#EntrevistesDV · Parlem amb Ariadna Ribas

abril 30, 2022 8:35 am

Published by Leave your thoughts

Avui compartim aquest espai amb l’Ariadna Ribas, muntadora de cinema i creadora del col·lectiu Dostopos, juntament amb Anna Pfaff. L’Ariadna ha treballat com a muntadora en diversos films d’Albert Serra, com Liberté, que va guanyar el premi del jurat a Cannes, o Personalien. Recentment ha treballat en la pel·lícula Julia Ist, primera pel·lícula de l’Elena Martín, i també en documentals com Belén d’Adriana Vila o Grab and Run de la Roser Corella. És membre de l’associació AMMAC des dels seus inicis, i avui, comparteix amb nosaltres la seva experiència com a muntadora, els seus coneixements i les seves sensacions davant la situació actual del sector del cinema.

Ariadna, un plaer compartir aquest espai amb tu. Com descriuries la teva feina?

M’agrada la idea que les pel·lícules son com organismes vius. Si ho veiéssim així, el muntatge seria allò que articula cada una de les seves parts: l’estructura òssia en equilibri, els òrgans interconnectats, el ritme dels batecs del cor, la qualitat de la respiració… En definitiva crec que el muntatge és l’element que integra totes les parts del llenguatge cinematogràfic (llum, posada en escena, interpretació, so, etc.) organitzant-les en els temps i donant-los una forma concreta al servei d’una història, d’una atmosfera, d’una sensació, d’una emoció…

Quan i com vas decidir que això era el que volies fer?

Vaig començar a estudiar cinema sense tenir massa clar què era el que realment m’interessava del cinema o què hi volia fer. Tenia la intuïció que fer pel.lícules em permetria conèixer o aproximar-me al món d’una manera que altres disciplines no permetien i això em semblava apassionant. Durant la carrera vaig començar a muntar i em semblava que quan ho feia em passaven les hores volant, ho disfrutava. Però el que em va semblar més interessant del muntatge va ser adonar-me que hi podria aprendre moltíssimes coses de com es construeix una pel.lícula.

Quina és la dificultat més gran que té o que tu t’has trobat?

Després de pensar-hi una mica, diria que una de les qüestions més conflictives en el tipus de projectes que jo faig és la dels temps previstos per al muntatge. Sovint hem de manejar calendaris preestablerts que no s’adapten a les necessitats reals del projecte. Hi ha molts elements en joc: com és el material rodat, si es correspon amb la idea del director o si, pel contrari, cal treballar-hi molt per arribar a un resultat satisfactori, si l’entesa entre muntador/a i director/a és fluïda, com és la velocitat d’execució del muntador, etc. Per tant, és poc probable que poguem fer una previsió acurada del temps que ens cal per muntar una pel.lícula en condicions. Molt sovint, aquests calendaris no responen a les necessitats de la pel.lícula si no més aviat a limitacions econòmiques, a deadlines de festivals, etc. i això fa que trobar-ne una solució sigui complexe.

Quines són les qualitats que has de treballar per poder-t’hi dedicar?

En el meu cas, m’ha ajudat molt aprendre a ser metòdica i ordenada, especialment si treballes amb grans quantitats de material o treballes alhora amb altres muntadors o muntadores.
Crec que també és important aprendre a cultivar la paciència i l’escolta per poder traduïr les idees del director/a al material rodat. Hi ha un gran component humà i relacional en aquests processos que és bàsic aprendre a gestionar per a poder disfrutar del procés i que la pel.lícula arribi a bon port.
D’altra banda, diria que també cal ser pacient i atent per analitzar en profunditat les imatges, sense a prioris.
A més, un dels elements per a mi més importants és el de la curiositat: tenir ganes d’experimentar amb els materials, trobar solucions més enllà de les previstes, no deixar res per provar.

Quins creus que són els passos que cal seguir per aconseguir-ho?

Desde el meu punt de vista cal treballar, dedicar-hi temps i també compartir les experiències del processos propis amb altres muntadors i muntadores. Verbalitzar i compartir les maneres com treballem em sembla bàsic per al nostre creixement professional.

En la teva especialitat, es pot separar la tècnica de la creativitat?

Em penso que la tècnica i la creativitat juguen dos papers fonamentals, molt distanciats conceptualment però molt lligats en la pràctica: la tècnica està al servei de les idees, de les necessitats creatives del muntatge, és l’eina que ens permet executar-les.

Com és ser cap d’equip en entorns tècnics com els que tu treballes?

És una feina relativament solitària on, generalment (en el tipus de projectes que jo faig), els equips son reduïts i hi ha un tracte molt directe amb totes les persones que en formen part. En el meu cas em sembla importantíssim el paper de l’ajudant de muntatge: la persona que té control sobre les qüestions tècniques relacionades amb el procés de muntatge (preparació del material durant el rodatge, recolzament tècnic per a qualsevol problema que pugui sorgir, tancament del muntatge i enviament de materials al laboratori, etc.) però també amb qüestions més creatives (és la persona que veu el material rodat abans que tu i que en certa manera et pot fer de filtre si el material rodat arriba amb certs problemes ja sigui d’imatge, de posada en escena, d’interpretació, d’escassetat de material, etc…)

En la teva especialitat, hi ha associacions de professionals? Quina? Hi estàs involucrada?

Sí i ha estat una iniciativa molt interessant per a nosaltres: l’any 2018 i gràcies a l’empenta d’un grup de muntadors/es va néixer l’AMMAC (l’associació de muntadores i muntadors de Catalunya). Em penso que hi havia una necessitat molt generalitzada de trobar-nos, reunir-nos per parlar del que estàvem fent, compartir experiències i punts de vista, sortir de les nostres sales (“sortir de la cova”) i veure’ns les cares. En sóc sòcia desde els seus inicis.

Per què són importants les associacions de professionals en el teu àmbit?

Com deia, crec que la necessitat més urgent en el nostre cas era la de connectar-nos. La de crear un espai on poder posar en comú experiències, inquietuds, idees noves, necessitats, etc. A partir d’aquí, el grup de persones que hi treballen estan fent una gran feina per visibilitzar l’ofici, per regular i millorar-ne les condicions, etc.

Què li diries a algú que es vol dedicar a la teva especialitat/Feina?

Que vegi molt cinema però que miri d’obrir el seu interès també a altres camps: la música, la dansa, les arts plàstiques. Segur que en podrà treure coses molt interessants per al seu desenvolupament com a muntador/a.
Que tingui interès per l’anàlisi de les imatges, per aquesta escolta oberta i curiosa de la que parlava, però també que cultivi la capacitat d’escoltar i entendre la gent amb qui treballa. Al cap i a la fi el muntador/a és una espècie de canal que mira de comunicar les intencions del director a l’espectador a través de les imatges i sons que moldeja.

Ens pots donar referents femenins de la teva especialitat?

Em costa trobar noms de referència de muntadores de cinema probablement perquè en general tenim molt pocs referents en l’àmbit del muntatge. Els noms més sonats son els de Thelma Shoonmaker, Sally Menke o Dede Allen o més recentment els d’Elena Jaumandreu i Teresa Font, d’elles és de qui més idees sobre el nostre ofici he pogut llegir.
Hi ha, però, algunes directores (especialment en l’àmbit del cinema experimental) que m’han marcat molt i de qui em sembla molt interessant la seva feina (especialment per com treballen desde el muntatge): Maya Deren, Marie Menken o Abigail Child, entre d’altres.
A banda de totes elles, val a dir que un bon referent per a mi al llarg dels anys han estat també les meves companyes de professió.

Una peli que tothom que s’hi vulgui dedicar ha de veure:

Hi ha un documental de Pedro Costa ‘Donde yace tu sonrisa escondida‘ sobre el procés de muntatge de la pel.lícula ‘Sicília’ de Straub i Huillet que em sembla imperdible. Per altra banda recomanaria alguna pel.lícula de found footage (pel.lícules de remuntatge de material ja existent o “trobat”). ‘A movie’, de Bruce Conner, és una de les que destacaria. Està creada a partir de materials diversos provinents de pel.lícules eròtiques, documentals divulgatius o propagandístics, pel.lícules de serie B, etc. i crec que és una gran lliçó de muntatge en sí mateixa.

Tags: , , ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Comparteix