Dona suport econòmic al projecte de Dones Visuals

L’any 1921, l’escriptor, traductor, periodista, dramaturg i fotògraf Karel Čapek va utilitzar per primera vegada el terme “robot” en la seva obra teatral R.U.R. (Robots Universals Rossum). En ella, els robots apareixen com a éssers d’aspecte humà construïts de manera artificial i destinats a ser mà d’obra econòmica que alleugerís la càrrega de treball dels humans. Cent anys més tard, la incidència d’una pandèmia d’abast mundial va accelerar encara més la digitalització de la societat i cada vegada menys treballs són realitzats pels humans de manera presencial. Una empresa neozelandesa comercialitza robots capaços de pasturar el bestiar, l’empresa Realbotix ha dissenyat un robot sexual d’aparença masculina, penis de grandària regulable i capacitat per a cantar o recitar poemes. També existeixen robots capaços de tocar el violí, ajudar en les tasques domèstiques o cuidar dels malalts. Tot això, sumat al fet que cada vegada més les grans empreses utilitzen bots als seus departaments d’atenció al client o màquines d’autopagament a les seves botigues, ens fan adonar-nos que les dissertacions de Čapek fa un segle eren un més que encertat vaticini del futur funcionament de la nostra societat.
Partint d’imatges d’arxiu o entrevistes (entre d’altres materials), aquesta obra, a mig camí entre el videoassaig experimental i el documental, reflexiona sobre els vaticinis de Čapek, el paper dels robots en la societat i la literatura del futur.
Any 2021
89’
Cultura Resident. Programa de Residències Internacionals
Vídeo realitzat a MeetFactory, Praga
