Presentació de projectes al pitch d’#AccióCurts

juny 15, 2022 12:17 pm

Published by Leave your thoughts

En la segona jornada dels Dies d’Indústria hem pogut conèixer els 13 projectes participants d’#AccióCurts que s’han presentat en format pitch davant de les productores i assistents, que després podran reunir-se amb els projectes, amb l’objectiu de crear connexions que permetin als projectes trobar les productores o distribuïdores necessàries per continuar avançant amb els seus projectes.

La sisena edició d’Acció Curts ha destacat per la pluralitat dels continguts i la diversitat dels perfils de les participants. Hem apreciat l’alt nivell de les propostes, la varietat de gèneres cinematogràfics i la sensibilitat i originalitat de les obres que s’han proposat.

Les cineastes han aconseguit donar veu a personatges de col·lectius infrarrepresentats i visibilitzar universos que no tenen representació en el sector audiovisual actual.

Us convidem a descobrir els projectes que s’han presentat en format pitch:

“El nen contrabandista”, de Maria Velasco

En Quimet va néixer en un mas del Cap de Creus. Diu orgullós: “Jo pertanyo a la casta del Cap de Creus, en quedem pocs d’aquests, som una espècie que s’extingeix. Érem un clan, valents! Tan aviat érem amics com estàvem renyits, però a la nit treballàvem tots a l’una. Érem contrabandistes”. En Quimet ens explica això mentre treballa enèrgicament, tot i els seus vuitanta anys mai ha parat. Ens sorprendrà el contrast d’un home esquerp, rude i valent, educat per ser contrabandista, amb un personatge divertit i apassionat de l’apicultura; veurem com s’estima i parla a les seves abelles, una relació única, especial.

“Mamá no quiere ir a la playa”, d’Ana Barragán

La Vera és una dona transgènere que reprèn el seu tractament d’hormonització mentre la seva filla, la Inés, comença la pubertat i menstrua per primera vegada. Ambdues experimenten canvis i dubtes sobre els seus cossos. El conflicte es desencadena quan la Inés li demana insistentment a la Vera anar a la platja en una excursió escolar, però la Vera s’hi nega per complexos sobre el seu físic. La relació entre la Vera i la Inés es tensa fins a explotar en una forta discussió on la Vera li revela a la seva filla com va ser la seva difícil adolescència. Quan la Inés pateix una humiliació a l’escola, la Vera decideix lidiar amb les seves inseguretats al costat de la seva filla i juntes van al mar.

“Dream Lab” d’Andrea Lizarte

Després d’un accident de moto, l’Artur cau en coma. Les seves germanes, l’Aurora i la Irene, estan molt afectades. A l’hospital, l’Aurora rep una invitació per entrar a Dream Lab, una empresa futurista que genera experiències personalitzades per seguir vivint moments amb les persones que més estima. Dream Lab li proporciona una assistent personal, una robot anomenada Shelby. L’Aurora utilitza la llista dels últims desitjos de l’Artur per crear les experiències amb ell. La seva addicció a aquests somnis es fa notable. La Irene ho veu i intentarà boicotejar el pla de l’Aurora. Les coses no surten com havien previst. La Irene es queda sola i haurà de prendre la decisió més important de la seva vida, en nom dels tres.

“Lluitadores”, d’Ariadna Sanchez

La Rai, la Mar, la Júlia, la Cristina i l’Inma són cinc dones amb diferents edats, contextos i objectius. Totes elles s’han topat en algun moment de la seva vida amb un art marcial i han decidit continuar com a esportistes i millorar les seves capacitats dia a dia. Què caracteritza realment un esport de contacte? Què tenen en comú? Com s’han sentit elles dins d’aquest món? Totes aquestes qüestions conformen la gran reflexió de Lluitadores, un relat que trenca amb els estereotips o prejudicis de la lluita i que parla sobre el respecte, la constància, la companyonia i la humilitat.

“Nit i dia”, d’Ariadna Fortuny

La Rita, una adolescent d’arrels menorquines, viatja a Menorca amb la Clara, la seva parella, per passar l’estiu a casa dels avis. Malgrat la càlida rebuda inicial, l’homofòbia subtil però omnipresent dels avis impulsa la Rita a ocultar que la Clara i ella són més que amigues. Aquesta mentida, que la Rita també amaga a la Clara, genera esquerdes a la relació i agria un estiu que anava a ser idíl·lic. La tensió esclata quan la Clara descobreix el secret de la Rita i decideix delatar-la amb un petó. El pes de la situació supera la Rita, que no és capaç d’assumir el seu error i demanar perdó, encara que no fer-ho pugui suposar perdre la Clara per sempre.

“Alegre y Olé”, de Clara Santaolaya

La Lena està ingressada a una clínica de salut mental després d’un intent de suïcidi. Lluny de sentir-se millor, pateix constants crisis d’ansietat, està enfadada amb la seva família i se sent aïllada en un entorn que creu hostil. L’única persona que desperta la seva curiositat és la Carmen, una pacient anciana que es nega a prendre en braços el seu net acabat de néixer. Tot i la diferència d’edat, les dues dones compartiran les experiències que les han portat fins on són. La complicitat que sorgirà entre elles, amb l’empatia que ambdues demostraran, aconseguirà fer-les sentir properes a algú per primer cop en molt de temps, i així, les dues aconseguiran avançar juntes en el seu propi procés de recuperació.

“Auto-retrato”, de Daniela Goto

L’Alba, vigilant de sala en un museu d’art, comença unes classes de fotografia que la porten a enfrontar-se a l’exercici de l’autorretrat. La tasca se li fa complicada, ja que no aconsegueix sentir-se còmoda davant la càmera. Durant una sortida amb els seus companys, l’Alba es fa una foto amb una amiga i li agrada com hi surt. Tot i que finalment no aconsegueix fer l’autoretrat, l’Alba redescobreix la seva relació amb ella mateixa y els altres a través de la càmera.

“En arribar la tempesta”, de Denise Duncan

La Lua, dona cis i negra, i la Pau, dona cis caucásica, es coneixen a la tardor i s’enamoren… sembla el típic final edulcorat de comèdia romàntica. A la tardor són passió pura; a l’hivern, amor que creix; però a la primavera la Lua coneix la família de la Pau, que ve de visita per uns dies. Una nit de tempesta de primavera, un sopar familiar… i es revela que el món pretesament “proge” de la Pau no ho és tant, en realitat. Després de les postres i d’un enfrontament amb la seva cunyada, la Lua no pot més amb el “racisme educat” que ha patit sense que la Pau faci res. La tempesta de racisme estructural, encarnada per la família de la Pau, destrueix el que podria haver estat una història meravellosa: a vegades amb l’amor no n’hi ha prou.

“Los andares”, de Sofia Esteve i Isa Luengo

El 1956, un grup de joves “de l’assumpte” (com s’autodenominaven en aquells anys les persones LGTB) escapa a la natura durant un cap de setmana a la recerca d’un espai de llibertat en el qual poder viure el seu desig i socialitzar en pau. Entre ells hi ha la DONA, desitjosa de retrobar-se amb la seva amant, la jove del PINTALLAVIS. Les hores se succeeixen entre lectures clandestines, jocs de cartes, sexe i actuacions improvisades de drag. Però aviat la felicitat del grup i de la parella es veurà enterbolida per la realitat d’una repressió de la qual és difícil escapar, i que planteja preguntes sense una resposta senzilla: quedar-se o marxar, camuflar-se o resistir, aferrar-se o deixar anar.

“I’m in love with my testo”, de Juno Alvarez

Juno es troba dins d’un videojoc en el qual no sap com avançar. Sent paràlisi pel propi sistema de binarisme de gènere d’aquest univers i intentarà buscar una alternativa navegant en els fòrums en línia. Observarem diferents mails i enregistraments de vídeo de les seves sessions de teràpia en línia. Juno és una persona no binària i fa uns dos anys va decidir començar amb la transició mèdica. En aquest moment, es troba en una cruïlla. Fa temps que “surt” amb la Tess (la testosterona que s’administra periòdicament), però comencen a tenir problemes de “parella” i busca consell en les seves amigues. Mentrestant, acudirà a l’església per trobar algun tipus de guia diferent a les que sempre escolta.

“Victòria busca a Bàrbara”, de Maria Cuennet

Na Victòria, quan descobreix que està embarassada, prova de contactar amb la seva germana Bàrbara sense èxit i decideix anar-la a buscar al poble de muntanya on viu. Tot d’una que hi arriba s’hi sent estranya i observada. Ningú sap dir-li on pot trobar na Bàrbara. Descobreix que na Bàrbara fa una setmana que ha trencat una relació sentimental i na Victòria no sabia tan sols que l’hagués iniciat. Tampoc coneixia fins ara el seu company de casa. S’adona que sap molt poc de la vida actual de na Bàrbara. La busca pel bosc d’alzines que rodeja el poble, cridant el seu nom, sense èxit. S’angoixa molt: i si s’ha mort? Finalment, na Victòria aconsegueix contactar amb l’ex recent de na Bàrbara i aquest li diu que ha vist el seu cotxe aparcat vora la carretera. Na Victòria va fins el lloc que li han indicat i agafa el camí que baixa al mar. Quan hi arriba hi troba na Bàrbara, que mira el mar. Ha pres bolets al·lucinògens i està serena i receptiva. Na Victòria l’abraça mentre plora alleugerida.

“Quédate en mi,” de Miriam Quesada

La María (32) està de set mesos i és mare d’un primer fill. Amb una por atroç a parir i sense poder compartir amb ningú aquest sentiment, un missatge publicitari li arriba al seu Instagram: Retir d’un cap de setmana amb dones embarassades enmig de la naturalesa del Montseny. Aparentment, el retir és un lloc idíl·lic per compartir, cuidar i sanar, però tota aquesta idealització acaba quan la María s’acaba veient immersa en un ritual pertorbador en el qual les dones desitgen retenir a la panxa els bebès i protegir-los per sempre. La María intentarà fugir d’allà, però a meitat de la persecució trenca aigües. Ara, no té escapatòria…

“Les Bitlloch”, de Sandra Ojosnegros

Una dona jove muntada a cavall arriba pel camí polsegós que travessa Canet d’Adri, un petit poble situat a la frontera amb la Vall del Llémena. Pels habitants del poble que la veuen arribar no és més que una dona desconeguda de faccions exòtiques. La forastera busca els Bitlloch, una de les famílies de paraires acomodades de la vall, suposadament per proposar-los un negoci. Quan la forastera arriba a la casa dels Bitlloch, es presenta davant l’hereu, en Tomàs, i li explica de qui és filla i el veritable motiu de la seva visita. Allò que en un principi semblava una visita cordial es converteix en l’execució d’una revenja que ningú s’esperava, encara menys l’hereu dels Bitlloch.

Tags: , , , ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Comparteix