Mood · Anhel

Videoart realitzat durant el confinament de 2020 a Barcelona.

A un terrat urbà arriba la primavera. El sol i l’aire t’ericen la pell. Un orgasme i les calces surten volant. Caus rendida i els llençols t’acaricien per la tornada. Arriba la primavera però estem en confinament. Repases els últims cops que t’han tocat amb desig. Et preguntes quant passará i què haurà passat la pròxima vegada que passi. Pero el sol i la brisa et toquen la pell i t’agrada. I penses “quant necessites de l’altre pel sexe? amb quina finalitat? plaer o poder?”. I mires els llençols que s’assequen al vent, una pessigolla es mou en el ventre i et demanes “el sexe només està en allò viu? o es que no hi ha imatges, superfícies, tactes i olors no corporals profundament sexuals?. I finalment, tornes a la teva sensació i et preguntes “quant de sexual hi ha en el sol i en la brisa?” perquè aquí estàs, calenta, i al teu costat no hi ha ningú i a la teva ment tampoc.