Els lideratges sans, la vulnerabilitat o les cures, claus per acabar amb les estructures de poder patriarcal.

Fins a quin punt les estructures de poder patriarcal estructuren la nostra existència? Aquesta és una de les preguntes i reflexions que busquem respondre al conversatori “Com navegar en un context de poder patriarcal?”, moderat per Anna Petrus, amb Martu Pericas, activista cultural, Maria Zafra, directora de la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona, i Deborah Ekoka, gestora cultural.

Partim d’una necessitat urgent que tenim de deconstruir-nos, tant individualment com col·lectivament, d’observar atentament de quina manera les dinàmiques del poder patriarcal apreses i incorporades, esdevenen obstacles per construir espais que s’organitzin d’una altra manera.

Deborah Ekoka, ha treballat en la recerca de visibilitzar la cultura afrodescendent i afroespanyola, des d’una perspectiva femenina. Dins del context patriarcal reclama la importància de “tenir els nostres espais propis per poder continuar, no podem navegar sempre en un context de dubte.” Per aquest motiu, reclama models, que tinguin presents i reconeguin les diferents races. El mateix es troba Martu Pericas, Persona activista sorda signant, no-binària i queer, que troba dificultats a l’hora d’ocupar aquest tipus d’espai. “Tots acostumem a pensar que el feminisme crea espais segurs, però de vegades no ho són, entrem en conflicte per exemple les persones sordes no tenim recursos per deconstruir-nos i ens costa tenir materials, i aleshores això ens dificulta la deconstrucció de nosaltres mateixes en aquest sentit.” Des de la seva experiència, reclama que no hi ha persones sordes representades en els espais feministes. “Necessitem que els espais siguin més oberts i més còmodes perquè puguem començar a ser-hi. Avui en dia hi ha moltes dinàmiques de poder en aquest sentit.”

Canviar aquestes estructures de poder no sempre es veu com un objectiu proper ni factible, passa per exemple en el context de les institucions, que es reben com estructures inamovibles. Maria Zafra, directora de la Mostra Internacional de Films de dones, es qüestiona “com és de possible modificar aquestes estructures de poder tan bèstia i com estan disposades a ajudar-nos en aquest propòsit”.

Els lideratges, la vulnerabilitat o les cures són alguns dels punts bàsics que han sorgit d’aquesta taula, i són claus per tal de canviar amb les estructures de poder patriarcal que abunden en el sector audiovisual i en els espais de convivència. Martu Pericas, reconeix que mostrar-se vulnerable fa que no se senti capaç de prendre algunes decisions “em sento capaç en un espai de persones sordes, però no en un espai de persones oïdores”. I la vulnerabilitat s’amaga, per exemple en els lideratges patriarcals, on els homes han estat educats per “no mostrar la seva vulnerabilitat”, reconeix Ekoka, i conclou amb la idea que “un lideratge sa implica espais de conversa i reflexió continuada.”