Yo la busco

El Max i l’Emma comparteixen pis en pau i harmonia … fins que ella decideix mudar-se amb un amic en comú. El Max entra llavors en un limbe inexplicable, en una crisi vital que s’assembla molt a un duel per la seva joventut perduda i que el porta a extraviar-se per Barcelona en el que serà una nit vertiginosa. El que comença com una pel·lícula costumista i afable, una comèdia sobre l’amistat i la compenetració, es va convertint poc a poc en una pel·lícula ombrívola i tensa, que rebutja tots els tòpics per endinsar-se en les zones més fosques d’una ciutat que cada vegada s’assembla més a l’estat anímic del protagonista.