Sant Pere més Baix, 7, 3a planta,
08003 Barcelona
Dona suport econòmic al projecte de Dones Visuals
DIJOUS 7 DE JUNY, 17 h
Lloc: Auditori Meier. Accés per a persones amb mobilitat reduïda a través de l’edifici Meier (recepció del museu) 
PROGRAMA
17 h Presentació a càrrec de Cloe Masotta, docent i crítica de cinema, i Pablo Martínez, cap de Programes del MACBA.
17.15 h Ana Longoni. Comissària de l’exposició Oscar Masotta. La teoria com a acció.
Amagatalls de la memòria
L’aparició inesperada i coincident de dues fotos clau per entendre la deriva de l’avantguarda argentina dels anys seixanta, imatges que fins fa pocs mesos ens pensàvem que no existien (la Mancha de sangre de Ricardo Carreira el 1966 i l’«atemptat» d’Eduardo Ruano durant la inauguració del premi «Ver i Estimar» el 1968), ens interroga sobre els amagatalls clandestins que encara no han estat revelats. Imatges perdudes (i alhora guardades) dins l’espai íntim, a l’espera d’unes condicions històriques i afectives de llegibilitat que n’activin la irrupció.
18.15 h Enric Berenguer. Psicòleg clínic i psicoanalista.
El que Masotta sabia del saber
En un text titulat «Masotta: su agalma», que es va publicar en el llibre editat per Marcelo Izaguirre, Masotta, el revés de la trama (Atuel, 1999), parlava del procediment de transmissió de Masotta i d’algunes raons, a parer meu, de l’efecte decisiu que van tenir els seus grups d’estudi en l’escena intel·lectual barcelonina i, més particularment, en la introducció de la psicoanàlisi lacaniana a Espanya.
A més d’assenyalar les circumstàncies històriques de la seva arribada a Espanya, em referia a la forma tan particular en què Masotta interrogava el text; a la manera en què, en fer-ne la lectura, mostrava el que hi faltava, el que s’hi havia silenciat, deliberadament o sense saber-ho. Més enllà d’això, però, el seu testimoni a «Roberto Arlt, yo mismo», així com d’altres indicacions escampades pels seus treballs, poden ajudar a identificar una clau de la seva enunciació, un estil que –no sols per la seva ironia– revela una posició determinada respecte del saber i la veritat.
Alguna cosa de tot això es manifesta amb força en moments de trànsit: de la consciència a l’estructura, de la filosofia a la psicoanàlisi, de l’escriptura literària a un altre tipus d’escrit, inseparable d’una manera de prendre la paraula.
Aquesta manera de concebre i posar en acte la transmissió constitueix avui dia un exemple que cal reivindicar, quan tota interrogació veritable tendeix a ser bloquejada mitjançant el recurs sistemàtic a un superficial cientifisme de l’«evidència».
19.15 h Pausa
19.30 hArt i psicoanàlisi. Taula rodona
Fes clic a la fotografia de cada usuària per veure el detall del seu rol en el projecte
Coordinat per Cloe Masotta. Amb la participació d’Enric Berenguer, Nora Catelli, Rithée Cevasco, Dora García, Ana Longoni i Martín Vitaliti.
Des dels happenings realitzats a mitjans dels anys seixanta, com Para inducir el espíritu de la imagen (1966) o El helicóptero (1967), passant per l’escriptura i la crítica de l’art d’avantguarda d’aquella època, amb llibres cabdals com El pop-art(1967) i Happenings (1967), que reuneix diverses veus teòriques, fins a la creació dels grups d’estudi i lectura dels textos de Jacques Lacan o la descoberta del còmic com a forma artística, amb la celebració de la 1a Biennal Mundial de la Historieta el 1968 i la publicació del llibre La historieta en el mundo moderno(1970), la incombustible activitat d’Oscar Masotta (1930-1979) té com a eix estructural l’afany de transmissió, ja sigui a través de l’acció, de la paraula o de la teoria i la pràctica psicoanalítiques.
En aquest seminari proposem un diàleg entre diferents generacions: des dels qui el van conèixer, amics i alumnes, fins a artistes que, des del present, s’han acostat a la seva obra. Primer a Buenos Aires i després a l’exili a la Barcelona postfranquista, l’argentí es convertirà en una referència (gairebé secreta) per a diverses generacions d’artistes, psicoanalistes i intel·lectuals d’altres disciplines com la literatura o el pensament. Podem entendre la transmissió de Masotta com una deflagració que deixa rastre, que canvia o descobreix les trajectòries vitals de molts col·laboradors i amics: des del grup Arte de los Medios (amb Roberto Jacoby, Raúl Escari i Eduardo Costa) fins al treball entorn del còmic amb còmplices com el semiòleg Oscar Steimberg, o les classes impartides a joves estudiants universitaris que, després de ser-ne alumnes, van iniciar el seu camí com a psicoanalistes lacanians.
Cloe Masotta
