Tothom no pot agafar la gran onada

febrer 7, 2024 9:09 am

Published by Leave your thoughts

El passat diumenge 28 de gener el programa ’30 minuts – La gran onada’ de TV3 posava el focus en l’onada de cineastes, majoritàriament dones, que estan fent arribar el cinema català arreu del món. Acompanyat  del hashtag #DonesCineastes3Cat, el reportatge posava de manifest l’èxit internacional d’algunes creadores. Dones Visuals les aplaudim, arribar a aquest reconeixement és un camí llarg i difícil. Moltes felicitats a totes!  També voldríem ampliar la nostra felicitació a totes les professionals que no hi van tenir cabuda, però que formen part d’aquesta onada, reconeixent també les que fan les seves creacions en el gènere documental, que ha estat tan important en el cinema dirigit per dones i identitats dissidents.

Agraïm a TV3 que comptés amb la nostra participació, a través de les declaracions de la productora i presidenta de Dones Visuals, Laura Rubirola, i de la directora artística del DocsBarcelona i vicepresidenta de Dones Visuals, Anna Petrus. Com elles van fer palès, “si mirem la televisió i no fem més que veure dones guanyant premis, ens dóna la sensació que tot ja està fet, però si ens hi fixem, no són tantes”. I a més, sabem que no hi són totis. No totis han tingut igualtat d’oportunitats per formar part d’aquesta onada, ni tan sols per formar part de la indústria.

D’entrada, cal divulgar al gran públic que pujar una pel·lícula és una feina titànica, que comença per sentir-te que tens dret a fer-ho, que seràs capaç. Les creadores, les tècniques, les productores, han de fer primers passos per encaminar-se al cinema, que sona gran i exclusiu. Aquest és el primer escull estructural amb el qual es troben moltes dones i identitats dissidents. Discriminades per condició de gènere, orientació sexual, identitat de gènere, raça, origen, ètnia, edat, poder adquisitiu, religió, discapacitat/diversitat funcional i/o intel·lectual, algunes d’ellis es veuen travessadis per més d’una discriminació, augmentant així el risc d’invisibilització.

Si aconsegueixen superar aquesta barrera i tenen la possibilitat d’accedir a uns estudis, també sabem que el nivell econòmic hi té un paper rellevant. Molts dels estudis cinematogràfics especialitzats no són accessibles per tothom, i, en canvi, es converteixen en un trampolí sovint imprescindible per presentar-se a la indústria.

Si tirem una mica endavant, i ens posem en el cas d’una creadora que té un projecte a les mans i truca a la porta de les empreses productores: el 62% de les vegades, les empreses prefereixen a un home. Un gruix important de pel·lícules es finança en part amb diners públics provinents de l’ICEC; en aquestes ajudes només un 38% dels projectes que es presenten són dirigits per dones. Això no és igualtat d’oportunitats.

Tot i això: Les pel·lícules dirigides per directores amb finançament de l’ICEC l’any 2022 han estat el 50%, i les que han arribat als Gaudí 2024 són el 49%. Les xifres ens parlen d’unes cineastes persistents, d’uns molt bons projectes i d’unes mesures correctores que funcionen.

Celebrem que en els últims anys, els percentatges de lideratge femení han augmentat, però també és cert que s’han estancat. Si mirem la mitjana dels últims tres anys a les candidates dels Premis Gaudí, veiem que les directores candidates a millor direcció és del 33%, i a millor guió original i productores, del 38%. No hem arribat a  la paritat i quan ho fem, no serà suficient en fer el cim, caldrà quedar-s’hi bastants anys per poder-nos dir que la situació s’ha normalitzat. 

Podeu veure el reportatge ‘La gran onada’ que va fer TV3 en aquest enllaç.

Tags:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Comparteix