Dones Visuals demana al Parlament un diàleg permanent i decisiu amb les associacions feministes i col·lectius que treballen amb les diversitats

desembre 2, 2020 7:09 am

Dones Visuals Parlament diversitats

Published by Leave your thoughts

El passat 20 de novembre, Dones Visuals va comparèixer davant la Comissió d’Estudi de la Reconstrucció i la Reactivació Socials i Econòmiques (CERSE) del Parlament de Catalunya a petició d’aquesta comissió per informar sobre les polítiques i els canvis legislatius necessaris per impulsar mesures de reactivació social i econòmica després de la pandèmia de la Covid-19.

Representades per Salima Jirari, Yolanda Olmos i Carme Puche Moré, Dones Visuals va exposar la inexistència de la igualtat d’oportunitats, ni ara ni abans de la pandèmia i, com ja va demostrar a la Carta Oberta ‘La importància dels feminismes en la resolució de la crisi’, urgeix la creació d’un espai concret i constant de diàleg amb les associacions feministes i col·lectius que treballen amb les diversitats per encarar la construcció del present.

La mesa de la CERSE està formada per Eva Granados (Presidenta), Elena Fort (Vicepresidenta), Susanna Segovia (Secretària) i Clara Marsan (Lletrada). A la compareixença hi havia representants dels grups parlamentaris de Ciutadans (Héctor Amelló), Junts per Catalunya (Francesc Ten), Republicà (Jenn Díaz, Enrest Margall), Socialistes i Units per Avançar (Rafel Bruguera, Eva Granados), Catalunya en Comú Podem (Conchi Abellán, Susanna Segovia), Unitat Popular-Crida Constituent (Carles Riera) i el Partit Popular de Ctalunya (Santi Rodríguez).

La meritocràcia no existeix

La directora de Dones Visuals, Yolanda Olmos, va posar de manifest la urgència amb què cal reaccionar explicant que “sentim a dir sovint que les coses estan canviant, que passarà de manera natural, però allò que actualment passa de manera natural és que l’augment de la presència de les dones al sector audiovisual, en mitjana dels diversos rols, representa només l’1% cada any”, a aquest ritme “haurem d’esperar al 2044 per a la paritat, i al 2093 en el cas de creadores racialitzades”.

Olmos també va remarcar que quan “es parla d’implementar mesures correctores, com ara quotes de gènere en els sistemes de selecció de projectes, sovint s’apel·la a la meritocràcia donant per fet que forçar la presència de les dones perjudicarà la qualitat de les obres. En si, aquesta afirmació és ofensiva: ja s’ha demostrat que la incorporació de talent femení augmenta la qualitat general”. I va concloure que “la meritocràcia ben entesa no existeix si no hi ha igualtat d’oportunitats”.

L’imaginari racista i sexista

Salima Jirari, vocal de la junta directiva de Dones Visuals, va incidir en la importància de l’audiovisual com a generador d’imaginari col·lectiu. “Conforma la nostra manera d’entendre el món, els nostres prejudicis i tolerància, les nostres expectatives i frustracions, la manera com ens relacionem i, en definitiva, la nostra identitat com a persones,  però també com a societat”.

Jirari va recordar que som “una societat molt diversa que sovint no troba el seu lloc dins d’aquest imaginari construït com a arquetípic durant massa temps per unes veus molt determinades”. La pregunta que va fer Jirari va ser: “De veritat pensem que vivim en un país que no és racista i sexista? De veritat pensem que, conscientment o inconscientment, a la nostra indústria no estem aplicant tots aquests prejudicis a l’hora de desenvolupar històries i apostar per elles, triar qui les explica i contractar un equip?”

Les dones d’ahir, d’avui i de demà

“La genealogia de creadores, cineastes i professionals de l’audiovisual en tots els seus àmbits ha d’estar documentada, divulgada i formar part dels programes educatius a tots nivells”, expressava Jirari tot demostrant que els referents no es creen solament en els imaginaris audiovisuals, sinó que es troben en el procés d’aprenentatge de la professió i a l’educació en general. “Encara avui, la primera cineasta a fer ficció és posada en dubte per alguns historiadors. Alice Guy no ha de ser posada en dubte, i les cineastes que la van seguir, tampoc”.

Finalment, Jirari va posar èmfasi en la importància de tenir dades separades per gènere, identitat i orientació sexual, raça i origen, i altres col·lectius històricament discriminats. “Si no sabem quantes som, aquests col·lectius no només han estat històricament discriminats, sinó que estan actualment discriminats dins del nostre sector i també per l’administració pública”.

Les dones són al centre de les cures

Carme Puche Moré, secretària de la junta directiva de Dones Visuals, va recordar que “la recuperació del nostre audiovisual implica entendre que la crisi sanitària que vivim no és la raó de la desigualtat cap a les dones, sinó que aquesta situació només ha fet que multiplicar un escenari que ja era desolador”. Puche va posar de manifest la importància de les cures, la seva invisibilització i l’adjudicació constant a les dones d’aquestes tasques. “Quan ens preguntem on són les dones, les hem de buscar a les entrades de les escoles, a les feines més precaritzades, a les dobles jornades, a les associacions feministes per reclamar els seus drets. I malgrat això: liderem equips, fem pel·lícules, guanyem Gaudís i Goyas, i ho fem explicant històries que altres no poden explicar de la mateixa manera.”

Quan ens preguntem on són les dones, les hem de buscar a les entrades de les escoles, a les feines més precaritzades, a les dobles jornades, a les associacions feministes per reclamar els seus drets. I malgrat això: liderem equips, fem pel·lícules, guanyem Gaudís i Goyas, i ho fem explicant històries que altres no poden explicar de la mateixa manera.”

La perspectiva de gènere i diversitats

En les respostes a les intervencions de les representants i els representants polítics, Puche va insistir en la importància d’incorporar persones especialitzades en perspectiva de gènere i diversitats en cinematografia en les comissions de valoració de projectes, així com que la composició de la comissió fos diversa. “No pot ser que l’administració pública pagui pel·lícules racistes, masclistes o que promocionin la cultura de la violació. Tot això no ha canviat sense incidència, i per això cal incidir i posar persones especialitzades en perspectiva de gènere i diversitats. Hi ha una narrativa que és agressiva i discriminatòria cap a tota una sèrie de col·lectius i cap a les dones.”

Des de Dones Visuals ja vam demanar a la passada convocatòria d’ajudes la incorporació d’aquesta figura a les comissions. No solament per aconseguir un imaginari audiovisual lliure de discriminació i racismes, sinó per enriquir-lo amb narratives, temàtiques i cinematografies que també necessiten una perspectiva diferent i renovadora dels cànons patriarcals.

Les demandes

Dones Visuals vam expressar la impossibilitat d’exposar en 15 minuts tot el necessari per a la construcció d’un present des dels feminismes, però vam proposar començar per les següents mesures:

MESURES GENERALS

  • Acompliment de les Lleis d’igualtat i elaboració dels reglaments i decrets necessaris per a la seva aplicació.

  • Augment del pressupost de cultura almenys en un 2%,  i reservar-ne una dotació per implantar polítiques feministes en la cultura.

  • Diàleg constant i amb incidència directa en el sector, amb les diverses associacions feministes i col·lectius que treballen amb les diferents diversitats. 


MESURES ESPECÍFIQUES:

  • Per conèixer qui som, on estem i poder dissenyar polítiques equitatives: 

>>Dades separades per gènere i diversitats en totes les convocatòries i en tots els estudis que es facin. Es pot seguir el model elaborat per Dones Visuals. Ha d’estar assolit per al 2022.

  • Per tenir un audiovisual lliure de continguts masclistes i racistes, per un augment en la riquesa i qualitat de l’audiovisual: 

>> Incorporació de persones especialitzades en perspectiva de gènere i diversitats en cinematografia en les comissions de valoració de projectes que es financien amb diners públics, i alhora que la composició sigui diversa. Assolit per al 2022.

>>Mesures correctores decidides que garanteixin com a mínim el 50% de la presència de les dones en tots els rols abans del 2025. I la creació d’instruments per garantir el bon acompliment d’aquestes mesures. 

Hem d’incidir aquí en constatar que qualsevol mesura correctora no menysté la meritocràcia.

Aquestes demandes no són noves, des del 2017 les hem presentat a institucions i també als diversos governs, les més recents davant de la Comissió de Cultura del Parlament de Catalunya el 2019. El rellotge ens va a la contra, ara són urgents i imprescindibles.

>> Si voleu veure la sessió sencera de la comparaixença, podeu fer-ho en aquest enllaç del Youtube del Parlament de Catalunya.

També et pot interessar:

TAULA RODONA

“Com tractem els cossos negres davant i darrere la càmera?”

TAULA RODONA

“La violència masclista al cinema: a la recerca de nous imaginaris”

La violència masclista al cinema: a la recerca de nous imaginari

CICLE DE CONVERSES

‘Ara sí toca’ sobre feminismes i audiovisual

#AraSíToca
Tags: , , ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Comparteix