Minshara

Em pregunto si la ciutat ha canviat tant com jo després de tenir dos fills. Avui em sembla una ciutat partida en dues. L’interior i l’exterior. A dins, una maternitat borrosa i caòtica, que descobreixo a través dels vídeos que fan els meus fills. A fora, la meva cambra pròpia invertida, un espai personal impersonal, anònim,
que necessito tornar a trobar. Abans passejava, feia fotos, em perdia pels carrers, tenia temps. Ara, no.

Contemplo la natura urbana i el sol que impacta amb bellesa sobre qualsevol superfície. Contemplo. I em pregunto si darrere aquelles finestres hi ha altres mares buscant-se. I surto de nou, per fi. No em reconec, però surto de nou.

Minshara, com aquell planeta on la vida ha de ser possible. Durant molt de temps, ho he vist tot fosc, com si l’obturador de la càmera s’hagués encallat i no  pogués donar-me cap imatge. Però tot és fosc fins que encenem la primera llum. I llavors, de mica en mica, tot esdevé més fàcil. Els tinc tots dos davant, agafen les càmeres i juguen.

Minshara / Espanya / 2022 / 20’46’’ / HD / Versió original català, VOSE i VOSA

Isaac Puche Rabascall i Samuel Puche Rabascall – Càmeres

Laia Manresa – Assessorament de guió

Mar Pawlowsky – Coach de veu

Àngela Martínez – Producció

Jordi Rabascall Madrid – Disseny de so

Sergio Álvarez-Napagao – Color

Onda Estudio – Enregistrament de veu

Adrià Mateu i Moonlight Cinema – Mescla de so

Seleccionat a SIMFONIES DE CIUTAT, una producció del CCCB amb la col·laboració de Dones Visuals