Mossegades (teatre)

Com a dona, busco entre les formes del meu desig. I trobo un desig extens i lluent sense resposta ni retrets. Com a intèrpret, jugo amb les cares del desig com una aventurera agosarada. Faig de fil conductor d’un destí que es converteix en troballa.
I crido de mil maneres: “Tinc fam!”, convertint la meva gana, sempre insatisfeta, en el motiu d’un camí mai inacabat que acaba convertint-se en espectacle.
Sóc Eva, la dona, i no estic sola. Un alter ego silenciós i incòmode m’acompanya a l’escenari. Un maniquí, mirall tridimensional de carn i ossos sintètic, m’observa com una santa comprensiva que accepta les ofrenes i excentricitats de la seva devota.
Tot el que és autèntic és absurd i és còmic i és tràgic, però, sobretot, és sorprenent. Mossegades ho és també mitjançant un joc surrealista fet d’imatges que s’expliquen més enllà d’allò que podem veure. El llenguatge de la suggestió: el gest, la dansa i el clown, acaben per enllaçar tot aquest recorregut per l’interior de les emocions amb la suavitat i la contundència d’una carícia oportuna. No hi ha preguntes. El desig és més poderós que la saviesa. I per això, també és savi.

Estrena el 2004 a la Nau Ivanow. Atrium Viladecans.