Sant Pere més Baix, 7, 3a planta,
08003 Barcelona
Dona suport econòmic al projecte de Dones Visuals
Sobre el cariño y el anhelo de cariño y de roce y de cercanía y de los instantes súbitos en que cesa el aislamiento
Ingmar Bergman – 23 d’abril 1971
El present treball és una aproximació a Bergman i la seva obra des de la perspectiva psico-emocional. Les preguntes exposades doncs són el punt de partida de l’exploració de la vivència emocional i creativa de Bergman entre els anys 1969 i 1972 i el fil conductor establert és la recerca del contacte vertader, de la unió autèntica amb els altres que emprèn Bergman al llarg de la seva vida però que, em sembla, es fa més conscient en aquest període i culmina amb Secretos de un matrimonio.
El treball té com a obra artística central Secretos de un matrimonio (1974) però visita sovint les dues obres anteriors: La carcoma (1971) i Gritos y Susurros (1971)1 que, tot i presentar característiques narratives i estilístiques molt diferents entre elles, totes tenen en comú la indagació en les relacions humanes íntimes.
També té en compte les anotacions realitzades en torn al guió Setenta y cuatro minutos con Rebecka,obra que havia de ser la contribució a la pel·lícula feta a quatre mans amb Fellini, Love Duet, projecte però que no es va arribar a realitzar mai.
El volum Cuaderno de trabajo (1955-1974) traduït al castellà en motiu del centenari del naixement de Bergman (1918-2018) és la font que m’apropa a Bergman no des de la seva creació acabada sinó a partir dels diàlegs que té amb ell mateix quan es disposa a escriure els guions de les pel·lícules. Els quaderns estan escrits com un diari, amb data i sense pretensió de ser llegits així que tampoc hi ha pretensió de crear cap imatge, més que la que es crea per ell mateix. No podem dir el mateix de Linterna mágica, l’autobiografia que Bergman va publicar el 1987 i que, tot i la poca por d’exposar-se i confessar pudors, està clarament dirigida a un suposat lector.
La combinació d’ambdues obres amb les obres cinematogràfiques del període abans esmentades són el material fet servir per traçar la silueta de l’estat emocional (i potser també espiritual) de Bergman d’aquest període. Tot i així, també faig ús d’entrevistes i conferències, que, si algunes no són del període 69-72 sí que posen llum sobre temes rellevants en aquest període.
Fes clic a la fotografia de cada usuària per veure el detall del seu rol en el projecte
TFM del Máster d’Estudis comparatius en literatura, art i pensament.
Maria Cuennet Mas
