La dona que era focs artificials

Filla d’un manyà d’un petit poble de la Bourgogne, Julienne es trasllada de jove a París on serà actriu, maga i mestra de cerimònies per a Pathé Frères. Tot i haver fet centenars de films curts amb el seu marit, Segundo de Chomón, a la Julienne no la tornen a contractar quan els pressupostos creixen, però sí a ell. És per això que se’n van a Itàlia, on Segundo treballarà en films com Cabiria (1910).

Després de ser expulsada del món del cinema, Julienne pot complir la promesa que li va fer al seu pare al llit de mort: coneix el gran escapista Houdini, però aquest no li ensenya a forçar el forrellat Koeler- Getz, com li havia pronosticat el pare, perquè no té ni idea de com fer-ho. 

Julienne acaba en un geriàtric torinès on viu emmurriada fins que una infermera li proposa complir el seu últim desig: saltar des de la finestra fins a la piscina del jardí lligada amb el forrellat Koeller-Getz una nit de focs artificials i desfer-se de les cadenes sota l’aigua en tan sols tres minuts.

La idea del projecte neix el 2016, quan descobreixo la dona de Segundo de Chomón en organitzar un fòrum de dones a l’animació. Gràcies a l’ajuda CIMA Impulsa 2022, començo un llargmetratge inspirat en la vida de la dona de Luis Buñuel, Jeanne Rucar. Continuo amb el projecte de llargmetratge , i obtinc l’ajuda de MIAnima 2023. Amb aquesta ajuda començo a donar voltes al guió i decideixo canviar la dona de Buñuel, que s’emmotlla completament als designis del seu marit, per la dona de Chomón, que va viure una vida creativa plena en tàndem amb el seu marit, fins que la indústria la va apartar en arribar les pel·lícules llargues i els grans pressupostos. El projecte canvia de rumb sense perdre’n l’essència, que és la vida d’una dona artista a l’ombra d’un nom reconegut, per la idoneïtat de parlar d’una oblidada pionera de l’animació mitjançant el llenguatge animat. Participa en l’Animac incubator 2023. Julienne Mahtieu és plena de vida, viatges, creativitat i focs artificials. Actualment estic desenvolupant amb supervisió de Cristina Broquetas gràcies a la ajuda CIMA Mentoring 1 to 1 (2024-2025).