viscudes partint de la comunicació més espontània i directa.