Projeccions de Dimarts de vídeo 2025 al Santa Mònica

Dones Visuals projecta cinc peces de sis autores i sòcies a Dimarts de vídeo, el programa audiovisual del Santa Mònica amb projeccions gratuïtes i regulars cada dimarts a les 19h a la Sala Bar. La programació de Dimarts de vídeo compta amb la col·laboració de diferents col·lectius, en un espai de treball coral i únic en constant construcció de significats col·lectius. Des de Dones Visuals, en formem part per segon any, fent part d’aquesta programació.

El nostre objectiu ha estat nodrir aquesta programació amb una convocatòria de video-art als Dimarts de Vídeo. La convocatòria ha estat exclusiva per a sòcies, amb l’objectiu de donar visibilitat a aquelles peces acabades que s’enmarquen en un format més experimental.

Properes projeccions

4 de novembre a les 19 h – Sala Bar (Centre d’Arts Santa Mònica)

Cuando la casa de mi abuela dejó de ser suya, el álbum de fotografías fue repartido como la única herencia posible. Ahora, mi madre y yo revisamos las pocas imágenes que existen y que, durante años, dieron forma a mi imaginario de familia. Juntas, inventamos un álbum nuevo en el que trazamos las líneas que nos unen a mi abuela, esa mujer que aparece siempre con una expresión dura, de sufrimiento, sin sonreír.

9 de desembre a les 19 h – Sala Bar (Centre d’Arts Santa Mònica)

Presentimiento de naufragio es una película doméstica, hecha en casa, con la ayuda de colegas entusiastas y dispuestos a crear.

De un modo fragmentario y accidental se disponen imágenes y textos para narrar un cuento de verano. Un teatro de sombras y objetos que intentan adherirse a nuestras retinas para revelar la cualidad de la luz penetrando la oscuridad. La película en su condición orgánica se transforma y de ese modo ilumina; efímera.

Projeccions passades

6 de maig a les 19 h – Sala Bar (Centre d’Arts Santa Mònica)

“Més que amor per a les dones. 23 d’agost” és una peça audiovisual que forma part del projecte més ampli Luna en Escorpio, una exploració visual i sonora sobre la memòria, el dol i la intimitat compartida entre dues dones.

Aquesta obra es construeix com una carta visual i sonora, que reflecteix un únic punt de vista generat a partir d’imatges de la vida quotidiana de les dues autores. La peça vol ser un registre d’experiències personals, des d’on es tracen camins de reflexió sobre el dol del propi cos, l’absència i el paisatge emocional.

4 de febrer a les 19 h – Sala Bar (Centre d’Arts Santa Mònica) + Més info

Còrtex: capa que recobreix i protegeix els hemisferis del cervell humà. Entre l’insomni i la consciència alterada: fotografies, una veu femenina, una cançó de bressol i uns instruments quirúrgics.
Aquesta peça inèdita de la directora Ariadna Onofri treballa al voltant de les diferents formes de violències sistèmiques contra la dona i les identitats femenines i ens invita a reflexionar i a fer-nos preguntes sobre la nostra pròpia historia.

4 de març a les 19 h – Sala Bar (Centre d’Arts Santa Mònica) + Més info

Sksu significa “ben arrodonit” en ⵜⴰⵎⴰⵣⵉⵖⵜ (tamazight), la llengua de les meves ancestres. La meva besàvia sabia arrodonir bé. Després de diferents colonitzacions, aquest nom es va adaptar a l’àrab nord-africà magrebí كوسكوس) kūskūs), que més tard va derivar en la paraula francesa couscous.

Elles eren amazigh.
Amazigh significa generosx, noblx o dignx.
A casa sempre s’ha dit que vol dir ‘poble lliure’.
Elles van usar la mateixa paraula per a designar la seva llengua, el
seu territori i a elles mateixes com a dones. Pot ser perquè la
transmissió de coneixement, identitat i sabers, era a través d’elles.
Aquesta peça pretén investigar si elles, encara som nosaltres.