Premis Gaudí: anàlisi de dades i sòcies nominades

desembre 11, 2023 12:10 pm

Published by 1 Comment

Les candidatures als Premis Gaudí sempre són una bona fotografia de com estar el sector quant a pel·lícules estrenades, per això hi posem l’ànalisi des de diverses perspectives. Aprofitem la publicació de les pel·lícules nominades amb un doble objectiu: celebrar les sòcies que en formen part i alhora posar una mirada crítica sobre les dades. Agraïm a l’Acadèmia del Cinema Català la seva col·laboració per fer possible aquest anàlisi.

Els 0% del sector a la diversitat 

DARRERE LA PANTALLA

Els equips de les pel·lícules continuen sent homogenis i poc representatius, tenint en compte la importància que té no solament l’equitat i la igualtat d’oportunitats per se, sinó com a motor per la generació d’històries també més representatives. 

  • El col·lectiu LGTBI augmenta gairebé en un 10% respecte a anys anteriors, fet que celebrem, amb un increment de persones gais i bisexuals. Tot i que continua havent-hi un alarmant 0% de persones trans i asexuals i un 5% de lesbianes, dades molt semblants als anys anteriors.
  • Respecte a l’origen ètnic/ racial destaquem un crític 0% de persones asiàticdescendents, afrodescendents, àrabs i gitanes, ni tan sols assolint l’1% que en alguns casos havien assolit en anys anteriors (2002 i 2021). L’únic augment destacable és la presència de persones d’origen nadiu americà que suposen un 5’10% després de dos anys consecutius de significar el 0%. Les persones mestisses es mantenen en un 7%, molt en la línia d’anys anteriors (6% el 2022 i 9% al 2021).
  • Pel que fa als professionals amb diversitat funcional i/o intel·lectual, és preocupant la seva absència al sector, significant tant les persones amb diversitat funcional com les persones amb diversitat intel·lectual un 2% dels equips de les produccions candidates en cada cas. 

DAVANT LA PANTALLA

La representació en les històries dels col·lectius històricament invisibilitzats per raons discriminatòries continua sent baixíssima o nula. És un escenari dramàtic, indiquem aquí els personatges de:

  • Dones trans: 0,99%
  • Homes trans: 0%
  • No binaris: 0,79%
  • Asexuals: 0%
  • Bisexuals: 2,38%
  • Gais: 4,36%
  • Lesbianes: 6,14%
  • Asiaticdescendent: 0,59%
  • Nadiu Americà: 0,59%
  • Afrodescendent 1,97%
  • D’origen àrab: 3,35%
  • Gitanes: 1,38%
  • Diversitat funcional i/o intel·lectual: no supera 1%.

Per tant, els personatges d’homes i dones caucàsiques, cisheterosexuals i sense diversitat funcional i/o intel·lectual ocupen la pantalla.

Actualment no hi ha pràcticament mesures correctores per a la diversitat als equips* ni per a una millor representació dels col·lectius històricament discriminats més enllà del Pla estratègic per a un audiovisual igualitat i inclusiu de Dones Visuals que planteja una actuació a diversos nivells: formacions al sector, mesures correctores a les ajudes públiques i accions directes als col·lectius infrarepresentats, comptant amb el suport del Departament d’Igualtat i Feminismes, del Departament de Cultura, l’Institut Català de les Dones i l’Ajuntament de Barcelona.

*Un dels únics casos és les ajudes públiques on hi ha mesures pel que fa a persones amb una discapacitat superior al 33%.

Pressupostos: una dada històrica no fa estiu

Per primer cop les dones tenen més pressupost que els homes en els llargmetratges de ficció. Això és una dada històrica. Si recordeu les dades de l’any passat, per exemple, en què els pressupostos eren un 40% més baixos.

Ho celebrem! 

Però una flor no fa estiu, i una dada històrica no fa una fita històrica. Cal com a mínim deu anys d’estabilitat per poder dir que ho hem aconseguit. Mirem les dades de representativitat amb perspectiva:

  • Directores candidates a millor direcció
    • 2024: 49%
    • Mitjana dels últims tres anys: 33%
  • Guionistes en pel·lícules candidates a millor guió original
    • 2024: 45%
    • Mitjana dels últims tres anys: 38%
  • Productores en tots els títols candidats:
    • 2024: 44%
    • Mitjana dels últims tres anys: 38%

Celebrar tot el que hem aconseguit, no ens impedeix veure que fins que no hi hagi igualtat d’oportunitats i dades estables no tindrem un sector equitatiu. 

Per què no hi ha encara igualtat d’oportunitats?

  • Un gruix important de pel·lícules es financia en part amb diner públic provinent de l’ICEC. En aquestes ajudes només un 38% dels projectes que es presenten estan dirigits per dones. Això no és igualtat d’oportunitats.
  • El 62% de les pel·lícules que recolza el sector per començar el viatge del finançament continuen sent dirigides per homes.
  • I tot i això: Les pel·lícules dirigides per directores amb finançament de l’ICEC l’any 2022 han estat el 50%, i les que han arribat als Gaudí 2024 són el 49%, i en acabar la gala podrem comptar els premis que han recollit.

És a dir:

  • Les cineastes són perseverants, no hi ha topall que les pari a presentar els seus projectes i fer-los créixer.
  • Les pel·lícules de dones han tingut un ratio d’èxit molt alt en premis a tot el món, i ara a més també aconsegueixen pressupostos més alts.
  • Les mesures correctores que s’han aplicat des de l’administració pública i davant les demandes de Dones Visuals, són necessàries i funcionen, i precisament per això cal que continuem aplicant-les fins que la situació es normalitzi com a mínim durant deu anys.
  • Aquest és només un exemple dels molts que podríem trobar en termes d’igualtat d’oportunitats, desigualtat que s’agreuja de manera dramàtica quan parlem de col·lectius històricament invisibilitzats.

Hi ha equips més paritaris? Els dirigits per dones.

En les candidatures dels Gaudí, el 80% de les produccions amb directores al capdavant compten amb uns equips paritaris o amb més d’un 50% de dones: on les dones tenen una presència del 50% o superior. En contraposició a aquelles dirigides per homes, en què solament a un 15,15% de les produccions les dones arriben a tenir una presència del 50% o superior.  Per tant, un cop més, les mesures correctores que promouen el lideratge femení són imprescindibles per a la transformació.

Sòcies nominades

I formant part d’aquesta transformació ens fa moltíssima il·lusió veure a les nostres sòcies nominades en diferents categories dels Premis Gaudí. Volem felicitar-les, així com a les candidates que han arribat fins aquí, i volem destacar el seu esforç i perseverança, necessàries per poder empènyer tan lluny els seus projectes. 

Aquí us presentem a les sòcies de #DonesVisuals que tenen alguna nominació o formen part de pel·lícules nominades en algun dels càrrecs que es tenen en compte en els Premis Gaudí de l’Acadèmia del Cinema Català: producció, direcció, guió, vestuari, so, muntatge, efectes especials, música original, direcció de fotografia, direcció de producció, direcció artística. Per a totes les altres sòcies que formin part dels equips d’aquestes pel·lícules, moltes felicitats! 

Millor pel·lícula

CREATURA. Dirigida per Elena Martín, produïda per Ariadna Dot, muntatge de Ariadna Ribas.

ELS ENCANTATS. Dirigida per Elena Trapé, produïda per Marta Ramírez

Millor pel·lícula en llengua no catalana

20.000 ESPECIES DE ABEJAS. Produïda per Valérie Delpierre, direcció de fotografia per Gina Ferrer, so per Eva Valiño

UPON ENTRY (L’ARRIBADA). Produïda per Alba Sotorra

Millor pel·lícula documental

ALTERITATS. Dirigida i escrita per Nora Haddad Casadevall i Alba Cros Pellisé, produïda per Andrea Herrera Catalá i Almudena Monzú, muntatge de Nila Núñez

MUYERES. Dirigida i escrita per Marta Lallana 

Millor direcció

Elena Martín, per CREATURA

Millor guió original

Isa Campo, per SOBRE TODO DE NOCHE

Elena Martín, per CREATURA

Millor curtmetratge

BLOW!. Dirigit i escrit per Neus Ballús i produït per Miriam Porté i Neus Ballús

EL BUS. Dirigit Sandra Reina, escrit per Sandra Reina i produït per Valérie Delpierre. Participant d’#AccióCurts!

Millor pel·lícula per a televisió

QUICO SABATÉ, SENSE DESTÍ. Dirigida per Sílvia Quer, escrita per Mireia Llinàs 

Millor muntatge

Ana Pfaff, per SOBRE TODO DE NOCHE

Ariadna Ribas, per CREATURA

Millor actriu secundària

Aina Clotet, per ELS ENCANTATS

Millor música original

Nora Haddad Casadevall, per ALTERITATS

Millor fotografia

Gina Ferrer, per 20.000 ESPECIES DE ABEJAS

Bet Rourich, per UN AMOR

Millor so

Eva Valiño per  20.000 ESPECIES DE ABEJAS

*Hem fet una cerca per trobar la manera donar visibilitat a totes les sòcies nominades, però no som infalibles. Qualsevol sòcia que formi part de les categories citades en les nominacions a millor obra i no estigui en aquest llistat, pot posar-se en contacte amb nosaltres a comunicacio@donesvisuals.cat i l’afegirem.

1 comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Comparteix