Dona suport econòmic al projecte de Dones Visuals
Acomiadant la Festa Major, joves i avis omplen la pista de ball.
Després de passar la nit de festa, les joves arriben al bar del poble al matí, on canvien els últims cubates per cafès. No aniran a dormir. Mentre esmorzen, un repartidor arriba a casa del Custodio. L’entrega és un taüt, un encàrrec que l’home ja no esperava. La seva dona fa tres mesos que és morta i enterrada.
El sol apreta i la piscina reuneix el poble. Les joves, letàrgiques i de ressaca, han anat caient. Només queden la Rita, la Clara i el Pau, que amb prou feines s’aguanten. El safareig del Custodio ja corre pel poble.
A l’hora de la migdiada, en cerca d’un lloc més fresquet on passar la tarda, les tres joves es troben amb el taüt al costat de les escombraries. En Pau, conscient que un dia morirà, les convenç perquè l’ajudin a carregar el taüt fins a casa. Tot plegat sembla un miratge.
S’allarga el dia i el poble segueix el seu transcurs natural, però les joves no aniran a casa a dormir.