Un poema a l'exili. El pessebre de Pau Casals i Joan Alavedra

Som al 1939. La victòria franquista força al músic Pau Casals i al poeta Joan Alavedra a refugiar-se a França. Alavedra acaba arribar a París després d’un mal tràngol a Prats de Molló que gairebé el reclou a ell i a la seva familia en un camp de presoners. El mestre li ha manifestat uns mesos abans, per carta, el desig de compartir exili amb ell. El violoncelista, Maurice Eisenberg és qui ha anat a cercar-lo per a dir-li que el Casals és a casa seva, arribant de Londres, i que fa deu dies que no menja, ni parla. Alavedra entra a la cambra, en l’obscuritat troba un Casals abatut, amb la mirada fixa a terra. Compren la seva tristor i el convenç a tornar a Prada de Conflent, on el músic havia arribat en un primer moment, per passar l’exili junts. Primer s’instal.len al Grand hotel i després a la famosa Vil.la Colette, una casa de dos pisos en que les dues families compartiran deu anys de vida en comú. penúries, angoixes, pero també esperança, música i una ferma lluita a favor de la pau. Organitzen l’ajuda als refugiats, a la que Casals s’entrega en cos i ànima. A Vil.la Colette es trobaran sovint, dirigents i intel.lectuals republicans a l’exili, Josep Tarradellas, Josep Irla, Pompeu Fabra, Josep Carner…

Joan Alavedra coneix Pau Casals el 1934. El poeta s’ha convertit en un destacat periodista que presenta diàriament el programa de ràdio “El fet del dia”. L’atzar el porta a entrevistar-lo a la platja de Sant Salvador, al Vendrell, on Casals va néixer i viu quan no es de gira. En aquell moment no es coneixen, ni tan sols sospiten fins a quin punt s’assemblen, fins a quin punt tenen els mateixos ideals, ni tampoc com seran els llargs anys d’exili que els tocarà viure junts, a l’altra banda de la frontera.

La primavera de 1943 es convoquen els Jocs Florals de poesia en llengua catalana a Perpinyà. Casals insta el seu amic a presentar-hi un poema, “miri Alavedra”, li diu alçant el diari, “voste trobarà un poema per guanyar el primer premi, amb el que representa, podrem menjar durant tres mesos!”.

Déu anys abans el govern de Madrid havia suspès l’Estat Català, empresonant als dirigents del govern republicà. Alavedra, secretari del govern en aqell moment és tancat durant tres mesos al vaixell-presó “Ciudad de Cádiz”. L’alliberen la nit de Nadal. I en arribar amb els seus, la seva filla Maria li demana de fer el pessebre. En Macià, el seu segon fill, acaba de néixer. Amb una barreja d’alegria i angoixa Alavedra acaba de colocar les darreres figuretes i quan la seva filleta li demana que les faci parlar per a ella, Alavedra s’asseu a escriure un llarg poema, amb un impuls irrefrenable que no el deixa aixecar-se de la cadira. Es tracta del Pessebre, els versos del cual parlen de la celebració del naixement del fill de déu, de la transmissió de la tradició. Els versos  “Pau a la terra, mai més cap guerra” seran paraules inimaginablement profètics.

Aquest és el poema que Alavedra vol presentar al concurs de Perpinyà, pero malauradament després de buscar-lo per tots el racons de Vil.la Colette admet davant de tota la familia la trista realitat: el poema ha degut quedar abandonat amb la resta d’objectes i records, al pis de Barcelona. La Maria, trenca l’ensopiment del moment amb paraules que els remunten a la tràgica fugida pels Pirineus, quatre anys abans: “quan càminavem per la muntanya i vam haver de llençar-ho tot, no vaig poder desprendre’m d’un maletí que guardava tots els meus tresors. El maletí és a dalt i el poema és a dintre”.

El Pessebre guanya el primer premi. Alavera puja a la tribuna per llegir en veu alta part de la seva obra, “Quan s’acabarà tant llarg caminar per terres extranyes?” recita amb un nus a la gola.

De tornada a casa després d’un dia feliç Casals s’asseu al piano i comença a cantar versos del poema acompanyant-se de l’instrument mentre anuncïa que fa setmanes que, mentre Alavedra acabava el poema, a ell li venien les notes al cap: “Escriuré un oratori amb solistes, cor i orquestra, tocarà una sardana per a recordar-li que l’obra va néixer del patiment del cor de dos catalans!”f, anuncia.

Casals treballa l’oratori. Mentrestant Alavedra fa que el mestre li expliqui la seva vida i va prenent notes.

El 1949 els Alavedra tornen a Barcelona. Casals no tornarà a trepitjar la seva estimada terra mentre Franco sigui viu. Ambdós amics estableixen un contacte epistolar que dona lloc a una extraordinaria correspondència, testimoni de la seva profunda amistat i de l’el.laboració de la que sera la composició més importat de Casals, El pessebre. El treballa durant deu anys. El seu germà Enric l’ajuda amb l’orquestració. El finalitzarà a Puerto Rico, país on va néixer la seva mare i en el qual s’instal.la amb la seva jove esposa Martita, el 1956. A l’illa del Carib els Alavedra el visiten sovint i hi passen llargues temporades. Davant la impossibilitat de presentar el Pessebre a una Catalunya lliure, finalment l’estrena es farà la nit de nadal de 1960, a Acapulco, Mèxic, país on més exiliats catalans es concentren. Els dos amics hi assisteixen amb les seves esposes i l’escolten l’obra, meravellats sota la direcció d’un altre exiliat, el director gironí Narcís Costa Horts. És probablement el moment més feliç de la seva amistat. Un cop acabat el concert, ja a l’hotel els dos amics reflexionen, “aquest Pessebre ha estat el nostre company d’exili, el nostre ajut, la nostra alegria!” diu Alavedra. “És un somni” diu Casals “donar el nostre Pessebre en català, a Acapulco davant un públic internacional”.

D’aleshores ençà, El pessebre es reclamat per multituds de països que volen interpretarlo. Ambdós amics volten el món portant el seu missatge de pau a arreu.

A Barcelona Alavedra treballarà per a difondre el coneixement de la vida i obra de Casals i el 1962, aconsegueix publicar la biografia del músic, a partir de les anotacions a l’exili de Prades. El 1963 U-Thant, aleshores secretari de les Nacions Unides, que l’oratori del Pessebre sigui interpretat a la ONU com a símbol de pau universal. Finalment el 1967, s’estrena a Barcelona, la terra anyorada del músic, sense que ell hi pugui veure-ho.

TÍTOL DEL DOCUMENTAL: “Un poema a l’exili: el Pessebre de Joan Alavedra i Pau Casals”

GENERE: documental històrico-cultural sobre El pessebre, composat per Pau Casals i a partir del poema de Joan Alavedra.

FORMA: 1X60’-Color- Alta definició.

LLENGUA: Català/castellà.

PRODUTORA: EL CANT DELS OCELLS, INC./SOUL PRODUCCIONS, SL.

STORY LINE: Els testimonis i la correspondència inèdita entre el mestre Pau Casals i el poeta Joan Alavedra ens relaten el naixement del poema El Pessebre i la conversió d’aquest en una composició musical que esdevé en un missatge de pau universal.

Programa Ibermedia.

Corporación de cine de Puerto Rico

Amb la col.laboració de TV3 i Institut Català de les empreses culturals.

Premis

Memorimage-Festival Internacional de Cine de Reus al 2012

Cambridge Film Festival (Regne Unit) al 2014