Els Gaudí XVIII en clau de gènere, igualtat i diversitat

Analitzant les dades de les candidatures als XVIII Premis Gaudí, celebrem un bon any pel que fa al gènere a l’audiovisual català, en què les dones voregen el 40% de presència als càrrecs de lideratge de la indústria (direcció, guió i producció). Si ens atenim a la descripció proposada per la Ley Orgánica 3/2007, de 22 de marzo, para la igualdad efectiva de mujeres y hombres, que entén la paritat com una composició en què cap gènere supera el 60% ni és menor al 40%, ens trobem amb any generalment paritari. Aquesta fita és el resultat, entre d’altres, de l’aplicació de mesures de reequilibri per part de les institucions que durant anys hem estat reclamant des de Dones Visuals; i demostra que la reserva de fons i l’aplicació de punts per a dones funcionen i que el talent de les directores, guionistes i productores existeix. Tot i això, l’assoliment de la vertadera paritat no és cosa d’un dia, i per aconseguir que succeeixi de manera orgànica, aquestes dades s’haurien de mantenir al llarg del temps. 

Més enllà dels càrrecs de lideratge, les dades demostren alguns delsreptes més grans de la indústria catalana contemporània: la incorporació de dones a càrrecs altament masculinitzats com la fotografia i el so; la superació de les bretxes pressupostàries a les òperes primes i la incorporació de talent trans, racialitzat i amb discapacitat al sector. 

Direcció, guió i producció

Pel que fa a la direcció, les dones suposen el 40% de les candidatures a Millor Direcció, i el 46% al total de produccions. Si posem en diàleg aquestes dades amb les d’anys anteriors, trobem que en les darreres 5 edicions, les dones directores suposen una mitjana del 33% en aquesta candidatura, fet que evidencia la necessitat de continuar lluitant per la presència de les dones directores a la indústria. Fixant-nos ara en les nominacions, mentre que la categoria de millor direcció assoleix un equitatiu 50-50, a la de direcció novella les dones queden relegades a una presència del 25%.

El guió és un dels oficis en què el nombre de professionals dones ha augmentat gradualment des del 2017, aconseguint en els darrers quatre anys una presència estable de al voltant del 40%. En aquesta edició, celebrem el 39% de dones candidates a Millor Guió Original i el 64% a Millor Guió Adaptat, dada històrica que supera amb escreix el 43% i 30% dels dos anys anteriors. 

Pel que fa a la producció, les dones suposen un 40% del total de produccions candidates aquesta edició, xifra que revela també una certa estabilització de la presència de dones en aquest ofici, amb dades molts semblants als anys anteriors. Fent una mitjana de les darreres cinc edicions, les dones productores suposen un 38% de mitjana, és a dir, s’aproximen a la paritat tot i encara no assolir-la. 

La manca de confiança en les dones: càrrecs de difícil accés i bretxa pressupostària

Endinsant-nos ara en els càrrecs de difícil accés, les dades revelen alguns dels reptes més grans de la indústria: l’assoliment de la paritat a la direcció de fotografia, el so i la música. Aquestes candidatures han suposat aquest any un 33%, 31% i 36% respectivament; i en cap cas superen el 29% de mitjana en els darrers 5 anys. Aquesta mancança arriba també fins a les nominacions, amb solament un 25% de dones nominades a millor direcció de fotografia. 

Analitzant la situació de les dones professionals en relació amb els càrrecs de difícil accés (foto, so, música, efectes visuals i muntatge), les dades apunten cap a un fenomen particular: els homes directors semblen tenir una reticència més gran a l’hora d’apostar per professionals dones per aquests càrrecs. Així, de les pel·lícules dirigides per homes, solament un 33% dels càrrecs de difícil accés estan ocupats per dones, mentre que en el cas de les pel·lícules dirigides per dones, aquest percentatge augmenta fins al 47%. 

Aquesta manca de confiança en les professionals dones queda també reflectida en la bretxa pressupostària de gènere a les òperes primes. Aquest any, la mitjana de pressupost dels debuts dirigits per dones és d’1,3 milions, davant els 1,9 milions dels dirigits per homes. És a dir, que les dones debuten amb al voltant de 600.000€ menys de pressupost, un 32% menys que els seus homòlegs masculins, desigualtat que impacta negativament en les seves possibilitats professionals i creatives. 

Tot i això, si mirem els números totals, el pressupost mitjà dels llargmetratges dirigits per dones ha augmentat respecte a l’any passat, arribant a una xifra de 2.349.315€, molt semblant als 2.364.311€ de mitjana dels llargmetratges dirigits per homes. Una dada que cal també celebrar i lluitar per mantenir. 

L’accés de professionals trans, racialitzadis i amb discapacitat: la gran assignatura pendent

La presència de professionals trans, racialitzadis i amb discapacitat continua sent la gran assignatura pendent a la indústria audiovisual catalana. Pel que fa al gènere, de les 168 persones que han contestat el formulari de diversitat, solament un 1,19% eren persones trans i un 1,19% persones no binàries. En relació amb la raça, destaca l’absoluta absència de professionals gitanis i amazigh-àrabs, així com l’escassíssima presència de professionals asiàticdescendents, afrodescendents i indígenes, que suposen un 0,6%, un 1,19% i un 0,6% respectivament. Tot i això, aquest any destaca també l’augment de professionals biracials o multiracials, significant un 11,31% del total i gairebé duplicant el 6,5% de mitjana dels darrers quatre anys. Pel que fa a la discapacitat, destaca novament l’absència de professionals amb mobilitat reduïda, així com un baixíssim 0,65% de persones sordes al sector, mentre que un 4,63% de lis treballadoris afirmen viure amb una malaltia crònica. 

Pel que fa a la mostra recollida, del total de respostes de professionals al formulari de diversitat darrere de la pantalla, aquest any s’aconsegueixen 168 respostes, un augment significatiu respecte a les 100 respostes dels dos anys anteriors. De cara a les pròximes edicions, animem a lis professionals de la indústria a contestar el formulari enviat per l’Acadèmia per aconseguir unes dades més representatives i riques. Sense una fotografia acurada del sector, l’estudi de la indústria en termes d’igualtat i diversitat esdevé complicat i, en conseqüència, també el disseny i l’aplicació de mesures que puguin garantir l’accés i participació de col·lectius infrarepresentats al mateix.