Història d'un historial clínic

El maig de 2022, la Lucía s’assabenta que està embarassada de més de 10 setmanes. Després d’uns dies de burocràcia agònica amb l’objectiu de posar fi a un embaràs que des de l’inici volia interrompre, el laberint administratiu pels espais clínics s’acaba i decideix enterrar en el seu record l’experiència, que malgrat no resultar traumàtica, no vol reviure. Un any més tard, la Lucía reobre la carpeta amb tot el seu historial mèdic, ple d’informes, ecografies, instruccions i documents diversos que li resulten totalment estranys i aliens al que ella recorda. Tot i que aquesta paperassa parla d’ella, cap document connecta amb la seva intimitat. Com que no disposa de cap arxiu que li sigui propi, decideix crear-los, filmant des de la fabulació, imaginació i esperit crític tot el que va més enllà dels quatre papers que conserva.

A més de ser de qui parlen aquests informes, la Lucía és la directora de la peça. El seu arxiu és el punt de partida per iniciar una reflexió sobre què volen dir en realitat tots aquells materials, teixint relacions entre el llenguatge mèdic, el text jurídic o els protocols administratius i un cosmos visual propi de l’embaràs, la no-maternitat o la família, combinant les situacions que recorda amb tot un univers de situacions imaginades que, tot i no haver-se produït mai, podrien haver tingut lloc en la història de la Lucía i moltes altres. 

Història d’un historial clínic crea noves imatges, sons i paraules per repoblar l’imaginari sobre l’avortament, permetent a les dones que han passat per aquesta experiència reapropiar-se del que han viscut, dels seus cossos, de la seva sexualitat i dels seus relats.

Aquesta pel·lícula, però, va més enllà de ser un relat sobre l’avortament de la Lucía o un manifest sobre els processos d’interrupció de l’embaràs. A través de la relació amb altres moments de la seva història personal (que alhora és col·lectiva) i els artefactes administratius que es desencadenen, reflexiona sobre els contextos que influeixen en aquests procediments i en com els arxius administratius personals es construeixen en paral·lel al que la vida ho fa. Els procediments burocràtics es filtren en pràcticament qualsevol àmbit de la nostra vida, articulant-se a partir de mecanismes aliens als subjectes que els protagonitzen que acaben sotmetent-los i condicionant-los, moltes vegades sense ser-hi del tot conscients. Per la seva naturalesa freda i llenguatge poc comprensible, s’opta per entendre que aquests entramats i materials no van amb nosaltres, deixant-ho tot en mans de la mirada de l’especialista: el metge, el jutge, l’advocat, el polític; és a dir, el que té poder sobre nosaltres.

La pel·lícula aposta per evidenciar que la intimitat i el punt de vista personal poden filtrar-se en qualsevol entramat burocràtic; és més, es posiciona en reivindicar l’esperit crític com a eina per desgranar i fer propis tots els documents que acompanyen la majoria de moments clau de la nostra història vital. 

Com es trasllada a l’interior de la llar i en les dinàmiques d’una relació de parella una clàusula en un contracte laboral? Què ha portat al notari que signa una hipoteca a incloure una metàfora poètica? On queda l’amor i la història íntima d’una parella en el document de registre de matrimoni? Paral·lelament a la crònica de la recerca i creació de materials propis que narrin el procés d’avortament de la Lucía, lluny de ser rigorosos amb la realitat però sense deixar de ser compromesos amb aquesta, la pel·lícula donarà pas a la imaginació qüestionant-se totes aquestes preguntes sobre l’opacitat i la poca familiaritat dels arxius generats per qui acciona el poder.

Combinant l’assaig fílmic amb moments documentals d’arxius reals i passatges d’humor fruit de l’absurd en el que cauen els processos laberíntics, Història d’un historial clínic crea un atles íntim que és alhora un espai comú per a totes aquelles persones que han viscut experiències semblants, però no han pogut fer-les pròpies. Un qüestionament a l’opacitat administrativa, oferint una visió compromesa amb la realitat però lliure per a la imaginació.

Estat: escriptura

Projecte seleccionat a Acció Curts 2024