Montserrat Roig: l'hora violeta

«Montserrat Roig: l’hora violeta» és un documental coproduït per TVC i RTVE que repassa la vida i obra d’aquesta escriptora i periodista (1946-1991), figura rellevant, compromesa amb el seu temps, la transició democràtica i la lluita antifranquista i feminista. Ho va fer, tal com vol plasmar el documental de creació,  des del seu esguard de dona, violeta, per això, el títol del documental que recupera una de les seves obres: «L’hora violeta»; l’hora de mirar-se la realitat a través dels ulls de dona.

El documental, rodat a Barcelona, Es Caló (Formentera) i Rússia ( Sant Petersburg i Moscú), s’articula a partir d’entrevistes a un extens ventall de persones que la van conèixer d’aprop, com els seus dos fills; Roger i Jordi Sempere; la fotògrafa i gran amiga Pilar Aymerich; la seva confident, Montse Blanes;  i els companys i companyes de professió i militància, com Robert Saladrigas, Carme i Ignasi Riera; Marta Pessarrodona, Mijail Mishin, etc; a més d’una de les seves biògrafes, Betsabé Garcia.

Les entrevistes que expliquen la trajectòria vital i professional són complementades per seqüències de ficció basades en obres de la pròpia escriptora. Per tant, ficció i realitat es fonen per a plasmar un únic «univers Roig» habitat per símbols de la narradora com «el pati del llimoner» o la cançó «Le temps de cerises», títol d’una novel·la seva i convertida amb la banda sonora de la pel·lícula.

40 anys del llibre «Els catalans als camps nazis»

Esdevé un episodi rellevant del documental la part que explica com Roig comença a investigar i documentar l’existència i mort d’uns 6.000 republicanes i republicans de l’Estat espanyol que van anar a parar als camps d’extermini nazis. Sobre el seu testimoni escriu «Els catalans als camps nazis», publicació que fa 40 anys va trencar el silenci entorn la complicitat del franquisme amb el nazisme.

Cal destacar també l’episodi del documental rodat a Sant Petersburg, que reconstrueix quan la periodista viatja el 1980 per investigar el setge nazi de Leningrad entre 1941-1944, i que també compta amb material d’arxiu cedit pel Museu del Setge de l’esmentada ciutat.

A més de fer ús d’un valuós material d’arxiu cedit per RTVE – on Roig va treballar amb varis programes com «Personatges»- el documental s’ha il·lustrat amb un extens arxiu fotogràfic de la fotoperiodista Pilar Aymerich; del Museu de Catalunya- Fons Amical Mauthausen; de l’Amical de Ravensbrück; així com fotografies més familiars cedides pel seu fill, Roger Sempere, i d’altres amics i amigues.

L’obra ha comptat amb la direcció i el guió de la periodista Neus Ràfols – autora de dos documentals anteriors-;  la realització de Pere Herms; la direcció fotogràfica de Ferran Casterà, el muntatge de Tomás Muñoz; el treball de recerca periodística i documental de Jordina Arnau; i l’equip de producció de Wonkafilms: Albert Saguer, Jordi Portals i Carolina Trujillo. Wonkafilms ja va recuperar una altra figura de la literatura amb el documental «Paco Candel, l’altre català», una coproducció de TVC i RTVE estrenada amb gran ressò el 2016.

Per la part artística s’ha comptat amb les actrius Lali Feliu i Meritxell Sabaté; i amb una banda sonora interpretada per la música Maria Camats. Les cançons de l’època de Maria del Mar Bonet i Lluís Serrahima; Ovidi Montllor,  Lluís Llach, i Marina Rossell donen també el context històric del documental, ancorat a la Transició Democràtica i als rebels anys 70.