El nom del paisatge és horitzó

“El nom del paisatge és horitzó” és un videoassaig que documenta un projecte de recerca artística comunitària que investiga com els dispositius tecnològics de representació modelen la nostra relació amb els paisatges. Centrant-se en principis d’ecologia de la imatge, entre ells la materialitat i la temporalitat inherents a la fotografia analògica, el treball explora com alentir el procés de creació d’imatges pot fomentar una connexió més reflexiva amb el paisatge.

Iniciat el desembre de 2023, el projecte va convidar deu noies d’entre 23 i 33 anys de diferents territoris de Catalunya a documentar el seu entorn amb càmeres d’un sol ús, evitant deliberadament els dispositius digitals durant un mes. Mitjançant aquest enfocament analògic, es va animar les participants a registrar en diaris les seves reflexions sobre com el procés tàctil i pausat de la captura d’imatges analògiques podia contrastar amb la immediatesa digital, possibilitant una connexió més profunda amb els paisatges que les rodejaven. Per poder jugar amb el contrast entre el record analògic i la mediació tecnològica i examinar com les tecnologies de representació afecten la percepció ambiental i la memòria del lloc, es van generar rèpliques sintètiques (amb el model d’IA generativa Stable Diffusion) dels records de les participants sobre les imatges que havien fet abans de revelar-les. D’aquesta manera, en les entrevistes i tallers que es van dur a terme a posteriori amb les participants, més de 400 imatges de paisatges analògics i artificials es mesclaven per provocar discussions sobre com les tecnologies de representació configuren activament les nostres experiències del paisatge, plantejant qüestions sobre el paper de la materialitat i el temps en el foment d’una consciència ecològica.

El projecte s’emmarca en la recerca acadèmica fruit del treball de final de màster del programa d’Estudis del Cinema i l’Audiovisual Contemporani de la Universitat Pompeu Fabra, sota el títol “El nom del paisatge és horitzó: una genealogia de la mediació tecnològica en la representació visual de paisatges” que investiga els canvis històrics i tecnològics en la representació del paisatge, referenciant moments clau com el luminisme de l’Escola del Riu Hudson, l’eco-cinema dels anys 70 i els paisatges glitch contemporanis de cineastes com Jacques Perconte. Disponible aquí.