Dona suport econòmic al projecte de Dones Visuals
Des de ben jove, l’Abril Vilà (Cambrils, 2002) ha estat envoltada d’art i imatges. Va cursar el batxillerat artístic a l’Institut Jaume I de Salou i, aquell mateix any (2018), va començar a exposar la seva obra a l’associació Artistes de Cambrils, on va participar fins al 2022, sent-hi l’artista més jove.
El 2020, es va traslladar a Barcelona per estudiar Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra. Durant aquests anys, va formar part de diversos projectes acadèmics, com el podcast Que nos dejen hablar, seleccionat per La Bonne el 2021, i el curtmetratge ARA, ARA MATEIX (2023), on va exercir de coordinadora de producció. Paral·lelament, va treballar a l’Heliogàbal fotografiant els artistes que hi actuaven i va escriure diversos assajos sobre cinema, art i literatura. Entre ells destaca Memorias de una chica, on reflexiona sobre la seva pròpia experiència a través de l’obra de l’escriptora Annie Ernaux.
Actualment, treballa a la productora Alba Sotorra, un equip format per dones que creuen en el poder transformador del cinema i aposten per històries socials amb una mirada feminista. Ha participat en projectes com ROCK BOTTOM (2024, Annecy) —nominada als Premis Goya, Gaudí, Forqué i Quirino, i guanyadora del Premi Días de Cine— i SIMA’S SONG (2024, Tòquio IFF), un llargmetratge sobre la lluita pels drets de les dones afganeses. Ara mateix, es troba en la postproducció de Salen las lobas (Claudia Estrada) i en ple desenvolupament de Querer vivir un grito (Diana Toucedo), Cuerpo de agua (Jimena Montemayor), Sinfonía de una ballena (Alba Sotorra), Mar i el Delta (amb el suport d’Ibermedia Next) i Contigo (Alba Sotorra i Vampire Films).
Simultàniament, està desenvolupant el seu curtmetratge VAGA DE SOMNIS, un projecte audiovisual que va neix com a Treball de Final de Grau a la UPF, fruit de la necessitat d’expressar les contradiccions i aspiracions de la seva generació. La proposta explora la precarietat, la lluita per la identitat, el sentiment de no pertànyer a cap lloc i la urgència de trobar refugi en un món que sembla oferir poc de cara al futur.
