No Llores Alma Mía

Per parlar de les arrels, cal parlar del passat.

Per parlar del passat cal parlar del dolor.

Per parlar del dolor cal parlar amb l’ànima.

“No Llores Alma Mía” (No Ploris Ànima Meva) és un curtmetratge un vídeo-poema, un autoretrat. És una cadena de nostàlgies que formulen intuïcions sobre un futur que ja ha existit. És un diàleg íntim amb la mateixa Ànima creat a partir del record de la meva àvia en visitar aquest estiu la seva terra natal, Andalusia, i reconèixer-me profundament en els seus paisatges i en la seva gent. És un cant als orígens terrenals i místics; al dolor heretat de l’ànima. Una cançó intensa i interminable com la veu del vent.

“No Llores Alma Mía” (No Ploris Ànima Meva) és un diàleg místic i transgeneracional entre el cos de la neta i la terra d’origen de l’àvia. Ambdues dones -present i passat- es fusionen en l’atemporalitat de l’ànima, que està eternament present en la natura.

Agraïments especials a Alícia Miquel, Enric Sant, Mónica Llagostera, Ricard Burgués i Juli Falip Sant.