#EntrevistesDV · Parlem amb Cristina Calvet, advocada especialitzada

Una de les coses que més ens preocupen a les cineastes és el marc legal, contractes, clàusules i termes legals que moltes vegades se’ns escapen dels nostres coneixements. Des de Dones Visuals afegim sessions sobre aquests termes a les nostres accions, per tenir una guia i un coneixement especialitzat sempre comptem amb la Cristina Calvet, advocada especialitzada àmpliament en el sector cultural i artístic. Enguany les participants d’AccióCurts i AccióViver tindran una sessió conjunta amb ella per resoldre dubtes sobre aquest tema. Té més de vint-i-un anys exercint i coneixent de prop aquest sector, i treballant tant com a advocada com a docent en diferents universitats i escoles. Avui, descobrim i ens anotem totes les seves recomanacions!

Cristina, com descriuries la teva especialitat?

Si em bases només en la meva especialització reglada hauria de dir que la meva especialitat es el dret de la Propietat Intel·lectual; no obstant, desprès de més de vint-i-dos anys d’exercici professional com advocada i amb una relació tan estreta amb l’autor, l’artista i les productores,  em considero una professional del dret de sector; i entenc el sector com l’àmbit audiovisual (cinematogràfic, de doblatge i publicitari), àmbit escènic, musical i visual/Arts plàstiques.

Quan i com vas decidir que això era el que volies fer?

Quan vaig començar a treballar a l’associació professional de Representants, Promotors i Managers de Catalunya, ARC. La realitat que m’envoltava era complexa i alhora interessant: grups de música (cantants/compositors), editorials musicals, managers, promotors de concerts, maneres d’entendre la contractació artística i funcionament del sector de la música.

Quina és la dificultat més gran que té o que tu t’has trobat?

La dificultat rau en aconseguir l’equilibri de forces entre la realitat i les necessitats del creador/autor i/o de l’artista i les demandes i/o exigències de qui els contracta. No sempre existeix una relació harmònica entre i des d’ambdues posicions.

Què és el primer que una cineasta hauria de tenir en compte legalment parlant en la seva carrera laboral?

No signar cap contracte sense haver estat aquest revisat per un advocat. També tenir molt clara quina es la seva funció en el procés audiovisual (preproducció, producció i postproducció). Quantificar el seu treball i aportació creativa. I també diferenciar les múltiples tasques que li poden assignar per visualitzar què correspon al seu treball propi de cineasta i que no. A partir d’aquesta “claretat mental” acceptar o no el rol que tercers puguin assignar-li. El respecte, reconeixement i rigor professional ha de venir sempre per ambdues parts.

El millor consell que li pots donar a una cineasta a punt de signar un contracte, quin és?

Si està a punt de signar un contracte, pressuposo que la negociació prèvia ja estarà assolida i les parts estaran d’acord amb el contingut del contracte, no obstant, es important observar (en el contracte) que les obligacions i drets de totes les parts apareixen reflectides; que els acords consensuats verbalment important per a aquesta professional amb tercers, es recullen íntegrament i que es lliura una copia del contracte signat per totes les parts.

“El nostre sistema social no es igualitari i no facilita el coneixement ampli d’una matèria”

Moltes de les nostres sòcies ens transmeten la seva preocupació i alhora desconeixement quan s’han d’encarar a signar contractes. D’on creus que ve aquesta falta de formació en temes legals?

Del model educatiu que arrosseguem. Es un model que separa, diferencia i limita l’expansió del coneixement. I si vols aprendre d’una disciplina que no es estrictament creativa, has de pagar-la. I no tothom s’ho pot permetre. El nostre sistema social no es igualitari i no facilita el coneixement ampli d’una matèria; tot i ser beneficiosa per la persona en un futur. Caldria introduir un mòdul legal i/o jurídic especialitzat en dret en els ensenyaments universitaris i formacions concretes relatives i relacionades amb l’àmbit audiovisual. De ser així, les professionals s’aproparien de manera especialitzada i concreta a la legalitat amb la que tindran que conviure en el seu àmbit professional i guanyarien en confiança i seguretat.

En termes de propietat intel·lectual, quina és la teva recomanació principal alhora d’encarar projectes audiovisuals?

Com a guionista, registrar sempre l’obra, el guió. Signar tant mitjançant un acord preliminar com un contracte/full d’encàrrec, la creació i la realització del guió. També pensar i tenir clar tot allò que no voldries que es fes amb el teu guió. Delimitar usos i canals d’explotació econòmica present i futura. 

Entre productores tenir molt clar qui ha de tenir segons quins drets i quin marge de maniobra o direcció cal que cadascuna assumeixi. I sinó ets productora, rebutjar funcionaments, competències i obligacions que no et corresponen.  Si la obra audiovisual que vols dur a terme es basa en una obra preexistent, caldrà disposar de les cessions de drets oportunes i autoritzacions de tercers.

Si n’has de triar un, quin és el gran aprenentatge que has tingut al llarg de la teva carrera?

Que, quan a l’inici d’unes negociacions observes que, per l’altre banda, no hi ha intenció real de negociar sinó d’imposar i sotmetre’t a acceptar funcions, condicions econòmiques i cessions de dret que no voldries, un no ha d’estar i continuar vinculat a aquella productora sinó ampliar la recerca, sense por. Sempre es troben solucions i alternatives. Es molt freqüent en el meu dia a dia, revisar contractes ja signats perquè es volen resoldre i no es possible fins que no s’arribi a la finalització de la seva vigència. Si en el moment inicial i amb indicis suficients no s’hagués signat el contracte; el cineasta i/o creador evitaria viure, en ocasions, un mal son. 

“El meu treball consisteix en acompanyar legal i humanament a una persona que està davant d’una situació legal no buscada, que la supera”

Què li diries a algú que es vol dedicar a la teva especialitat?

Que s’especialitzi perquè a la facultat no s’estudia amb profunditat els drets de la propietat intel·lectual i molt menys la seva aplicació en cada sector o àmbit artístic. Però nomes amb l’estudi no serà suficient. Per aplicar, interpretar i assessorar correctament a un professional de l’àmbit audiovisual, has d’entendre el seu món i la seva realitat.; la realitat sectorial i personal. En definitiva, el meu treball consisteix en acompanyar legal i humanament a una persona que està davant d’una situació legal no buscada, que la supera.

L’empatia, el no jutjar o no tenir prejudicis i la vocació en sostenir aquell conflicte per resoldre’l, es fonamental. I sostinc que un advocat que no entengui el sector i el seu funcionament; que se l’expliqui a ell mateix, no pot assessorar en aquest àmbit. Encara que tingui molts coneixements. La creació i l’art transcendeix el concret i la matèria. Esta vinculat a l’humanisme, a la persona, en essència. És l’expressió de quelcom més i per tant; qui no vegi i entengui aquest punt transcendent, tindrà difícil o parcial connexió amb les problemàtiques que, a diferencia d’altres àmbits, s’escapen d’una lògica empírica. 

Ens pots donar referents femenins de la teva especialitat?

Malauradament, no. El ser referent implica entrega, compromís, i visualització externa del camí efectuat. Lideratge i donar un pas mes en la defensa del sector i del col·lectiu. Sí podria donar noms d’advocades líders en la defensa d’abusos de tot tipus en aquest sector i en l’àmbit artístic en general. Son advocades compromeses amb la persona, i amb la defensa de drets fonamentals.

Ens podries fer algunes recomanacions de pel·lícules o llibres que tothom qui s’hi vulgui dedicar hauria de veure?

Doncs faré un llistat de pel·lícules que poden ser interessants per tothom:

1.- Los Intocables de Elliot Ness del director Brian de Palma (1987): apel·lo al sentit de justícia i de compromís amb uns ideals. També sentit d’equip i de sumar/aportar tots en un mateix àmbit les qualitats que podem posar al servei dels demés i del projecte.  

2.- Maria Magdalena del director Garth Davis (2018) : Perquè es demostra que en aquell en qui ningú creu ni confia, es diposita tota la veritat i com advocats hem de saber dirigir la mirada amb profunditat i evidenciar la raó que existeix en el nostre client.

3.- El Festin de Babette del director Gabriel Axel (1987): Perquè cal ser terrenal i entendre els plaers de la vida per desprès tractar-los des de la ment. Un advocat desvinculat de la vida no connectarà amb l’àmbit artístic.

4.-Philadelfia del director Jonathan Demme (1993): Perquè mostra els dos generes d’advocats que habiten en el món i que representen la part fosca i de llum de la persona. La defensa d’aquells mes vulnerables es l’essència del treball de l’advocat.

5.- Algunos hombre buenos dirigida por Rob Reiner (1992): Que mostra l’importància en anar al fons dels assumptes i no donar-se per vençuda.

6.- Doce hombres sin piedad del director Sidney Lumet (1957): Perquè es mostra la moralitat de l’èsser humà. Perque entenc que l’exercici de l’advocacia ha de sostenir-se en un codi deontològic  tot i que aquesta postura generi i et creïs enemics.

7.- Pactar con el Diablo dirigida pel director Taylor Hackford (1997): Perquè mostra què passa quan un advocat nomes busca la fama, el reconeixement i l’èxit.

8.- La Mision del director Roland Joffe (1986): Perquè mostra dues maneres igual de vàlides per resoldre un conflicte: l’acció i la reflexió. En dret i a la vida caldrà una bona dosi d’ambdues. No poden anar separades.

9.- El Club de los Poetas Muertos del director Peter Weir (1989): Perquè mostra les virtuts que fan que giri el món i que davant els desitjos no sempre racionals ni pragmàtics, els entenguem, acollim i defensem si es possible.

10.- Yentel dirigida por Barbra Streisand (1983) : Perquè ressalto les escenes de debat i de lluita dialèctica dels protagonistes tan fonamentals en dret i entre advocats. Tot es interpretable i tota postura te i es sosté en la defensa i en un fil argumental concret.

11.- La Caja de musica (1989) dirigida por Costa- Gavras: Perquè res es como sembla.

I també de llibres:

1.- Los derechos de Propiedad Intelectual en la obra audiovisual. Coordinador: Xavier O’Callaghan. Editorial Dykinson.

2.-Creaciones Audiovisuales y Propiedad Intelectual. Cuestiones puntuales.Editorial Reus. AISGE.

3.- Propiedad Intelectual. Doctrina, Jurisprudencia, esquemas y formularios. Tirant lo blanc Esfera.

4.- Comentarios a la Ley de Propiedad Intelectual. Rodrigo Bercovitz Rodriguez-Cano (Coordinador).

Cristina, ha estat un plaer compartir aquest espai amb tu, si vols afegir algno missatge a totes les persones que ens llegeixen.

Que com a tot, quan estimes el teu treball i el gaudeixes tens la garantia de que estàs on et correspon. Tot i que no sempre el camí serà fàcil. I en el meu cas, el dret i aquest sector; van de mà. No entendria un sense  l’altre.

També afegir que DONES VISUALS és una associació que inclou tot tipus de realitats i necessitats de professionals de l’àmbit de l’audiovisual. És el PULMÓ d’on moltes no podien abans respirar. El COR on moltes abans no podien bategar. La MENT on abans era difícil trobar un ordre i una lògica. I el COS, on abans no es sabia com fer-lo anar, com posar-se a caminar. Sou imprescindibles perquè el sector de l’audiovisual es restableixi i millori, sigui mes just i mes professional.