Protuberantia

La Perla és mare soltera, una d’aquestes nits caniculars comença a acariciar-se i arriba a un orgasme tan espectacular que té la sensació que el seu clítoris ha implosionat. Efectivament, de la comissura dels seus llavis apareix una protuberància.

Està consternada, l’engendre es mou descontrolat i la descontrola, però al seu entorn tots estan meravellats. El seu pare ho té clar, és el salt evolutiu de l’espècie, el feminisme ha arribat als cossos. La seva ginecòloga sospita de les hormones que li ha receptat per aixecar-li la moral. L’ex la troba exuberant i l’adverteix d’anar en compte amb el que es desitges, que de “lo que se come se cria”. I a tot això reapareix la seva mare, que la va abandonar quan tenia sis anys. Amb aquest material se sotmet a unes delirants sessions de psicoanàlisis.

El seu cos reclama atenció i reacciona a estímuls nous. Però tot canvia quan coneix a l’Anaïs, una botànica que investiga sobre el desig. El món vegetal li envia senyals i s’esforça per entendre el missatge.

Protuberantia és una faula mitològica contemporània. És la història d’una metamorfosis, la de la Perla.

A partir d’aquí construïm una pel·lícula basant-nos en l’emoció del personatge i construïm la tensió amb l’aparició del membre. Però el gran repte d’aquesta pel·lícula és escriure-la amb el cos.

És una exploració del desig, per tant joiosa. I és una pel·lícula que vol provocar, t’ha de qüestionar i fer-te pensar.