TORRE

Una comunitat que funciona de forma autònoma per uns agents amb tasques molt definides. Tot es concentra en dues hectàres. Ni primitius ni moderns. La seva feina és una unitat econòmica i un Todo se concentra en dos hectáreas. Ni primitivos ni modernos. El seu arrendament és una unitat econòmica i una llar.

Com s’organitza avui un espai de convivència en un entorn rural? Qui i què donen forma a aquests espais; quines relacions s’estableixen entre les persones, els animals i les coses? Com es conformen les zones agrícoles en un temps històric en el qual els residus tècnics s’amunteguen per onsevulla? Com podem aproximar-nos avui a aquests espais sense caure en l’error d’un romanticisme naïf?

Torre és una pel·lícula articulada entorn d’un cos-càmera múltiple, complexa, desmembrada; una pel·lícula que ens permet assumir altres maneres de mirar més enllà del judici, la contemplació, l’observació o la representació. El “retrat” que aquesta pel·lícula proposa és més una exaltació sorprenent de l’amorf que una reivindicació simple de la llar com a ambient apaivagat de vida.