Enfoquem en Púrpura presenta un diagnòstic sobre la representació de les dones al món audiovisual

Enfoquem en Púrpura ha presentat un diagnòstic, impulsat per Metges del Món i l’Assamblea de cooperació per la Pau, amb la col·laboració de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, que analitza, mitjançant
tallers participatius amb diverses entitats catalanes i un panell d’expertes de l’àmbit, la representació que es fa de les dones cis i trans a una mostra de 6 sèries, 5 anuncis i 4 pel·lícules, amb l’objectiu de fomentar el coneixement i el pensament crític sobre les violències masclistes i el sistema patriarcal.

L’objectiu d’aquest diagnòstic no és només tenir informació sobre l’audiovisual, també és una eina per a fomentar la no-discriminació de les dones i la promoció de la igualtat d’oportunitats des d’un enfocament interseccional de gènere i basat en drets humans. El sector audiovisual és un referent per a la construcció de valors socials. També té un paper protagònic a les nostres vides, ja que passem moltes hores consumint continguts. Són, per tant, una eina molt poderosa per a la transmissió de valors i la promoció de canvis socials.

Us compartim algunes de les dades i reflexions que planteja el diagnòstic però us convidem a descarregar-lo i consultar-lo complet aquí.

Destacats

“Les dones majors de 60 anys estan infrarepresentades a la mostra seleccionada. Per un costat, estan els papers protagonistes que es representen mitjançant cossos que compleixen amb un model de bellesa basat en la joventut,
amb cabells tenyits sense canes entre altres característiques.”

“Hi ha molt pocs cossos no normatius i els que apareixen, ocupen papers secundaris. Observant la imatge del repartiment de Les de l’hoquei, les participants apunten que es tracta d’un grup molt homogeni: “totes les persones tenen la mateixa alçada, cap d’elles és gorda ni molt alta i totes són blanques”.”

“Les dones trans que tenen papers positivitzats es relacionen exclusivament amb altres dones trans i cis i les converses giren al voltant dels homes cis. A Una joven prometedora i El desorden que dejas, només parlen dels nòvios o parelles de les protagonistes.”

“La hipersexualització dels cossos es relaciona amb el passing. Aquells personatges amb passing i en papers més positivitzats no es mostren hipersexualitzats. Altrament, els personatges negativitzats, molt abundants en l’actualitat audiovisual, es mostren més desinhibits i es busca portar l’atenció cap al cos del personatge.”

“Es presenta a les dones racialitzades amb un fort discurs crític. La Laila a Les de l’hoquei comença a posar-se hijab per reivindicar els seus orígens, i té un discurs antiracista sobre el qual gira la seva trama, durant tota la temporada. La Jolene a Gambito de dama, també manté un discurs antiracista a tots els capítols en els quals apareix. Sembla que les dones racialitzades sempre han de fer pedagogia.”

“La maternitat i la criança que es veu a la mostra es construeix sota la lògica capitalista i patriarcal. Com s’ha comentat, no es mostren models alternatius, només aquells que encaixen al sistema.”

“La majoria de trames continuen essent en menor o major mesura masclistes, patriarcals, racistes, classistes i capacitistes, fet que segueix contribuint a perpetuar els estereotips de gènere i les desigualtats a l’imaginari col·lectiu.”

“El món audiovisual continua essent eminentment masculí, cis i blanc. Els guions els segueixen escrivint homes blancs cisheterosexuals, de la mateixa manera que la direcció i la producció també l’ocupen homes blancs, cis
i heterosexuals. Això implica que les històries es continuen explicant des del seu punt de vista i vivències. Existeix una necessitat imperant d’escriure les històries des d’un prisma més divers per tal que la societat, plural per naturalesa, es pugui sentir més identificada.”

“La societat és plural i per aquest motiu és necessari que les diversitats sexuals i les identitats dissidents estiguin representades sense ser estereotipades o ridiculitzades”