Quin és el procés que ens ha portat a crear Acció Arrel?

Dones Visuals dissenya una incabudora a partir d’una radiografia intereseccional del sector

Al llarg del 2023, Dones Visuals hem treballat per tal de conèixer de manera més profunda i complexa el sector audiovisual català contemporani, tractant d’identificar barreres d’accessibilitat i diferents formes de discriminació. L’objectiu principal d’aquest estudi era poder definir i activar noves mesures que permetessin la transformació real de la indústria en una més diversa y plural més enllà del gènere. Una d’aquestes mesures va ser la creació d’Acció Arrel, una incubadura artística i espai d’experimentació per a dones i identitats dissidents racialitzades. Però com vam arribar a aquesta conclusió? En aquest article us volem compartir el procés que hem portat a terme per arribar a Acció Arrel.

Primer: Una anàlisi quantitativa, quantes som i on estem?

L’estudi realitzat per l’associació comptava, d’una banda, amb una anàlisi quantitativa en la que vam recollir i analitzar les dades facilitades per l’Acadèmia del Cinema Català sobre les pel·lícules candidates i nominades; les de l’Institut Català de les Empreses Culturals en les diferents línies d’ajuts públics entre el 2017 i el 2022; així com les dades de les pròpies Accions de l’associació (Acció Curts, Acció Viver, Acció de Cap, Acció Producció i Simfonies de Ciutat). Tanmateix, també es va realitzar una enquesta adreçada a professionals del sector per tal de conèixer la diversitat del teixit audiovisual, amb el suport de AADPC, l’ACC, PROA i TINTA NEGRA. Aquesta anàlisi posava de manifest que entre els col·lectius més infrarepresentats a l’audiovisual català es trobava l’LGTBIQA+ (especialment les dones i homes trans i les persones no binàries), les persones racialitzades (especialment les dones gitanes, amazigh-àrabs i asiàticdescendents) i les persones amb discapacitat/diversitat funcional.

“La infrarepresentació de cada col·lectiu s’estructura de diferents maneres, pel que les mesures de reequilibri, també també han de ser diferents.”

Segon: l’anàlisi qualitatiu, entrevistes a més de 50 dones i identitats dissidents

D’altra banda, també vam dur a terme més de 50 entrevistes a dones i identitats dissidents pertanyents a aquests col·lectius. La intenció era realitzar una anàlisi qualitativa per poder entendre en profunditat quins són els obstacles amb què cada col·lectiu es troba per a accedir a l’audiovisual. En alguns casos les barreres i discriminacions comencen als estudis, altres es donen als processos de càsting, a les entrevistes de feina, a l’accés a laboratoris i residències o a llocs de treball, etc. En el cas de les professionals racialitzades per exemple, denunciaren tot tipus d’agresions racistes com negació de la seva identitat catalana, barreres en l’accés a oportunitats professionals de tota mena, i en el cas de les actrius dificultats en l’entrada a càstings, manca d’expertesa en les àrees de maquillatge, perruqueria i vestuari, entre d’altres. En aquest procés, es va posar de manifest que la infrarepresentació de cada col·lectiu s’estructura de diferents maneres, pel que les mesures de reequilibri, també també han de ser diferents.

Tercer: escoltar i aprendre, l’expertesa com a font de reflexió

Més enllà de l’estudi, al llarg de 2023 també vam realitzar dos think tanks entre el grup de treball base de Dones Visuals i diferents professionals i entitats amb experiència en la creació i/o participació en programes de desenvolupament i creació per a col·lectius infrarepresentats. En aquests espais de diàleg i reflexió conjunta vam poder dialogar amb membres de l’organització i participants de diferents programes i laboratoris com Desde la Raíz, Periferia Cimarronas, Konvent Zero, Campus de Verano de l’Academia de Cine, Black Seed Lab, Miradas Afro, Dama Ayuda, etc.

A partir d’aquest procés de recerca, treball i reflexió conjunta, una de les mesures de reequilibri que hem dissenyat és Acció Arrel, una incubadora artística i espai d’experimentació per a dones i identitats dissidents racialitzades, que acaba d’iniciar la seva edició pilot i que es convertirà en una convocatòria anual a partir del 2025.

Acció Arrel rep el finançament de: