A favor d’un imaginari més divers

febrer 25, 2022 4:09 pm

Salima Jirari

Published by Leave your thoughts
per Salima Jirari.

El cinema ha estat dominat per persones blanques, homes, cis, hetero i normatives, i són les que durant molt temps només han contractat a més persones a imatge i semblança seva que han creat històries des d’aquesta mateixa perspectiva. 

Avui dia hem entès la necessitat d’explicar històries diverses, però sovint quan ho intentem recaiem en prejudicis, que poden ser conscients o inconscients. Aquests prejudicis, especialment els inconscients, malgrat estar en oposició directa als nostres valors fonamentals, no sempre tenim la capacitat de detectar-los. Llavors, què podem fer?

Aquest efecte és quelcom que denomino com presències absents. D’una banda, aquestes presències absents les trobem quan creem històries amb personatges diversos però amb una representació estereotipada, reduccionista i ofensiva pel col·lectiu representat. D’altra banda, les trobem quan els personatges no blanco-cis-hetero-normatius només tenen accés a subtrames, mai són protagonistes (ni tan sols de les seves pròpies històries) sinó els eterns secundaris amb sort de tenir frase. En els pitjors casos, la suma d’ambdues problemàtiques.

Les institucions i autoritats del món cultural tenen l’obligació d’assegurar-se que l’art que distribuïm a la societat estigui el més lliure possible d’aquests prejudicis.

Aquesta presència de personatges diversos pot ser que quantitativament ens situï en un escenari molt més esperançador al de fa uns anys: molts més personatges de persones migrades (especialment en la collita d’enguany), personatges trans, negres, amb baix poder adquisitiu i de col·lectius marginalitzats (que no marginals), però qualitativament, és una presència real? O les diversitats encara estant a les perifèries de les històries?

Està clar qui ha de prendre la iniciativa; les institucions i autoritats del món cultural tenen l’obligació d’assegurar-se que l’art que distribuïm a la societat estigui el més lliure possible d’aquests prejudicis, per una banda; i per l’altra també tenen la responsabilitat assegurar-se que cap història finançada amb diners públics atempti contra cap col·lectiu ja sigui per la seva raça, origen, gènere, orientació sexual, cos, classe social, diversitat funcional i intel·lectual, llengua o religió. Això no és fàcil ni orgànic, i  és precisament per aquesta raó que en el món anglosaxó, tant al sector públic com a les mateixes productores de la indústria de Hollywood i anglesa, treballen amb especialistes en perspectiva de gènere i diversitat o diversity editors, des de les comissions de selecció i adjudicació de fons públics fins a les writers room de les productores

Les institucions també haurien de ser capaces d’encoratjar les productores, a través de les subvencions i els fons públics, a incorporar mesures a favor d’un imaginari més divers, com pot ser la incorporació de la figura de persones consultores en diversitat dins dels propis equips, la contractació de guionistes  diverses o l’adopció de processos d’escriptura que incloguin més representació, fent extensiva aquesta diversitat a tots els departaments que conformen una producció audiovisual. Tot això ha de comptar d’una voluntat real de transformació, que permeti escoltar totes les perspectives, i a vegades això implica impartir formacions als equips en prejudicis inconscients, una pràctica cada vegada més estesa en les grans corporacions a escala internacional

Les consultories especialitzades en perspectiva de gènere i diversitats el que ofereixen és ampliar la perspectiva perquè les històries no es construeixin amb una visió única del món.

Què fa exactament una persona especialitzada en perspectiva de gènere i diversitats en projectes audiovisuals? Analitza el projecte o guió amb una lent inclusiva, parant especial atenció en els personatges de grups històricament invisibilitats. Es preocupa del llenguatge utilitzat i interroga el text des d’aquesta perspectiva inclusiva: La representació dels personatges és problemàtica o estereotipada? Hi ha alguna caracterització que no és autèntica? Això està al servei de la història (per exemple, un personatge racista), o s’ha inclòs sense voler i, per tant, forma part d’un biaix inconscient? Hi ha moments en què la perspectiva del personatge és inexistent? Quines són les oportunitats del mateix guió per contrarestar-ho i posar-hi remei? 

En definitiva, aquestes consultories el que ofereixen és ampliar la perspectiva perquè les històries no es construeixin amb una visió única del món. És una qüestió de convertir històries 2D en 3D (o 6k!). La millor part de tot aquest procés, és veure el viatge que pot fer un guió des d’un punt inicial on realment és perjudicial i dolorós per a una comunitat, fins a un punt final on es converteix en una història autèntica i inspiradora, no solament per a la part del públic que està acostumat a veure’s representat positivament a la pantalla, sinó per a tothom, per a totes, per a totis. 

Sovint aquesta figura és l’única persona que vetlla per aquesta perspectiva (i creieu-me, no és feina fàcil!), però per sort els equips inclouen cada cop més guionistes amb identitats o experiències vitals que afavoreixen el desenvolupament del guió i l’expansió de determinats personatges. I en moltes ocasions el guió no és l’únic que es transforma, ja que tots els implicats, guionistes, productores executives, i tot l’equip, s’enriqueixen amb cada esborrany.

El camí està en definitiva en l’aplicació de mesures correctores, la incorporació d’especialistes en perspectiva de gènere i diversitat en les comissions, la composició d’equips diversos i la formació d’aquests, l’acceptació dels privilegis.

El cinema és entreteniment, però també un dels generadors d’imaginari col·lectiu més potents i amb més pregnància d’avui dia. Responsabilitzem-nos.

Salima Jirari és consultora especialitzada en diversitat i projectes audiovisuals. Amb més de 10 anys d’experiencia en el sector, tant en l’ambit de la distribució com producció, actaulment es la responsable de distribució del DocsBarcelona. Paralelament, també col·labora amb diferents empreses i entitats del sector com a consultora especialitzada en diversitat i ha format part de diversos comités de sel·lecció de projectes en desenvolupament com ‘Cambio de plano’ impulsat per DAMA i Netflix. 
Tags: ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Comparteix