Massa tard per ser pessimista (teatre)

Massa Tard per ser Pessimista és un espectacle que reflexiona sobre la solitud en companyia.  El món ha estat devastat, ja no queda res, tan sols un paisatge desolat, gelat, fred. En aquest paisatge solitari només apareix una noia, la Nadia, que recorda la seva vida anterior. L’espectacle es divideix en dues parts, la primera, d’autoconeixement a través de la memòria, com a eina necessària per a la presa de consciència, i, la segona, de crítica i esperança, de recerca d’una possible sortida a un món alienat. Un viatge multidisciplinari que pretén reflectir la desorientació i la incertesa que sent l’ésser humà, arrelat a aquesta societat tecnòcrata occidental en què vivim i, a vegades, tan sols sobrevivim. És una creació teatral d’investigació a partir del cos com a eina física, emocional i intel•lectual, on la paraula s’encarna en l’espai escènic i l’expressió de l’actriu. La música, l’espai sonor i les imatges són també una part imprescindible de l’espectacle.

Massa Tard per ser Pessimista és una crítica irònica del sistema actual. Una crítica a la vida postmoderna basada en el simulacre i el sistema de producció, en un individu que només es mou per la superfície sense arribar mai a la profunditat. En aquesta dinàmica cada vegada més llunyana de la realitat, on impera l’individualisme i on els homes i dones gallines no poden sortir de la gàbia, com ens podem narrar a nosaltres mateixos i al nostre entorn? La immediatesa i el canvi constant crea una nova realitat per a l’home i per allò que l’envolta, constituint un individu cada vegada més arrelat en la solitud, tot i estar envoltat de gent