ESTIU 1993- AMBIENTADORA

El repte que teníem amb la directora d’art, la Mònica Bernuy, un cop ens va arribar el guió d’Estiu 1993 era ser molt respectuoses amb la Carla i els seus records.  Teníem moltes fotogràfies que la Carla ens havia fet arribar dels seus primers estius a Olot; fotogràfies a la piscina on treballava la seva mare, al jardí de casa els seus pares, els camps de la Fageda d’en Jordà, trobades familiars al menjador de la casa amb els avis i els tiets, entre d’altres.

Les fotos teníen moltissims colors i moltes marques per tot arreu (Frigo, El cobi, Coca-cola, i tot el merchandising que va envoltar a les olímpiades…) però la Carla volia quelcom més rural. No tan “noventero” ni tan pop.

La Carla buscava quelcom més íntim, que no distragués a l’espectador de la història. Però alhora nosaltres havíem de ser respectuosos amb el títol de la pel.lícula i ensenyar que marc en el qual ens trobàvem eren els 90.

Un altre repte que vam tenir que va ser molt interessant va ser pensar en els decorats des del punt de vista d’una persona d’un metre d’estatura, la nostra protagonista, la Frida. És a dir, que els decorats havíen de ser pensats per a que les coses més interessants estiguessin a l’alçada dels ulls d’ella que era també a l’alçada on es posaria la càmara.

Va ser un projecte molt interessant de dissenyar i més per tot el que va portar després.