Irai * Irene Matamala

Irai M [Irene C. Matamala] (Barcelona, 1983) és tècnica superior en Fotografia (Escola d’Art Serra i Abella). Es va formar en Documental Feminista Creatiu (La Bonne) i en Formats de No-Ficció i Documental (Observatorio de Cine). Actualment, està cursant el Grau en Arts (UOC) i s’està especialitzant en guió i direcció d’actors a l’escola Fast Forwars by ESCAC.

És realitzadora audiovisual, fotògrafa i facilitadora especialitzada en drets LGTBIQ+, feminismes i treball comunitari. Des del 2015 col·labora com a realitzadora i fotografa per diverses entitats de l’economia social com son Nus Coop, l’Esberla, CooperAcció, Fil a l’agulla i Cooperativa de tècniques. Un dels últims treballs ha estat el projecte Veus de Nus cooperativa on ha corealitzat un total de 5 càpsules audiovisuals per treballar la coeducació i la prevenció de violències masclistes i LGTBIfòbiques a les comunitats educatives; se’n destaquen els últims dos curtmetratges Profes en trànsit i Classes de sexe que aborden la Transsexualitat i la Intersexualitat.

Va escriure i codirigir el curt documental Aquest Conte no s’ha acabat (2010), sobre la transmissió dels rols de gènere en els contes infantils i el documental Dreceres (2015) una investigació sobre les pràctiques contra hegemòniques al voltant del 15-M. Ha estat assistent de direcció al documental La Cigueña de Burgos, de Joana Conill (2020), sobre memòria històrica i violència política del franquisme.

Recentment, ha escrit i codirigit juntament amb Lara M. Pascual i Azahara Fuentes el capítol núm. 5 del projecte internacional Lingua Amoris, amb les que també ha cocreat el projecte Lesbofòbia. Vers i Revers d’una violència patriarcal (Creación Positiva), una exposició itinerant on s’aborda de manera multidisciplinar i multifactorial la violència cap a les lesbianes.

És treballadora de la cooperativa CameresiAcció i l’associació Las Lucis des d’on impulsa projectes de vídeo i fotografia participativa on facilita espais de reflexió i autorepresentació amb diversos col·lectius i comunitats (infants i joves, menors no acompanyats, dones, gent gran).

Actualment està impulsant el projecte  La nit més curta, una investigació foto-videogràfica que reflexiona sobre els efectes de la transmissió del trauma transgeneracional, i les violències polítiques derivades de la imposició del model capitalista-urbà, en el context del franquisme.