#EntrevistesDV · Parlem amb Miriam Porté, productora

DONES VISUALS es va constituir el 2017 i reuneix actualment més de 600 dones professionals de tots els oficis del cinema. Dones Visuals existeix gràcies a un grup de dones que va decidir posar-se a treballar per defensar, promoure i fer efectiva la presència de les dones al sector audiovisual. Entre aquestes dones, hi havia la Miriam Porté, productora amb un llarguíssim recorregut i una de les fundadores de l’associació.

Miriam Porté és fundadora de Distinto Films. Entre els seus projectes cinematogràfics més destacats darrerament trobem “Vasil” (Secció Oficial al Festival de Varsovia i SEMINCI), “Sis dies corrents” (Secció Oficial al Festival de Locarno 2021 i guanyadora de l’Espiga de Plata a SEMINCI), “Suc de Síndria” (Goya a millor curtmetratge 2020), o ’Forastera’ de Lucía Aleñar (Sección Oficial en la Semana de la Crítica de Cannes).

Les seves produccions televisives segueixen una marcada línia editorial, explicar històries de dones no prou reconegudes –com Clara Campoamor, Concepció Arenal, Margarida Xirgu, Elisabeth Eidenbenz o Frederica Montseny- per apropar-les a un públic majoritari.

Com descriuries la feina d’una productora? Ens pots explicar també les diferències entre producció i producció executiva?

Produir és una feina polièdrica, …potser massa.

Va des identificar el talent i acompanyar-lo creativament; saber adaptar-se a cada un d’aquest talents, per poder recórrer juntes un camí que serà molt llarg. Tenir la capacitat estratègica de portar el projecte pel millor camí en cada moment, saber veure les oportunitats en relació al finançament, entomar el risc que suposa fabricar una pel·lícula (fer-la). Acompanyar el producte final de la millor manera possible, no només per la peli sinó també per la carrera de la directora. Acompanyar també l’estrena (sigui en sales o a una plataforma). Tenir la sensibilitat de col·locar-la on es mereix des del punt de vista de màrqueting i comunicació. Produir és tot això i moltes coses més.

La productora, tal i com s’entén a Espanya, és la persona que assumeix el risc financer, habitualment és la persona propietària o accionista de l’empresa productora. La productora executiva és qui fa la feina, tant creativa com de producció. Molt sovint, en la producció independent, una mateixa persona fa les dues funcions.

Quan i com vas decidir que això era el que volies fer?

Va ser fa 20 anys, quan estava produint publicitat i de mica en mica em vaig anar adonant que el que volia produir era una altra cosa…i ho vaig fer d’un dia per l’altra.

De la producció audiovisual i cinematogràfica el que més m’agrada és poder ajudar a persones que tenen allò que jo no tinc: el talent creatiu per crear una història des d’un món propi.

“A la dificultat de produir cinema hem d’afegir la dificultat de ser dona.”

Quina és la dificultat més gran que té o que tu t’has trobat?

Waw! Difícil de respondre. Son tantes les dificultats!

Però si, per a mi, i per totes les dones, segurament la dificultat més gran que m’he trobat ha estat la manca de confiança que patim les dones per part del entorn que ha de fer possible les nostres produccions. Ser productora és i ha estat difícil, fins que no demostres que ho pots fer no et tonen la oportunitat de fer-ho. Trencar aquest cercle és força difícil.

A la dificultat de produir cinema hem d’afegir la dificultat de ser dona.

Parla’ns del procés d’una coproducció, quins consells donaries a productores que estan pensant a encarar-s’hi?

La coproducció pot ser una cosa preciosa o un malson. Així de radicalment oposat, si!

Al final és com una relació de parella, has de pactar, negociar, compartir, etc però no sempre, o bé per caràcter, o bé per interessos, els objectius son coincidents. N’he après molt, és tot un procés saber adaptar-te a la manera de treballar d’altres productores.

Un consell podria ser: coprodueix des de la honestedat que el projecte és tant important per a tu com per a l’altra productora. Es important que tothom estigui en el mateix lloc i que l’aliança sigui per sumar i per anar al mateix lloc.

Quines són les qualitats que has de treballar per poder-te dedicar a la producció?

La paciència. (I jo no en tenia gens quan vaig començar, jaja). També és molt important treballar la capacitat d’entendre a tothom. Depenem del que fan molts persones al nostre voltant i no et queda una altra que mirar d’entendre perquè prenen les decisions que prenen i intentar adaptar-te i surfejar les situacions de cada moment.

Quins creus que són els passos que cal seguir per aconseguir-ho?

Voler-ho molt i fer-ho. Com? Doncs començant a prop d’algú de qui puguis aprendre de veritat (aquesta tria és molt important) i després continuar sola o acompanyada per produir allò que et motivi i que pensis que s’ha de fer. També és cabdal estar acompanyada d’un bon equip.

Si, és important fer-ho de mica en mica. Amb decisió però també amb prudència i paciència, perquè s’han d’aprendre moltes coses i millor si les vas adquirint i interioritzant i continues construint a sobre d’aquests coneixements.

“La vessant tècnica, financera i la creativa van íntimament lligades.”

En la teva feina, es pot separar la tècnica de la creativitat?

La vessant tècnica, financera i la creativa van íntimament lligades. Quan més s’aconsegueix que totes conflueixin, millor és la feina d’una productora. I només quan una d’elles es veu en risc és on has de prioritzar i per tant separar. Però és desitjable que això no passi i treballar propiciant la retroalimentació de totes elles.

En la teva especialitat, hi ha associacions de professionals? Quina? Hi estàs involucrada?

Si, a Catalunya hi ha una federació de productores. Està formada per diferents associacions sectorials (ficció, animació, documental, televisió, etc) que apleguen productores d’aquests àmbits. La federació es diu PROA, i vaig formar part de la junta directiva des de la seva creació. Actualment soc vicepresidenta de Proficció (l’associació de ficció). Però d’aquí poc espero que altres persones agafin el relleu. Continuaré vinculada però només com a sòcia.

També tenim la PAC, que treballa a Catalunya, porten molts anys de treball persistent al sector amb els seus associats, i realment fan una feina molt útil en diversos aspectes, des de assesorament legal, fins a coneixement de festivals, funcionen també com a punt de trobada de productors…

Per què són importants les associacions de professionals en el teu àmbit?

Son importants per que hi hagi una representativitat de les empreses productores i que les associacions siguin les nostres interlocutores amb l’administració, les televisions, i la resta de la industria. Son la nostra veu davant d’aquests organismes i gràcies a elles podem fer arribar les nostres demandes i les nostres propostes. Son clau per seguir estimulant el sector.

Què li diries a algú que es vol dedicar a la producció?

Produir implica moltes més dificultats del que jo m’hagués pogut arribar a imaginar quan vaig començar. Si les hagués només intuït no ho hauria fet. I ho dic molt contenta d’haver-ho fet, quina contradicció!

Animo a tothom, i especialment a les dones que vulguin fer-ho que es llencin. Ara, diria que és una mica més fàcil i un molt bon moment per acollir a noves productores.

De tota manera, per cada una de nosaltres, la dificultat està en un lloc diferent, depèn de la facilitat que tinguis en uns àmbits o uns altres.

Ens pots donar referents femenins que hagis tingut de productores?

Doncs s’ha de dir que no masses. Ara hi ha més però quan vaig començar, que no fa tant, hi havia molt poques productores. Estàvem força invisibilitzades, sovint darrera d’algun productor. Afortunadament, això està començant a canviar, tot i que encara falta molt.